El cop de calor dels animals

Veter Centre aconsella sobre la cura dels animals

societat

Dilluns, 25 juliol 2011. 03:00. Redacció AnoiaDiari.

D'un cop d'ull

El cop de calor o hipertèrmia és l'elevació de la temperatura corporal per sobre del rang normal. Es presenta quan els mecanismes disipadors de la calor corporal no poden adaptar-se a un excés de calor fins el punt de provocar danys i mal funcionament dels processos fisiològics. Els seus efectes poden ser temporals o irreversibles, poden provocar la mort i depenen per cada animal del temps d'exposició i de la temperatura. Quan més grans siguin, més grans seran els danys.

Hem de pensar que els gossos no tenen glàndules sudorípares com els humans, per això no poden suar. Tot l'intercanvi de calor que nosaltres realitzem mitjançant la suor ells ho han de fer quasi exclusivament amb el panteix, la suor nomes als coixinets plantars i per zones amb poc pèl com el ventre.

L'excés de calor i humitat ambiental pot perjudicar els animals que realitzen activitat fora de casa en dies molt calorosos, així com aquells que han estat tancats en llocs sense aigua ni ventilació, o lligats a ple sol.

Les races braquicefàliques (de morro xato, com els bulldogs, carlins, boxers,...) estan més predisposades a patir un cop de calor. També hi influeix l'edat: els cadells o els gossos més vells tenen més facilitat de patir-ne. L'obesitat i patir problemes cardio-respiratoris pot empitjorar el quadre.

L'augment de la temperatura corporal per sobre dels 42º C produeix alteracions en els teixits del cos que produeixen signes d'excessiu panteix, dilatació dels vasos sanguinis de la pell i mucoses, taquicàrdia, llengua blavosa o cianòtica, postració, diarrea, vòmits i hemorràgies.

Primers auxilis:

Hem de baixar la temperatura de forma gradual i l'animal s'ha de rehidratar i recuperar el sucre i les sals que ha perdut. Si fem baixar la temperatura de cop`podem provocar hipotèrmia amb resultats igualment desastrosos.

Portar-lo a un lloc fresc, submergir-lo en aigua o aplicar-li aigua fins que es normalitzi la respiració, intentar humidificar-lo externament amb draps molls o polvoritzadors sense arribar a tapar l'animal, humidificar la boca sense forçar-lo a beure, posar un glaçó de gel sobre el nas i entre les aixelles. Portar-lo el mes aviat possible al veterinari per evitar possibles complicacions posteriors encara que el gos ja respiri normalment.

Prevenció:

Els gossos han de tenir sempre aigua disponible. Han de disposar d'espai suficient i ben ventilat. Hi ha d'haver zona amb ombra. No han de fer exercici al migdia, sobre tot si és d'una raça predisposada. No deixar-lo dins el cotxe aparcat, ni que estigui a l'ombra.

Jaume Aymerich i Barberà

VETER-CENTRE