Ciència en estat pur

La primera capbussada a la Ciència, amb una bateria de notícies sobre nous materials. Un nou tipus de gel adaptable pot acabar amb el plàstic basat en el petroli (és transparent i fet d'aigua i argila, amb alguns components orgànics). Més. Els cristalls es podrien fer servir com a dispositius d'emmagatzematge, amb una capacitat un centenar de vegades superior que els actuals (i en el mateix tamany). Seguim. El grafè està cridat a ser el substitut del silici en els xips dels sistemes informàtics: és la forma més pura del carboni, i és el material més resistent que s'ha descobert, lleuger, flexible i conductor de l'electricitat alhora. I hi afegim el descobriment d'una nova manera d'induir un camp magnètic dins un metall; això obre la porta al desenvolupament de tecnologies d'emmagatzematge de dades en ordinadors i la creació de dispositius magnètics i electrònics.

Altres passos avancen en el camp de l'alimentació. Diversos centres tecnològics treballen en un projecte d'investigació de sistemes de nanoencapsulació de principis actius per poder modificar el sabor i emmascarar l'olor dels aliments, així com també la seva consistència i el color. Un altre equip de científics ha dissenyat dissolvents sostenibles per al control de contaminants químics en aliments. Una nova metodologia utilitza dissolvents que simplifiquen i fan més ecològics els processos utilizats fins ara (n'asseguren també la qualitat i l'absència d'elements tòxics per a persones i animals).

Fem ara una immersió més profunda. Hem sabut que es pot fabricar biocombustible a partir de la manipulació d'una bactèria, que normalment es troba als intestins animals (es poden generar dos tipus de biocombustible d'alta energia a partir de sucres simples). Unes alteracions genètiques possibiliten que les bactèries produeixin directament aquestes mol•lècules a partir d'un component de biomassa derivada de les plantes. L'arribada de noves fonts de combustible renovable és especialment benvinguda davant el constant increment de les despeses energètiques i la també constant preocupació mediambiental. Sense moure'ns massa d'àmbit: s'ha aconseguit fer realitat el vell somni de la física dels líquids, com és la combinació de l'aigua amb l'oli, mitjançant l'ús d'un catalitzador (que un sigui soluble en aigua i l'altre insoluble, fins ara ho havia fet impossible). Alhora, s'han aconseguit accelerar les reaccions en aquesta barreja, fet que permetrà optimitzar les tècniques de refinament de biocombustibles. La gran novetat de les nanopartícules desenvolupades és justament que poden catalitzar reaccions. I amb la confiança que l'ús d'aquests catalitzadors es pugui extendre a altres camps com la química o la indústria farmacèutica.

Més energies. Un nou catalitzador permet obtenir, a partir de bioetanol, hidrogen net d'alta puresa, de gran eficiència energètica i també rendible per al seu ús directe en piles de combustible; un pas endavant cap a la producció sostenible d'hidrogen (amb la vista posada en hipotètiques futures aplicacions com autobusos urbans, trens o tramvies que podrien basar-se en piles de combustible). La millora de l'eficiència energètica i econòmica del procés passa per un catalitzador actiu a baixes temperatures, amb alta selectivitat a hidrogen i amb baixa producció de monòxid de carboni i metà. També s'intenta produir hidrògen amb sistemes de concentració a petita escala (per exemple a partir d'energia solar, elevant la temperatura de l'aigua a més de dos mil graus centígrads), que es podria fer servir tant a la xarxa elèctrica com en vehicles. I seguim amb aquest material: un aeroplà no tripulat propulsat per una pila d'hidrogen ha aconseguit un nou rècord de resistència en vol amb aquest tipus de motor: 23 hores i 17 minuts; gairebé un dia sencer. Les piles de combustible creen un corrent elèctric quan converteixen hidrogen i oxigen en aigua.

I seguim a les altures, amb els dos darrers apunts. L'Agència Espacial Russa aposta per les naus propulsades per energia nuclear amb l'objectiu de mantenir el lideratge en la conquesta de l'espai exterior (les noves naus tripulades permetran posar en pràctica programes fins ara inassolibles, com l'exploració de la Lluna i Mart). I 'els nostres', l'Agència Espacial Europea (ESA) ha llançat el primer satèl•lit que mesurarà la salinitat dels oceans, a més d'estudiar la humitat del sòl per comprendre millor el cicle de l'aigua a la Terra. I a l'espai acabem; que tanta Ciència junta ens ha deixat perduts pels núvols...

Oriol Solà i Prat