Per la Conca replica l'administració sobre la necessitat de noves superfícies industrials

En un comunicat, la plataforma Per la Conca, creada per a la dinamització del patrimoni natural i cultural de la Conca d'Òdena, qüestiona que l'arribada recent de dues empreses a Castellolí "s'utilitzi justificar la necessitat de nou sòl industrial". L'entitat denuncia que l'estratègia comunicativa de l'Oficina de Captació d'Inversions de la Conca d'Òdena persegueix crear un relat fictici sobre la generació de llocs de treball i la suposada arribada de "grans empreses" amb l'objectiu real de camuflar interessos especulatius i electorals.

El proper pas, es temen, "serà l'anunci d'una gran empresa que estigui suposadament interessada en instal·lar-se a la Conca. L'entitat posa com a exemples d'aquesta mateixa estratègia la fracassada aposta per l'Aeroport Corporatiu o els anuncis, també falsos, de la implantació de Nissan o de l'empresa de cotxes elèctrics Thunder Power". En ple procés d'elaboració del Pla Director que regularà la creació d'una nova superfície industrial al nord d'Igualada, el macropolígon de Can Morera, Per la Conca exigeix que "s'obri un procés de diàleg amb els actors del territori per tal de discutir la conveniència d'aquestes inversions".

Afirmen que comparteixen "la necessitat de resoldre els problemes d'atur i precarització de la comarca, i és per això que treballa per desenvolupar propostes que posin en valor el territori des d'una lògica de sostenibilitat i resiliència, sense hipotecar-lo a partir
d'interessos particulars ni previsions incertes".

El sector industrial de Castellolí, associat al Parc Motor, va suposar una inversió pública de 5 milions d'euros provinents de fons locals i nacionals. L'any 2009, tres anys després de la urbanització del polígon, l'Incasòl va treure a concurs diverses parcel·les, sense que s'hi presentés cap candidat. El preu de venda es situava llavors entre 170 i 180 euros per metre quadrat, ja per sota
del preu de mercat, i es preveia que s'hi instalessin empreses vinculades al sector de l'automoció. Des de llavors, únicament s'hi ha construït el centre d'innovació Campus Motor Anoia, que va implicar una inversió pública d'uns 3,5 milions d'euros. Després de 10 anys amb el polígon pràcticament buit, les dues empreses anunciades recentment s'han compromès a adquirir 5,1 de les 8,7 ha parcel·lades disponibles, i ho han fet a un preu mitjà d'entre 55 i 80 euros per hectàrea, menys de la meitat del que l'Incasòl demanava inicialment.

Aquesta informació "és obviada en les notes de premsa les Conselleries de Territori i d'Empresa i dels alcaldes de la Conca, evidencia la necessitat d'analitzar de manera exhaustiva el retorn de les inversions públiques en matèria de polígons industrials. A tot això, caldria encara sumar-hi els recursos destinats en personal i activitats de captació d'inversions".

Per altra banda, "tenim dubtes també sobre el nombre i la qualitat dels llocs de treball que generaran les noves inversions". En el cas de FRIME, que té prevista la construcció d'instal·lacions d'emmagatzematge i processament de peix congelat, s'ha anunciat que donarà feina a 250 persones, algunes de les quals (no s'ha especificat quantes) es reubicaran dels les altres plantes que l'empresa té a Catalunya. Doga, que sí que està vinculada al sector de l'automoció, trasllada el magatzem logístic i el 'call center' que ara té a Esparraguera, on ja hi treballen 17 persones, i ha anunciat que crearà "almenys una desena de llocs de treball".

Esmenten les paraules de Marc Castells, que afirmava recentment que "els alcaldes de la Conca d'Òdena" tenien per objectiu "convertir el territori en la Conca Industrial d'Igualada" i que per tal d'atreure noves inversions a la comarca era necessari disposar d'un polígon amb parcel·les de grans dimensions. Per la Conca recorda que només a la Conca d'Òdena hi ha 200 hectàrees de sòl industrial buit, i demana per tant que "s'argumenti de forma més detallada què justifica la creació d'una nova zona industrial en un espai d'alt valor paisatgístic i ambiental".

De fet, "la mateixa Generalitat ha fet públic que els polígons industrials de l'Anoia tenen un 60% d'ocupació o, el que és el mateix, que el 40% de la superfície industrial comarcal" és buida. De fet, el rànquing de competitivitat territorial que publica anualment la Federació Empresarial del Gran Penedès només atorga una bona puntuació a l'Anoia en relació a la disponibilitat de sòl i espai per a l'activitat econòmica, mentre que situa la sostenibilitat social i ambiental de la comarca entre les més baixes del país. En un context en què la mateixa Generalitat està començant a desqualificar sòl urbanitzable aprovat en base a projeccions
poc realistes o sense tenir en compte criteris de sostenibilitat territorial, la planificació de nou sòl industrial a l'Anoia respon a una estratègia perjudicial i contradictòria.