El cementiri Nou tindrà un crematori

Tal com ha explicat aquest dimecres el tinent d’alcalde d’Entorn i Promoció Cultural, Josep Miserachs, la voluntat de l’Ajuntament “és ser fidels en tot moment a l’esperit original d’aquesta joia” i, per això, l’avantprojecte del futur edifici ha estat elaborat aquest any 2014 per l’estudi de Carme Pinós, que va ser responsable del projecte original juntament amb Enric Miralles a la dècada dels anys ’80.

L’Ajuntament té previst convocar un concurs públic aquest mateix estiu, al qual es podran presentar totes les empreses interessades, que inclourà la redacció del projecte executiu, l’arranjament dels accessos, la construcció de l’equipament i, a més, la seva gestió durant quaranta cinc anys. El cost de la construcció, al voltant de 650.000 euros, serà assumit íntegrament per l’empresa guanyadora del concurs, que posteriorment podrà recuperar la inversió amb el rendiment econòmic de la seva explotació. Miserachs destaca precisament el fet que l’ampliació “no suposarà cap cost per les arques municipals, ja que la millora dels serveis funeraris l’assumirà l’empresa externa que s’adjudiqui el concurs”.

Com s’explica en l’avantprojecte, l’estudi responsable de la seva redacció proposa la utilització de materials que relacionaran el nou edifici amb el cementiri existent, com ara el formigó, que li atorga “un caràcter més escultòric” i el tancament ceràmic, “que li donarà una dimensió més acollidora”. La superfície prevista serà de 255 m2, incloent les dependències necessàries per al comiat per part dels familiars, amb una sala d’espera, una balconada de comiat a l’entrada dels forns i una petita sala per l’últim adéu. El crematori s’aixecarà a la part inferior del turó que cobreix la capella i els serveis, de manera que “des del cementiri no es percebi l’edificació però, en canvi, des d’aquesta sí que es copsi l’atmosfera i la bellesa del conjunt”.

Un símbol arquitectònic mundialment lloat

El Parc Cementiri Nou, ubicat al carrer dels Països Baixos, va ser el resultat del concurs convocat per l’Ajuntament l’any 1.983, on es va escollir projecte guanyador el presentat pels arquitectes Enric Miralles i Carme Pinós. Era una proposta allunyada de la concepció dels cementiris tradicionals, volent mostrar la instal·lació com un parc on passejar, sense la necessitat d’haver d’estar envoltat de les imatges típiques d’aquest tipus de recintes. Es va construir progressivament entre 1.985 i 1.994.

La proposta era fer un tall en el sòl amb els nínxols a les seves parets. Per això, gran part del cementiri es va ubicar dins d’una gran fossa, que fa que s’integri en el terreny i el paisatge. A totes les dependències del recinte hi abunden racons, objectes i detalls que juguen constantment amb la llum i l’ombra, donant a tota aquesta construcció un gran simbolisme. El nou cementiri, del qual n’han fet ampli ressò publicacions especialitzades, és Bé Cultural d’Interès Local, va ser guardonat amb el premi FAD d’Arquitectura l’any 1.992 i avui és un símbol i un reclam per arquitectes i estudiants arribats cada any d’arreu del món.

Altres millores complementàries

Paral·lelament a la construcció del nou crematori, l’Ajuntament preveu dur a terme millores en aquest cementiri. Al marge del recent arranjament de l’esplanada d’accés feta aquest juliol, s’instal·laran baranes de protecció en rampes, escales i forats de claraboies, es repararan les portes giratòries malmeses, es millorarà la il·luminació i el paviment de la capella i s’adequarà un espai al jardí superior per a dipositar-hi les cendres.

D’altra banda, es volen dur a terme també accions promocionals d’aquest espai singular, que posin en valor el patrimoni arquitectònic amb l’edició de tríptics informatius, un web específic i noves visites guiades. A més, el consistori avalua la possibilitat de difondre l’obra de l’arquitecte Enric Miralles amb diferents iniciatives, com podria ser la implantació d’un punt d’informació de la seva obra, exposicions i trobades específiques d’urbanistes i arquitectes al voltant de la seva figura. La voluntat, segons Miserachs, és fer “que aquells que visitin el cementiri s’acostin també al centre de la ciutat, coneguin el nostre patrimoni i, alhora, relacionin sempre l’obra de Miralles amb la nostra ciutat”.

Mentrestant, al Cementiri Vell, darrerament s’hi han instal·lat nous columbaris i s’han afegit 2.800 plaques amb numeració de nínxols que s’havien perdut amb el pas dels anys. Properament es millorarà l’arrebossat del mur exterior de la cara Sud, es repintaran galeries i parets interiors, i es repararà el mur de contenció del carrer Repòs, caigut arran d’una esllavissada.