Cobraran, els alumnes que vagin a classe? L'escola d'ahir, d'avui i de demà

L'educació mitjançant els mòbils és un sector que es va implantant lentament. Lliçons d'idiomes, accés a informació específica d'utilitat comercial... L'SMS és, per ara, l'eina més utilitzada per ensenyar a través dels mòbils (més fàcil i econòmic), però també s'estudia la possibilitat d'aplicar altres formats. Ho veieu viable? Es podria garantir una qualitat mínima?

És un nou sector que encara cal acabar d'explorar. El punt positiu: totes les tecnologies actuals permeten per exemple eliminar impediments de desplaçaments, i també ajuden a superar la manca de recursos econòmics o algunes diferències socials. En alguna província els alumnes malalts ja poden seguir en directe les classes perquè s'ha implantat del tot la connectivitat.

Amb tot, no deixa de ser irònic plantejar l'escola del futur quan a la del present encara hi ha tantes qüestions per resoldre. Hi ha discrepàncies sobre l'uniforme escolar: el que per a alguns pares i experts és un estalvi econòmic familiar, que també elimina l'externalització de les possibles desigualtats socioeconòmiques dels alumnes, per a altres és un element que resta individualitat, impedint que l'estudiant desenvolupi la seva personalitat (fins i tot titllen de sexista i antiquat que les noies hagin de dur faldilles i els nois pantalons).

També hem escoltat declaracions de ministres defensant un model inclusiu que permeti evitar que se separi els alumnes per sexes a les escoles. O iniciatives de governs autonòmics que reconeixen la figura del professor com 'autoritat pública' ('el tuteig als professors és la introducció a una falta de respecte', deia el Defensor del Poble, de tot el poble, per bé que ara mateix de ben segur que molts dels alumnes no se senten massa defensats...). I encara altres projectes pilot que generen controvèrsia, com el del govern francès, que premia econòmicament les classes que tinguin una assistència més elevada (¿és aquesta la millor manera per evitar l'absentisme?).

I apareixen també notícies de condemnes a centres perquè suposadament podien haver evitat algun cas d'assetjament que s'havia donat; de condemnes també a estudiants per picar, insultar i amenaçar un professor; d'autoritats policials fent patrulles de paisà als voltants dels instituts per evitar l'absentisme; d'ajuntaments que instal•len càmeres de seguretat a les escoles per evitar el vandalisme i els robatoris, funcionant només en horari no lectiu per preservar el dret a la intimitat; d'alumnes que no es poden quedar a dinar a l'escola perquè la crisi econòmica no permet pagar algunes beques; de discriminació en la preinscripció escolar si es donen més punts si l'alumne ha tingut els pares o els germans escolaritzats al mateix col•legi; de l'augment dels casos d'assetjament i amenaces dels pares i mares cap als professors; de queixes de professors que se centren en la dificultat per fer la classe (més d'una quarta part); d'instituts que instal•len sistemes de control de torns i de barreres electròniques als accessos (com els que hi ha al metro) per lluitar contra l'absentisme; etcètera. Per sort, tots aquests casos deuen ser les singularitats excepcionals i rebuscades que sobresurten d'una quotidianitat que a casa nostra és molt més plàcida... oi? O no?

Oriol Solà i Prat