Compartim Ciutadania inicia el seu camí a Igualada

El passat divendres 13 es va presentar a l'Espai Cívic Centre el col·lectiu Compartim Ciutadania, un grup de dones marroquines creat arrel de les mobilitzacions en favor dels refugiats. El seu objectiu principal és aconseguir un major empoderament per a deixar de "ser considerades ciutadanes de segona" i comptar amb un espai propi on poder compartir experiències.

La presentació va anar a càrrec de cinc de les participants en el grup, que van exposar els diferents motius que les havien portat a unir-se a Compartim Ciutadania. "Volem assumir una plena ciutadania" explicava la Farah, que recorda que "sovint sentim que els migrants només volem drets i no deures, però nosaltres fa temps que tenim també deures". Els elements comuns en l'experiència de moltes dones migrants, com la dificultat d'incorporar-se al món laboral va ser un dels punts a destacar per la Karima El Hattabi "no se'ns valora l'experiència laboral al país d'origen i se'ns jutja per l'aspecte físic. Una peça de roba es considera un arma, però nosaltres tenim dret a viure i a escollir el que vulguem".

A més, destaca que quan troben feina aquesta acostuma a ser "en servei domèstic, cuina o neteja. Tot i què hi ha dones que al Marroc tenien bones feines". Per El Hattabi això suposa una "doble discriminació pel fet de ser dones i estrangeres" i "ens allunya de la igualtat salarial i els drets com a treballadores". Els problemes que es desencadenen per la falta de feina s'uneixen a unes lleis patriarcals. "Abans de 2010 les dones reagrupades no podien treballar i això condemnava a la dona a estar a casa" explica El Hattabi, qui creu que "la llei és una presó per la dona marroquina". La seva intervenció va ser de les més emotives, al recordar que moltes de les dones migrants no tenen família aquí i pateixen una soledat que molts cops es difícil de veure per la resta de ciutadans.

Per la seva banda la Fatima destacava que les dones marroquines "són aïllades i no són acollides" tot i defensar que "es valen per la seva cultura i la seva personalitat, però no per la roba que porten". També va recordar que degut a la crisis molts migrants "estan obligats a viure sense papers" i el tema legal és un dels seus grans maldecaps, "la nova llei per a demanar la nacionalitat pels fills nascuts aquí obliga a tenir en compte molts costos".

La Ikram El Ouahabi, de 17 anys, va ser l'encarregada de relatar l'experiència com a musulmana nascuda a Igualada i que porta vel. Va ser la decisió de posar-se el hijab, que cobreix el cap però deixa visible tota la cara, la que va fer que comences a "notar opinions en contra i que la gent em digués que no sóc espanyola o que no estic integrada", tot i haver nascut aquí. A més, recorda com molts nens marroquins "estan sols al pati o hem d'aguantar que ens diguin que fem pudor o que tenim polls".