TORNAR
PUBLICITAT

Centenars de musulmans celebren aquest divendres a Igualada el final del Ramadà

Una de les festes més significatives per a l'Islam

societat
Divendres, 10 setembre 2010. 03:00. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull
En Mohamed Benabderrahim és el nou imam de la mesquita d'Igualada. Té 26 anys i fa encara no un mes que va arribar a la ciutat, procedent de Múrcia. És llicenciat en estudis islàmics i explica que ara vol mirar de fer un màster, a Barcelona. Tot i la seva joventut, és secretari general de la Lliga d'Imams d'Espanya, i és l'encarregat de dirigir les oracions de la comunitat igualadina.

Dàtils i llet, just entrar al recinte

L'Aïcha és agent d'acollida del Consell Comarcal

Oració multitudinària, aquest divendres al matí a les Comes

Segons l'imam, el Ramadà 'és un mes molt especial per als musulmans: és un mes de passar gana, de sofriment, d'oració; però també és un mes de generositat, d'espiritualitat profunda'. De fet, el dejuni des que surt el sol i fins que es pon és obligatori per a tots els musulmans adults, excepte aquells en situacions excepcionals: 'Les dones embarassades, els ancians o aquelles persones que estan de viatge, per exemple, n'estan lliures', explica en Mohamed.

Com és, un imam tan jove? En Mohamed diu que per dirigir les oracions 'no cal tenir res d'especial: simplement saber l'Alcorà de memòria, qualsevol que se'l sàpiga pot ser imam'. També diu que alguns tornen al país per celebrar el Ramadà, sobretot si cau durant l'agost, però que no és el més habitual, tot i que la família tiba, i les ganes de passar-lo al país d'origen són fortes.

Tot i que la mesquita ubicada al barri del Rec és força gran i permet les oracions de nombrosos fidels, per celebrar la fi del Ramadà la comunitat ha sol·licitat un espai al pavelló de les Comes: allí hi caben tots, i poden fer una festa més lluïda. A més, cal destacar que sovint es desplacen a Igualada per a aquesta celebració persones que viuen en d'altres municipis de la comarca —a Calaf i a Vilanova del Camí també es festeja avui la fi del Ramadà a les corresponents mesquites. Es calcula que aquest matí han acudit a la sala polivalent de les Comes fins a 500 persones. Tal com dicta la tradició, abans d'entrar al recinte podien menjar dàtils i beure un got de llet, per després incorporar-se a les oracions. Els homes resaven a la part del davant, mentre que les dones, les nenes i els nens més petits ho feien a la part posterior.

'És una opció personal'

Es calcula que a l'Anoia hi ha aproximadament unes 5.000 persones de religió islàmica, i la gran majoria hauran seguit les pautes del Ramadà durant aquest darrer mes. De totes maneres, 'seguir-lo és una opció personal', explica l'Aïcha Taybi Lakehal, una jove igualadina d'origen marroquí que treballa com a agent d'acollida pel Consell Comarcal en diversos municipis. Segons ella, 'a part de ser un dels cinc pilars de l'Islam, el Ramadà és una manera de purificar el cos, conscienciar-se i posar-se al lloc de la gent que passa gana al món'.

L'Aïcha diu que al principi és dur, que et notes dèbil i et mareges, i que per això 's'ha d'estar molt convençut dels motius per fer el dejuni'. També explica que, tot i que els infants no comencen el dejuni fins més tard —als 9 o 10 anys els nens, i després de la primera menstruació les nenes—, a vegades de més petits se'ls fa fer un dia sí i un dia no, perquè s'hi vagin acostumant i després no sigui tan difícil.

Aliments energètics

El Ramadà vol dir hores de dejuni però també moltes pregàries. Una de les oracions més importants és la que es fa a dos quarts de nou del vespre, és la quarta oració del dia i coincideix amb el trencament del dejuni. L'Aïcha ens explica que 'la tradició diu que els primers aliments que s'han d'ingerir són dàtils i llet, als quals la comunitat musulmana dóna molt de valor. A continuació es menja harira, una sopa molt elaborada que conté una gran varietat d'ingredients i moltes vitamines que et donen energia per a tot el dia'. També es beu cafè i te, i es mengen un tipus de pastes molt dolces. El proper àpat sol ser entre les onze i les dotze de la nit.

Podeu veure més imatges de la celebració a la fotogaleria.


5 Comentaris

m

mac

igualada

10 de setembre 2010.22:45h

Respondre

gracies per el reportatge anoiadiari i bona festa per tothom i cal accepteix una mica de deversitat i propietat

F

Felip

10 de setembre 2010.20:11h

Respondre

Avui llegia a un altre diari que per primera vegada a la història, ahir, una noia va poder portar i fer dançar l’Àliga de Solsona...
i a Igualada potser fa 2 o 3 anys només que les dones poden... Llegir més fer de patge.

Si-us-plau, vigilem amb el pa a l’ull.

T

Toni

Igualada

10 de setembre 2010.17:43h

Respondre

Em pregunto: se li hauria pogut fer a l’imam una entrevist en tota regla, a base de preguntes i respostes clares i concises? Si és així espero que se li faci. Llavors sabrem tots on som i que... Llegir més pensa en realitat de la societat en la que ha de viure on, per cert, les dones resen juntament amb els homes.

P

Pau

Igualada

10 de setembre 2010.17:30h

Respondre

Fa realment pena el sexisme que continua tenint la religió musulmana, i després la gent es queixa del d’aquí. Fixeuvos-hi bé, homes al davant i dones i nens al darrere. Quina pena. Però... Llegir més igualment, molt bon article, i no tinc cap problema en que ho celebrin.

M

Mireia

IGD

10 de setembre 2010.13:06h

Respondre

Un gran reportatge ANoia Diari! M’agrada comprovar que teniu una amplada de mires notable: fa uns dies entrevistàveu aquells dos mossens, avui parleu de manera molt correctíssima del RAmadà...... Llegir més Així, entre tots plegats, ocntribuim a trencar el tòpic que la gent religiosa es fanàtica per naturalesa...

PD: per cert ara falten els jueus i hinduistes de la comarca! (per cert n’hi han? en tenim???)

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.