Catalunya perd català

Al mes de febrer, l’Enquesta d’Usos Lingüístics -encara sense dades detallades per àmbit territorial- ja va posar de manifest una situació crítica pel que fa a l’ús de la llengua catalana: menys d’un terç de la població té el català com a llengua habitual.

L’any 2018, quan es va publicar l’anterior EULP, el 36,1% dels ciutadans l’utilitzava per sobre de qualsevol altre idioma, en canvi, en l’última -de 2023- el percentatge ha caigut fins al 32,6%.

Les dades territorialitzades publicades a finals de 2025 mostren com aquesta davallada es veu reflectida en tots els àmbits territorials, excepte en les Comarques Centrals, on el percentatge de parlants es manté exactament igual.

Dades territorialitzades

En relació amb la situació del català segons la zona de Catalunya, l’estudi mostra realitats molt diverses arreu del país. Així doncs, tan sols a les Terres de l’Ebre, les Comarques Centrals, l’Alt Pirineu i Ponent el percentatge de catalanoparlants habituals supera el 50% i, en els dos últims casos, ho fa per menys de dos punts.

En aquesta divisió territorial, la comarca de l’Anoia queda dividida en dos àmbits diferents: els municipis del nord de la comarca, passat Copons, formen part de les Comarques Centrals, en canvi, la zona sud, de Copons en avall, s’inclou en el Penedès.

Les Terres de l’Ebre se situen com a zona on més es parla català, amb un 66,8% de parlants, tot i això, també pateix una davallada considerable, ja que cinc anys abans aquesta xifra era del 72,2%.

Seguidament, hi ha les Comarques Centrals, amb un 59,6% de la població que el té com a llengua habitual. Per sota, hi trobem Ponent, 51,1%, l’Alt Pirineu i Aran, 50,5%, les Comarques Gironines, 45%, i el Camp de Tarragona, 37,9%.

Finalment, tanquen la llista -com ja ho feien l’any 2018- el Penedès, amb un 34,6% de parlants habituals, i l’àmbit Metropolità, amb només un 24,7%.

Llengua d’identificació

A banda de l’ús, l’Enquesta també mostra una dinàmica similar en la llengua d’identificació. Del conjunt de la població, només el 30% s’identifica amb el català. Aquest percentatge era del 44,3 l’any 2003 i, des de llavors, ha disminuït en cada enquesta -2008, 2013, 2018 i 2023- confirmant, així, la tendència a la baixa.

El que sí que augmenta, en canvi, és la gent que s’identifica amb el català i el castellà alhora, que passa del 6,9% al 14,6%.

La divisió territorial, en aquesta categoria, mostra un únic canvi respecte a la de parlants habituals. L’Alt Pirineu supera Ponent en percentatge de gent que considera el català la llengua pròpia tot i trobar-se per sota en el de parlants.

Coneixement de la llengua

En l’únic aspecte on la situació del català millora és en el seu coneixement. L’estudi mostra com la llengua va guanyar 267.600 coneixedors entre 2018 i 2023. Això vol dir que hi ha més gent que sap entendre’l, parlar-lo, llegir-lo i escriure’l, però alhora n’hi ha més que no el parla, el llegeix, ni l’escriu mai.

Segons lloc de naixement

La llengua habitual varia considerablement segons el lloc de naixement dels parlants. Lògicament, els nascuts a Catalunya són els qui més català parlen, però tan sols ho fa el 50,9% d’aquests. És a dir -gairebé- només la meitat dels catalans nascuts aquí té com a llengua principal la catalana.

El 77% dels residents a Catalunya nascuts a la resta de l’estat espanyol s’expressa en castellà i el 9,9% ho fa, principalment, en català. En el cas de la població nascuda a l’estranger, el català compta amb un 4,1% de parlants habituals i el castellà amb un 56,8% sumat al 13,3% que parla en castellà i una altra llengua -sense especificar-.

Actitud lingüística

Un altre aspecte important a tenir en compte és l’actitud lingüística, que valora com reaccionem segons la llengua amb la qual s’inicia una conversa o s’obté una resposta. Si bé el percentatge de parlants habituals de català és del 32,6%, el de població que el té com a llengua inicial encara és menor, un 29%. El castellà, en canvi, és la llengua inicial d’un 49,2% de la població. Això, sumat a l’actitud lingüística, pot ajudar a entendre la situació global.

Partim de la base que un 28,12% de la població no inicia mai una conversa en català i un 18,71% ho fa “poques vegades”. Així i tot, quan això passa, si l’interlocutor respon en castellà el 70,37% de la gent canvia d’idioma i només el 13,24% continua en català.

Àmbit d’ús

Si ens fixem en l’àmbit d’ús del català, veiem com en totes les categories l’opció d’expressar-se “només en castellà” és la més escollida. Fet que, veient la situació global, no sorprèn.

Tot i això, hi ha alguns àmbits on destaca, més que en altres, diferència entre català i castellà. En primer lloc, en fer publicacions a les xarxes socials el 43,3% de la població utilitza tan sols el castellà, davant del 14,6% que ho fa en català. D’altra banda, per dirigir-se al personal mèdic -un àmbit que ha protagonitzat força polèmiques pel que fa a la llengua- el 41,2% ho fa en castellà i només el 26,2% en català.

Català als comerços igualadins

L’estudi Ofercat, promogut pel Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, analitza l’oferta de llengua catalana en establiments comercials d’algunes ciutats del territori. A finals de 2025 es va fer públic l’informe de 2024 dels comerços igualadins.

L’anàlisi té en compte la retolació -identificativa, informativa i de l’horari-, la llengua de salutació i la disponibilitat lingüística i s’elabora mitjançant l’observació sobre el terreny amb rutes aleatòries pels principals carrers comercials de la ciutat.

Amb això, les dades d’Igualada mostren que el 60,5% de les persones que atenen el públic als comerços estudiats inicien la conversa en català. Tot i això, si el client se’ls dirigeix en català, un 77,6% continua la conversa en aquesta llengua, en canvi, un 21,1% ho fa en castellà. Per tant, la disponibilitat lingüística se situa per sobre de la llengua de salutació, fet que ja evidenciaven les dades de l’EULP.

Pel que fa a la retolació informativa – la que conté informació sobre el negoci – el 78,9% del total d’establiments la té en català, un nombre que, sumat al 5,8% bilingüe, fa que la llengua sigui present en un 84,7% dels cartells.

En la categoria de retolació identificativa, és a dir, la que mostra el nom de l’empresa, el català és present en el 63,9% dels establiments. En tres sectors, però, aquest percentatge no supera el 50: restauració i hoteleria, 48,5%, tèxtil i derivats, 38,2%, i finances i altres serveis similars, 30,8%.

Suspens al sector de la restauració i hoteleria

Si bé les xifres mostren força presència del català als comerços igualadins, hi ha un sector que trenca per complet aquesta dinàmica: la restauració i hoteleria. Al 64,2% dels establiments gastronòmics i hotelers de la ciutat la llengua principal de salutació del personal que atén el públic és el castellà.

Quant a la disponibilitat lingüística, aquesta dada millora -però també és preocupant-, menys de la meitat del personal enquestat pot atendre en llengua catalana encara que el client la parli o, fins i tot, ho demani. No prou amb això, un 34,3% del personal d’atenció al públic del sector ni tan sols l’entén.

Presència a internet

L’Ofercat també analitza la presència a la xarxa dels establiments visitats. D’aquests el 77% hi són presents i en la majoria dels casos la llengua d’inici és el català -64,6%- que, a més, està disponible al 73,6% de les pàgines web o xarxes socials.

La ciutat d’Igualada és la primera vegada que forma part d’aquest estudi i, per tant, no podem saber com han evolucionat aquestes dades al llarg dels anys i quina tendència segueix la llengua. L’EULP, en canvi, mostra clarament que Catalunya perd català i amb això en tenim prou per veure que cal -més que mai- parlar, llegir, escriure, jugar, estimar, follar, gaudir, cantar i somiar en català.