El centre de Catalunya tindrà un port d'aigua salada el 2058

És un dels projectes aprovats durant la passada cimera del canvi climàtic i s'ha debatut en la comissió d'inversions regionals. L'actor que la va presentar és Arcmed, un holding empresarial per a la dinamització de l'euroregió de l'Arc Mediterrani, format per empreses catalanes, franceses i xineses per racionalitzar el transport de mitja distància de mercaderies i persones i esponjar així, el trànsit de mitja distància que havia d'absorbir futur corredor mediterrani. L'obra serà inici i final d'estació de la nova ruta de la seda. El nord de l'Anoia, per la seva proximitat al Bages i al Llobregat, és la zona de la comarca que pot sortir-ne més beneficiada.

El projecte es basa en l'ample de llit dels rius alemanys, la ubicació sota el nivell del mar en que es troben els Països Baixos, els canals de Suez i Panamà i compta ser reproduït a França, en un punt encara indeterminat de la Costa d'Atzur. El cost total de l'obra és de 9.000 milions d'euros, sis vegades més que el cost del canal Segarra-Garrigues, del qual un 60% serà aportat per capital empresarial xinès i s'eixugarà amb peatges a l'ombra.

La infraestructura s'ha basat també amb el model Cerdà de l'Eixample, amb sis carrils d'anada i tornada per a diferents tipus de naus, dos de portacontenidors petit -de 4 a 6 contenidors per vaixell-, dos per al servei continuat de transport públic directe per a la conurbació de Barcelona i un tercer anomenat Sirga, que cobrirà les distàncies entre municipis interiors enganxat a les ribes del canal. A més, s'instal·laran punts de sensorització cada 50 metres per a una futura implementació de trajectòries de drons sense conductor que resseguiran per l'aire, sota l'espai aeri definit, tot el curs. Empreses de missatgeria de distribució de darrer tram -aquelles que reben els paquets de la seu territorial i els entreguen a l'usuari final- ja han rebut els informes pertinents i estan a l'espera del total d'hectàrees disponibles que oferirà l'INCASOL a les constructores del país.

Janez Potemkin, membre de la Comissió Barroso pel Medi Ambient de la UE ha assenyalat que "la canalització del riu Llobregat a peu de pantà deixarà lliure una via fluvial natural que serà adaptada per a l'entrada del volum d'hectòmetres provinent del mar mediterrani". Regardo García, diputat electe per a Catalunya i portaveu del Canvi Climàtic a la Comissió de Transició Ecològica ha defensat que "l'accés del mar a les demarcacions interiors dinamitzarà les economies de transport i distribució, les quals representaran un percentatge superior en relació al creixement econòmic basat fins ara en el mercat de la construcció".

García ha detallat que "l'autovia fluvial implicarà per al transport una reducció d'emissió de gasos d'efecte hivernacle en un 65%, una racionalització del nombre de conductors i usuaris en relació al nombre de vehicles que es preveu en un -2.700% i una dinamització del 30% de l'activitat del port de Barcelona, el qual tindrà una subseu a Calaf, on s'hi precisaran 300 llocs de treball. Empreses com Acciona, Baleària i una filial de creuers italians ja s'han posat en contacte amb el ministeri per accedir a les bases del concurs públic". I en relació a la segona via de transport, l'aèria, a partir de drons automatitzats ha assenyalat que "és un recurs que ja fa cinc anys que funciona amb èxit en dos trams del riu Iang-Tsé. Assentar les bases per a una economia del transport dinàmica, amb vaixells per a gran tonatge i drons per a volums petits és la base per a la futura diversificació empresarial".

Finalment, des de la conselleria de Medi Ambient, territori i sostenibilitat, Damià Jordà ha manifestat que "és fins a sis vegades més econòmic dessalinitzar que depurar. Per aquest motiu, les diferents plantes que s'instal·laran al llarg del curs oferiran un recurs fonamental per a l'accés a l'aigua dolça, un dels béns més preuats per als propers decennis".