Confinada

Amb la Lídia compartim l'abonament d'un gimnàs, a Igualada. Fa uns dies, quan el coronavirus era una paraula estranya, que ens arribava de fora —des de la Xina i des d'Itàlia—, i ens ho miràvem amb curiositat; quan ni tan sols, a priori, era una amenaça per als igualadins, li vaig preguntar si aniria al gimnàs, aquella tarda. Vaig pensar que hi podíem anar junts. Em va contestar, pel whatsapp, "jo no aniré al gimnàs fins que passi tot això. No és prudent".

Pocs dies després, l'11 de març, l'Ajuntament d'Igualada feia un pas i decretava la suspensió, inicialment per un període de quinze dies, de les activitats públiques organitzades per l'ajuntament i totes les activitats organitzades, bé siguin públiques o privades, en instal·lacions municipals i en la via pública. El consistori igualadí també recomanava la suspensió de totes les activitats organitzades per entitats privades que fossin prescindibles. El batlle d'Igualada, Marc Castells, també recomanava als centres educatius de la ciutat la suspensió de les jornades de portes obertes, previstes per aquests dies i, sobretot, recomanava a la ciutadania el seguiment dels consells i instruccions de les institucions i que reforcessin les mesures de prevenció, extremant la higiene i evitant les aglomeracions de persones.

Alguna cosa es coïa… Els periodistes ens vam aplegar a l’Ajuntament d’Igualada, on s’havia pràcticament confinat un comitè de seguiment, format pels batlles i batllesses de la Conca d’Òdena, tècnics municipals, caps de les policies locals, membres de la Creu Roja, entre altres. Aquesta mena de gabinet de crisi es reunia en una sala, al voltant d’una gran taula. L’estança era com una peixera, amb una paret de vidre, a través de la qual els periodistes podíem veure les mirades dels participants. Es copsava la tensió, que presagiaven males notícies…

I els resultats van arribar… Al vespre, el departament de Salut anunciava la detecció d’un brot de concentració de casos de coronavirus a Igualada. Hi havia 20 casos confirmats, 8 dels quals eren treballadors de l’àmbit de la salut de l’Hospital d’Igualada. També s’estaven investigant els contactes directes de les persones que havien donat positiu: 250 contactes, dels quals 200 eren professionals sanitaris.

Davant d'aquesta situació, excepcional al país, es decretava el tancament de totes les escoles bressol, escoles i instituts d'Igualada, Jorba, Santa Margarida de Montbui, Òdena i Vilanova del Camí i el Campus Universitari d'Igualada. La mesura afectava 15.400 alumnes i 1.400 docents. També es tancaven els Casals Cívics de la Generalitat de Catalunya, que se sumaven als equipaments cívics municipals, que havien tancat hores abans.

La Lídia m'explica que els dies previs a l'anunci del confinament "teníem caos d'informació. A l'hospital estaven malament". Una d'aquestes nits prèvies al decret que confinava la població de la Conca d'Òdena, va fer guàrdia a l'Hospital d'Igualada. El dilluns 9 de març, visitava a domicili a dues persones. "Estic pendent dels resultats de dos pacients que vaig anar a veure a domicili. A veure si surten negatius, però van empitjorar molt ràpidament. Aquesta nit ha estat molt fort", m'escrivia per whatsapp l'endemà de la guàrdia.

Divendres 13. Primer dia d’aïllament.

Els resultats han arribat. Un dels pacients que va visitar la Lídia ha donat positiu de COVID-19 i la infermera igualadina ha de romandre aïllada a casa seva, com a mínim, les pròximes dues setmanes.

Els municipis de la Conca d'Òdena estan confinats. Més de 67.000 veïns i veïnes d'Igualada, Santa Margarida de Montbui, Vilanova del Camí i Òdena veuen limitada la seva mobilitat. No es pot entrar ni sortir d'aquesta àrea, en una mesura excepcional presa pel Govern i adoptada "per responsabilitat" pels batlles i batllesses del territori.

Les grans superfícies comercials i les farmàcies ofereixen imatges caòtiques: prestatges de productes de primera necessitat... i de paper higiènic (!) absolutament buides, cues de gent intentant aconseguir mascaretes. Exhaurides. Mentrestant, els ajuntaments insisteixen en el fet que els ciutadans es quedin a casa i que només surtin en cas d'extrema necessitat. Prop de 200 agents dels Mossos fan controls a totes les entrades i sortides de la Conca d'Òdena. Els carrers dels quatre municipis són buits. Tots els establiments —exceptuant les farmàcies i els dedicats a l'alimentació—, tancats. La majoria dels veïns i veïnes segueixen, responsablement, les indicacions de les institucions. El nombre de casos positius a Igualada puja fins als 58. Hi ha les 3 primeres víctimes mortals.

És el primer dia d'aïllament per a la Lídia, una llarga jornada que dedica, principalment, a gestionar assumptes domèstics. Fa una neteja intensiva al pis, les habitacions, la roba, els estris de cuina... També ho comunica a la seva família. Ho fa per telèfon, evitant tota mena de contacte físic.

La Lídia viu amb la seva filla, una adolescent, que pot conviure amb la seva mare, però seguint una sèrie de normes i mesures. Al pis hi ha dos banys, a partir d'ara, un per a cadascuna. Els estris de cuina també seran d'ús personal. Usen desinfectant tèxtil i maximitzen la higiene personal, sobretot les mans. Renten la roba i els plats a temperatures més altes que habitualment i ventilen el pis tres cops al dia. Entre altres mesures, la més important: han de mantenir una distància prudencial, evitant el contacte. Això, per a una mare, és dur. La filla serà l'encarregada de baixar les escombraries i, puntualment, fer les compres i encàrrecs indispensables. Els seus pares, amb els qui matí i tarda es passen per telèfon l'informe diari —"el parte", com diuen de broma, per trencar el gel—, li deixen diàriament, la bossa del pa a la porta de l'entrada.