Es compleix un mes de l'ocupació de les piscines del Casal

Aquest dimarts, s'ha complert exactament un mes de l'ocupació de les Piscines del Casal, situades al Passeig Verdaguer, i el col·lectiu de joves ocupants han volgut donar a conèixer el seu projecte, el que anomenen 'Espai dels Somnis' a la ciutadania.

En aquest tríptic -que es pot llegir en 5 minuts- dónen resposta a diverses preguntes.

Qui són?

Afirmen que són 'un grup de joves, implicats en el teixit associatiu de la ciutat, que a títol individual hem decidit emprendre el projecte col·lectiu de tornar a donar vida a l'espai de les piscines del Casal'. Asseguren que no són un 'grup tancat', i afirmen que volen que el seu sigui un projecte compartit amb totes les persones de la ciutat que ho desitgin. Asseguren que 'per això sempre tindrem les portes ben obertes'.

Això acabarà com el Rosari de l'Aurora?

Amb aquesta pregunta els joves deixen palès que són conscients que el projecte té una data de caducitat. Asseguren que tenen present que 'la via judicial va fent el seu camí i que la nostra comissió legal hi està ben implicada' però mentrestant, 'i entenent que pot ser un procés llarg', afirmen que volen seguir treballant en el projecte.

El per què de l'ocupació?

Els joves expliquen que la seva primera opció va ser demanar la cessió d'un espai municipal 'però en no tenir aquesta opció ni la capacitat econòmica de llogar un espai', es va decidir ocupar, 'no com a finalitat principal, sinó com a mitjà per a poder tenir un espai'. 'No som okupes i prou' -afirmen- 'som un grup de joves que per poder tenir espais pels projectes dels joves de la ciutat, hem utilitzat l'ocupació com a mitjà per aconseguir-ho'.

Per què el Casal?

Els joves asseguren que van decidir ocupar l'espai per les seves característiques cèntriques i de distribució i pel fet que 'ha estat abandonat durant com a mínim els darrers cinc anys'- asseguren, i no pel fet que sigui de propietat de l'Església. Afirmen que no pretenen jutjat el paper de la propietat, però afirmen que són crítics amb el fet que s'hagi deixat l'espai abandonat.

Quin és el seu projecte?

Afirmen que volen convertir un edifici abandonat 'en un espai obert', un 'espai de trobada de persones, entitats i col·lectius d'Igualada'. En el projecte que els joves van presentar a l'Ajuntament expliquen que el Casal vol ser un espai

de treball per entitats i associacions, per fer tallersque els joves oferirien de manera voluntària a altres joves, un espai d'intercanvi de coneixement o objectes, un espai per a les arts creatives, espais d'assaig per grups de música locals, un lloc per exposar l'art de joves creadors (exposicions, concerts de petit format...), i per realitzar activitats específiques.

Els joves asseguren que el seu projecte portarà valors positius a ciutat i que el Casal pot convertir-se en 'un lloc de trobada,d'intercanvi i generació de noves sinergies pels joves ja vinculats a entitats i associacions, un lloc per a que els joves no vinculats al teixit associatiu, s'impliquin amb la ciutat, un espai per què els grups de música locals i entitats puguin assajar, un espai de treball per les entitats, un espai d'oci no mercantilitzat (zona de jocs, tallers...), un espai de creació i de difusió de talents locals, per a l'enfortiment del teixit associatiu, i un lloc d'intercanvi intercultural i d'arrelament de les nouvingudes a la ciutat'.

Què vol dir 'auto-gestionat'?

Els joves expliquen en el tríptic que les decisions dins del Casal es prenen de forma assembleària, 'és a dir, les opinions de totes les persones presents en l'assemblea compten, i s'intenta arribar al consens'. També afirmen que 'auto-gestionat vol dir que 'el Casal té independència total (política i econòmica)', i que no els 'dirigeix ni controla ningú'. Expliquen, per altra banda, que els diners que fan amb la barra del bar de la piscina -que han rehabilitat-, i on es venen refrescos i cervesa, els serveixen per pagar les obres de rehabilitació.

Què s'ha fet durant el primer mes?

Els joves expliquen en el tríptic que 'la tasca principal i més visible ha estat el desbrossament, neteja i adequació dels diferents edificis per tal de poder-los donar vida de nou'. També expliquen que en aquest temps han implicat més joves en el projecte 'fet que ens ha permès consolidar un grup força nombrós'. Finalment asseguren que s'han posat en contacte amb els veïns des del primer dia per mantenir-los informats del projecte.

I d'ara en endavant, què pensen fer?

Per una banda, afirmen que volen 'seguir rehabilitant l'espai per poder-lo oferir a entitats i col·lectius que puguin necessitar un lloc on assajar, reunir-se...'

També volen continuar organitzant actes propis del Casal com ara cinema a la fresca o tallers. I finalment asseguren que volen seguir 'intentant el diàleg amb la propietat, l'Església, perquè entenem que serà parlant com arribarem a un acord que sigui beneficiós per a les dues parts, i sobretot per a tota la ciutadania d'Igualada'.

PROPOSTA DE CESSIÓ D’UN ESPAI MUNICIPAL

PER CREAR UN ESPAI DE JOVES A iGUALADA

Pròleg

Ens adrecem a l'Ajuntament d'Igualada per tal de presentar una proposta en l'àmbit juvenil. Des

de fa uns quants mesos, una quarantena de persones s'ha estat reunint per analitzar i debatre

les necessitats que tenim com a joves. Som un grup de joves heterogeni i plural que venim des

de diferents àmbits d'implicació amb la ciutat: gent que participa activament amb el teixit

associatiu, amb enitats de lleure i esportives, vinculats al món cultural i d'altres que no estan

vinculats enlloc. Volem deixar clar que no som un grup tancat vinculat a cap entitat en concret ni

volem representar cap "sector juvenil". Simplement, aquestes reunions han servit com a punt de

trobada per compartir les preocupacions i plantejar nous reptes per als joves de la ciutat. I és

fruit d'aquest procés que ha sorgit aquesta proposta que us fem arribar.

La proposta concreta que us plantegem en aquest document és la cessió d'un espai de

propietat municipal en desús per què la gestionin directament els joves. El document que us

presentem es divideix en dues parts. En primer lloc, un resum de l'anàlisi sobre el paper i la

implicació del jovent d'Igualada i, en segon lloc, la proposta concreta de cessió d'un espai per

joves.

Abans de res, us demanariem que fessiu una lectura de la proposta sense prejudicis ni idees

preconcebudes. Som conscients que, a priori, és una proposta que pot sobtar i que sobresurt

de les polítiques juvenils tradicionals. Tanmateix, no hem descobert la sopa d'all, sinó que és

una realitat en molts altres pobles i ciutats de l'estat espanyol. Per exemple, al País Vasc hi ha

una llarga tradició de "gaztetxe" ("casals de joves") i molts d'ells són espais públics que

l'ajuntament cedeix als joves sense cap mena de condició o tutela. En aquests casos, es signa

cada cinc anys un conveni de col∙laboració i, després, tota la gestió de l'espai la porten el jovent

organitzat en una assamblea setmanal.

Així doncs, sense més preàmbuls, us expliquem el projecte amb la il∙lusió de poderlo

fer realitat

i que això sigui una llavor per enfortir el moviment associatiu i juvenil de la ciutat.

Ànàlisi: Tenim una joventut amb moltes potencialitats, però sense cap lloc per ferles

créixer

En aquest punt volem recopilar les principals línies de reflexió i anàlisi que han anat sortint al

llarg d'aquests mesos de debat i reflexió. Es tracta d'un breu retrat de les prespectives que

tenim com a joves a Igualada centrat, bàsicament, en l'àmbit cultural i de lleure. Evidentment

com a joves ens preocupen molts altres àmbits com la dificultat d'accedir el món laboral o les

dificultats d'emanciparse,

tanmateix aquest anàlisi s'ha volgut centrat exclusivament en l'àmbit

cultural i d'oci.

El resum de l'anàlisi podria ser que som una ciutat envejable a nivell de participació i implicació

juvenil amb la ciutat i l'entorn, però que la manca d'espais i punts de trobada d'aquests joves fa

que es perdi molta de la potencialitat que tenim.

Teixit associatiu

Una de les potencialitats més fortes d'Igualada és el seu teixit associatiu. Son moltes les joves

vinculades amb entitats i col∙lectius i, a més, d'allò més diversos: grups de cultura popular,

entitats esportives, agrupaments escoltes, la Coll@nada, casals, grups musicals... Segurament

que som una de les ciutats més actives del principat pel què fa a teixit associatiu. Això és una

gran riquesa, sobretot, per què aquest associacionisme està lligat amb la ciutat, és totalment

voluntari i ofereixen unes activitats d'oci/culturals a la ciutat.

Com destaca Joan Domingo en el seu estudi "Una Aproximació sociològica a joves d'Igualada:

resum de la recerca sociològica sobre dades i discursos de joves referents als estudis, treball,

habitatge i associacions" (2007, Aj.Igualada) això demostra que el jovent d'Igualada és inquiet i

dinàmic. A tall anecdòtic, quan parlem del què fem a Igualada amb joves d'altres ciutats, els

costa d'entendre que molts joves d'Igualada destinin part del seu temps d'oci organitzant la

Festa Major o altres activitats o projectes oberts a la ciutat.

Creiem que podem estar prou orgulloses d'aquest fet, però tanmateix també som crítics i veiem

alguns punts febles.

Si

ve és cert que hi ha molta gent implicada al teixit associatiu, molt sovint sempre són com

es

diu a nivell popular"

els de sempre". La pròpia dinàmica d'estar implicada amb una entitat fa

que, moltes vegades, estiguis implicada en moltes altres entitats a la vegada. Per tant, si mirem

les bases de dades de les entitats veurem que hi participa molta gent però, a la vegada, els

mateixos noms es repateixen a varies entitats.

Per tant, malgrat tenir aquest teixit associatiu tant actiu, això també significa que una part molt

gran dels joves d'Igualada no estan vinculats a cap entitat o associació. Això ens preocupa ja

que segurament la seva poca o nula implicació amb la ciutat significa que aquestes entitats són

incapaces d'estendre la seva proposta a la resta de joves.

Un

altre tema preocupant és que hi ha molt poca relació entre els membres d'aquest teixit

associatiu. La majoria d'entitats són col∙lectius que els costa treballar amb altres entitats. Enlloc

de generar sinèrgies i treballar juntes, normalment cada entitat treballa de forma autònoma i

tancada i no es preocupa ni de comunicar ni de buscar ponts comuns amb les altres entitats.

D'alguna manera, podriem dir que cada entitat treballa al seu espai i per la seva gent i això, molt

sovint, fa que esdevinguin activitats d'autoconsum que no aconsegueixen arribar a la resta de la

ciutat. Això portat a l'extrem cau en "grups bastant tancats" i "piques" entre entitats.

Tot

i que no volem entrar en polèmiques ni generalitzacions, en alguns casos concrets les

polítiques municipals enlloc de facilitar la feina a les entitats, el què han fet és posar pals a les

rodes als seus projectes.

Espais juvenils

A nivell municipal disposem de certs espais juvenils per a dur a termer activitats, tant com a

joves individuals com entitats. Tenim la Kaserna i diferents Centres Cívics si mai volem utilitzar

algun dels seus serveis o dur a termer una activitat allà.

Tanmateix, l'ús d'aquests espais està condicionat per diferents normatives. Cal que es

compleixi uns horaris bastant limitats (que a nivell pràctic impedeixen realitzar moltes activitats),

les sales es cedeixen molt poca estona (no permeten projectes de continuïtat), moltes sales no

estan adaptades per fer certes activitats (assaig grup de música, teles, arts plàstiques...)... A

banda de tots aquests temes "tècnics" hi ha un problema de fons molt més important: les

decisions i la gestió d'aquests espais estan totalment burocratitzats i la decisió no depén dels

joves sinó de l'administració (des del personal que hi treballa, el tècnic municipal o el regidor).

Aquesta burocratització i la nogestió

de l'espai fa que molts joves no utilitzin aquests espais. Ja

sigui per què no s'adapten al què ells necessiten, no coneixen els serveis que s'ofereixen, tenen

reticències cap aquests espais... però, sobretot, per què no se'ls senten seus. De la mateixa

manera que els experts parlen d'una distància entre la política i la ciutadania, a petita escala,

això es reprodueix amb els espais municipals destinats pels joves. Sovint els que més utilitzen

aquests espais són els que ja participen a entitats, que ja saben com funciona la "burocràcia"

per demanar els serveis, que ja estan acostumats a fer aquests tràmits... En resum, tot i que

tenim espais destinats pels joves, només una petita part en fa ús ja que la resta els veu com

ens molt allunyats.

Oferta cultural i d'oci

L'oferta cultural i d'oci de la ciutat es divideix en dos grans promotors. Per una banda, el sector

privat i les entitats i, per l'altra banda, l'administració.

Pel què fa al sector privat, el subdividim en dos grans grups. Per una banda hi ha tota l'oferta

lúdicocultural

que generen les entitats i, per l'altra banda, el sector privat empresarial.

Les entitats fan una gran feina d'oferta d'activitats que abarca un públic molt àmpli i generen una

oferta molt diversa. El més important de tot és que la fan de forma totalment voluntària. Si

aquesta oferta l'hagués d'oferir l'administració, seria totalment impossible de finançar. I, a més a

més, la majoria d'activitats que creen tenen un sentit social i estan mogudes per uns valors

col∙lectius compartits (treball en equip, educació en valors, participació ciutadana...).

Per altra banda, el sector privat mercantil es dediquen quasi exclusivament a l'oci nocturn. Es

tracta d'un oci totalment mercantilitzat que es mou sota la llei de la oferta i la demanda. Si

quelcom no és rendible, no s'ofereix. És per això que més que oferir activitats culturals, són

totes purament d'oci nocturn.

Es tracta d'un model d'oci alienant i que reprodueix valors molt qüestionables: rols patriarcals i

sexistes (sobretot a les discoteques), consum abusiu d'alcohol, "festa per oblidar les

preocupacions"... A més, només qui té diners, pot entrat i consumir. Qui no té diners, en queda

exclòs.

L'oferta de l'administració és àmplia i permet programar activitats culturals de qualitat que les

entitats no poden assumir i que les empreses no ofereixen per què no són rendibles; des de

cursets als Centres Cívics, teatre, concerts o actes de la Festa Major. Malgrat que hi hagi més o

menys encert en l'oferta (i, en aquests temps que córren) més o menys pressupost, sempre hi

ha un problema de fons: el jovent mai participa en les decisions. Això converteix el jovent en

usuaris pasius, simples consumidors d'una oferta que ells no hi tenen res a dir.

Proposta de cessió d'un espai municipal gestionat pel jovent

Davant d'aquest anàlisi i les potencialitats que trobem en la construcció d'un espai autogestionat

per totes i tots els joves de la ciutat, sol∙licitem que l'ajuntament cedeixi un espai municipal en

desús i gestionat EXCLUSIVAMENT pels joves.

Què s'oferiria en aquest espai:

Espai

de treball per entitats i associacions

Tallers

diversos de joves que de

forma voluntàriaoferirien

a altres joves

Espais

d'intercanvi de coneixement o objectes

Espai

d'arts creatives

Bucs

d'assaig per grups de música locals

Espai

per exposar l'art de joves creadors (exposicions, concerts de petit format...)

Espai

per activitats específiques (teles, racòdrom...)

Quins valors positius aportaria a la ciutat:

Un

lloc de trobada,d'intercanvi i generació de noves sinèrgies pels joves ja vinculats a entitats i

associacions

Un

lloc per què les joves no vinculades al teixit associatiu, s'impliquin amb la ciutat

Un

espai per què els grups de música locals i entitats puguin assajar

Un

espai de treball per les entitats

Un

espai d'oci no mercantilitzat (zona de jocs, tallers...)

Un

espai de creació i de difusió de talents locals

Enfortiment

del teixit associatiu

Espai

d'intercanvi intercultural i d'arrelament de les nouvingudes a la ciutat

Com es gestionaria:

La nostra proposta és que la gestió sigui DIRECTA i sense burocràcia de l'Ajuntament. Entenem

que no podem reproduir el funcionament que hem comentat d'altres espais municipals on la

burocratització fa que els joves no se'l sentin seu. En aquest sentit, tampoc no volem que

estigui gestionat per "consells de joves" o altres òrgans tutelats i burocratitzats per

l'administració.

La nostra proposta es concreta en:

L'assamblea

de l'espai és l'única gestora de l'espai

L'assamblea

és setmanal i oberta a totes les joves de la ciutat. Aquest és el moment de

participació (aportar propostes, activitats, funcionament...) i decisió

La

cessió de l'espai es fa signant un conveni cada 5 anys de renovació del contracte, si és que

des de les dues bandes es veu positiu continuar amb el projecte