Comença el cobriment de la Plaça del Portal d' Els Prats de Rei

Durant les obres d'ordenació que l'Ajuntament duia a terme al centre de la vila el 2013, es van descobrir les restes de l'antiga ciutat ibèrica de Sikarra, que estaven sota les de la ciutat romana republicana i que van quedar al descobert davant la plaça del Santuari del Portal. Aquell mateix any, la Diputació de Barcelona les va protegir de manera provisional per garantir l'estabilitat de l'excavació i evitar-ne, així, la degradació a causa de les inclemències meteorològiques.

Les obres que s'inicien en aquesta fase contemplen l'estabilització dels talussos de l'excavació arqueològica i el cobriment de les restes per garantir-ne la protecció. Aquestes obres compten amb el finançament de la Diputació de Barcelona a través del Programa complementari de suport a l'economia productiva local i de les Meses de concertació del Pla 'Xarxa de Governs Locals 2012-2015'.

Les muralles més antigues de Catalunya

Les restes arqueològiques tenen una importància cabdal en la història del poblament del centre de Catalunya. Són restes ibèriques que es remunten al segle VI o VII abans de Crist, i que posen sobre la taula noves hipòtesis de l'estructura del país en època ibèrica. A més, són unes de les muralles més antigues conservades a Catalunya que evidencien que Els Prats de Rei ha estat un centre important de comunicacions al llarg de la història i que és un lloc ocupat des de fa 2700 anys, per on han passat els ibers, els romans i fins als nostres dies. Aquest municipi de l'Anoia encara conserva l'estructura de vila medieval emmurallada, transformada en època moderna i contemporània.

La plaça del Santuari de la Verge del Portal és un lloc d'estima per part de la població on es desenvolupen bona part dels actes públics i privats de la vila. El Santuari és una església d'època barroca que presideix l'espai urbà de la plaça i està limitat per la creu de terme d'època gòtica. L'estudi de la plaça i del Santuari ha permès entendre la importància de la traça de la façana del Santuari i què representa la plaça al seu davant per poder contemplar l'escenografia de l'arquitectura barroca i la seva acurada composició. Aquest fet, típic de l'arquitectura barroca del segle XVII i XVIII al nostre territori, però que beu de la tradició del segle XV i XVI del renaixement italià, ha estat cabdal per a la recerca de la solució arquitectònica al problema plantejat.

La proposta desenvolupada pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona contempla una solució que permet preservar les restes soterrades a la plaça, a la vegada que fer-les visibles parcialment des de l'exterior. La solució adoptada planteja poder accedir de manera restringida a l'interior de l'excavació arqueològica per a l'estudi, investigació i contemplació de les restes excavades.