Conductors grans... sinònim de grans accidents?

Més accidents si ens fixem en la relació de quilòmetres recorreguts comparat amb altres conductors adults; però una sinistralitat inferior que altres grups (només el 5% dels conductors implicats en accidents amb víctimes els darrers anys superaven els 65 anys). És la paradoxa que es dóna en aquesta franja d'edat.

No els agrada conduir de nit (a gairebé la meitat) ni en condicions climatològiques adverses (a un de cada quatre); també els atabala el trànsit dens i, sobretot, veure com la resta de conductors condueixen de forma 'temerària, irresponsable i agressiva'. I és que, a diferència del que passa en els més joves, ells no beuen al volant i utilitzen sempre el cinturó de seguretat. A vegades també arriben a creure que l'experiència al volant repercuteix en la seva seguretat. Són els peròs i els contres d'una realitat que tenim cada dia a la xarxa viària. Alguns patrons de conducció aconsegueixen compensar els dèficits que puguin tenir.

Una cosa no treu l'altra. O això sembla si ens fixem en les dades i conclusions que es desprenen d'un estudi que ha fet l'Institut de Seguretat Vial amb l'objectiu d'analitzar-ne el comportament i oferir-los la informació necessària per a una conducció segura (tant per a ells com per a la resta d'integrants que participen en aquest joc compartit). Que algunes de les capacitats com la vista o els reflexes els han minvat amb els anys ho saben. En són conscients. Potser per això solen ser més prudents i responsables. És clar que aquesta consciència, i malgrat l'estès i majoritari coneixement de la normativa de circulació, no impedeix que a vegades es vegin implicats en una tipologia d'accidents que no són freqüents en franges d'edat més primerenques (les topades a les cruïlles semblen un dels punts febles de la tercera edat).

No passem per alt que les persones de més de 65 anys que són titulars de permisos de circulació a l'estat espanyol suposa un 10% dels documents censats. Estaríem parlant de gairebé dos milions i mig de conductors. Dels punts en els què els 'convé millorar': gairebé la meitat d'aquests conductors reconeix no estar al dia dels canvis en la senyalització, ni tampoc de les noves normatives de trànsit; tres de cada quatre no gosen anar sols i opten sempre per viatjar acompanyats. I d'entre els aspectes en què 'progressen adequadament': no corren; no consumeixen alcohol quan han d'agafar el cotxe; no avancen temeràriament; la pràctica totalitat assegura que revisa el vehicle periòdicament; i quan noten alguna limitació física són ells mateixos els qui actuen en conseqüència. Altres apunts: la meitat s'estima més conduir per autopistes i autovies (les consideren més segures); sis de cada deu estan pendents dels efectes en la conducció que pugui tenir la medicació que prenen; i creuen que haurien de destinar-los més informació i formació.

Per tot això... qui és, realment, que condueix millor? Influeix de forma notable, l'edat, davant el volant? Hi marcaríeu data de caducitat, als carnets?

Oriol Solà i Prat