//Plugins sense CDN ?>
Alguns individus es deuen agafar a la idea del 'per no provar-ho, que no quedi' i és que, ben al marge de les penes que els poden caure (per ignorància o per passotisme), s'atreveixen amb qualsevol cosa. I per constatar-ho, exemples: del ridícul cartró de tabac als centenars de rèptils (que sorprenen les mateixes autoritats); i és que la majoria de casos de contraban queden en poca cosa quan es comparen amb aquells altres delictes de tràfic d'animals. Treballar en determinades duanes dóna l'oportunitat de comprovar fins a quin punt la gent és capaç d'intentar entrar d'estranquis les bestioletes més singulars per obtenir una bona recompensa, incloent si s'escau espècies en perill d'extinció. És el cas d'un home que va ser detingut quan viatjava en autobús per terres argentines: duia centenars de rèptils, i a banda dels que amagava a l'equipatge de la bodega del bus, portava quaranta víbores a dalt, amb el perill que suposaven per a la resta de viatgers. Fins i tot els gendarmes van patir en interceptar aquelles bosses: no és massa atractiu haver d'obrir una bossa que es mou si no saps què hi ha dins, o sabent que a la del costat hi havia desenes de culebres. Es veu que l'individu s'havia passat tres mesos a la muntanya capturant els animals per vendre-se'ls. I no s'havia encantat massa, perquè entre la recol·lecta hi havia cent vuitanta-sis tortugues terrestres (que estan en perill d'extinció!), cent vint-i-sis boes d'espècies diverses, dues-centes setanta-quatre culebres també variadetes, quaranta-quatre víbores, quaranta llangardaixos i un armadillo. En tenia per muntar un zoològic!
I també en el cas de productes 'menors' confiscats diàriament les llistes acaben sent espectacularment denses. A tall d'exemple, els milers de cartrons de tabac que cada any queden requisats a les duanes frontereres. Així, durant el darrer any la Guàrdia Civil ha intervingut més de dos-cents quaranta mil paquets de tabac de contraban a la frontera andorrana (dades fetes públiques aquesta mateixa setmana). Si es tradueix en diners, aquesta mercaderia té un valor d'uns nou-cents mil euros. Tanta activitat ha suposat la detenció de fins a setze persones (nou espanyols, cinc andorrans i dos francesos). El que també circula amunt i avall (últimament més avall que amunt) són els diners sense declarar: aquest darrer any la Guàrdia Civil ha intervingut més d'un milió tres-cents mil euros, que no són pocs. Les xifres són ja significatives... Però si en un any s'han intervingut més de dos-cents quaranta mil paquets... quants altres paquets de tabac de contraban (i de diners, i de tot un ampli repertori d'articles que acaben omplint el carret de la compra) poden haver passat esquivant els controls de la frontera?
Josep M. Torras Payerol
Igualada
2 de març 2012.08:14h
Fa molt anys em van explicar una anècdota sobre el contraban.
Resulta que hi havia un vailet que cada dia passava per la duana de Puigcerdà amb una bicicleta i una grossa bala de palla lligada al... Llegir més darrera. Els duaners cada dia registraven la palla, per veure si portava contraban a dins, però mai hi trobaven res. Aquest fet va succeir durant molt de temps. Al cap d’uns anys, es van trobar un dia l’duaner i el ex-vailet i aquell intrigat li va preguntar.
- Sempre m’ha quedat el dubte de que tu feies contraban però mai et vam poder enxampar, em voldries treure de dubtes?
- Si, (li va dir el ex-vailet) feia contraban de bicicletes!