Un cop d'ull en clau anoienca al 2018 que deixem enrere

Un any amb més mobilitzacions

El primer diumenge de l'any el jove igualadí Carles Duran era portat als jutjats per a lliurar-li l'auto de l'obertura del judici pel cas de l'ocupació del rectorat de la UAB el juliol de 2013, en una protesta per l'augment de les taxes universitàries. Se'ls acusa de desperfectes durant aquesta ocupació i les peticions de la fiscalia són molt dures: demanen fins a 14 anys per a alguns dels investigats. En saber-se que havia estat arrestat, desenes d'igualadins es van concentrar a la comissaria dels Mossos -dues unitats de la policia catalana l'havien anat a cercar al seu domicili- per exigir-ne l'alliberament. Duran va sortir el mateix matí dels jutjats. El cas està en espera de judici. Un episodi repressiu xocant vindria el mateix gener. "Una detenció amb la qual volen donar exemple" era el barem de l'advocat de l'igualadí que va ser portat als jutjats, el 19 de gener, per unes presumptes amenaces a les xarxes a Albert Rivera. Una detenció ordenada per un jutjat madrileny que hauria partit del propi polític espanyolista. La persona detinguda va ser deixada en llibertat al cap de poques hores.

Una propina de part de la judicatura espanyola en la seva croada contra les mobilitzacions antirepressives de la tardor anterior va arribar el març. 51 persones van ser citades pels talls de l'autovia del 3 d'octubre i -sobretot- el 8 de novembre. Eren investigades per presumptes desordres públics en aquelles dues jornades i van haver de passar pels jutjats el 6 i el 7 de març. Davant les citacions hi va haver una important resposta a nivell ciutadà. En les jornades de les citacions, al Passeig Verdaguer van afluir-hi centenars de manifestants i els encausats van tenir el suport de diverses personalitats de l'àmbit polític i social a Catalunya. Finalment, el mateix 7 de març, el jutjat número 1 d'Igualada desestimava els càrrecs.

Any frenètic a Igualada

Les obres s'han ensenyorit d'Igualada, amb nous aparcaments a Les Comes, l'avenç en els projectes de l'Anella Verda amb el nou mirador de Montserrat, la recuperació del Fort de Sant Magí, la reforma de la Plaça de la Masuca, la concreció de l'ala nord de l'Escorxador i la pista d'entrenament coberta de l'Estadi Atlètic, una de les peces que s'ha subratllat per ser una de les cinc Ciutats Europees de l'Esport 2019 de l'Estat. A nivell de reconeixements, la capital de l'Anoia rebia el títol de Ciutat Amiga de la Infància per al període 2018-2022. El Centre Cívic Nord i el nou edifici a la Plaça del Rei -on anirà a parar l'Arxiu Comarcal- han accelerat i estaran a punt pels primers mesos del 2019. També hi ha els primers moviments a l'antiga Vives Vidal, que ha d'acollir un ‘hub' de la indústria tèxtil. I també una -polèmica- gran superfície de BonPreu Esclat. A l'agenda, hi ha també un equipament sociosanitari comarcal a Cal Salines. En el camp universitari, el febrer s'anunciava que un Grau de Tècniques de Computació se sumaria a l'oferta d'estudis de la capital anoienca. El ple de la ciutat va aprovar el juny el projecte de nova residència, on abans s'alçava la capella de l'Hospital, al Passeig. En els darrers compassos de l'any, el govern Castells impulsava un pla d'arbrat i anunciava un acord amb Airbnb per col·laborar en un projecte per promoure l'Anoia com a destinació turística.

L'oposició a Castells s'endureix

El gener el govern igualadí tirava endavant la modificació puntual per fer de l'antiga Vives Vidal una superfície comercial (excepte la part reservada per al ‘hub' tèxtil). Un pas per permetre la instal·lació d'un establiment de la cadena BonPreu Esclat i un moviment considerat per tota l'oposició d'esquerres com “urbanisme a la carta”. El govern defensava que les contrapartides permetran millorar la mobilitat a la zona de l'Avinguda Catalunya, però des d'ERC, PSC, CUP i Decidim es contestava que aquesta requalificació era un pas més cap a la sobresaturació de grans superfícies de la Conca, un diagnòstic compartit per diverses associacions comercials. La CUP, com havia fet el 2017 amb Tickdi, tornava a carregar contra les polítiques del Departament de Dinamització Econòmica, en aquest cas per l'organització del Curs d'Estudis per la Pau "que va costar 76.000 euros i no comptava amb registre d'inscrits". El curs s'havia desplegat per primer cop l'estiu del 2017 amb convidats de diverses universitats del món i Àngels Chacón i la pròpia coordinadora dels cursos van sortir al pas de les declaracions cupaires defensant l'obertura dels estudis que s'imparteixen a Igualada a noves àrees. La CUP, per contra, assenyalava la manca de viabilitat econòmica: "no es va ingressar ni un euro per inscripcions".

Més episodis polèmics vindrien entrat l'estiu. El grup municipal de la CUP va denunciar el juliol, que el govern "havia denegat 27 sol·licituds de beca menjador durant el curs 2017-2018 per manca de pressupost”. Esquerra i Decidim també es van sumar a les crítiques, en el cas dels republicans contraposant la despesa de la inauguració del Parc Central, 35.000 euros. Al setembre, la quarta tinent d'alcalde Carme Riera replicava que “el govern d'Igualada ha duplicat l'import destinat a beques". L'oposició també va censurar la manca de pisos de lloguer social construïts a la ciutat, en una altra guerra de xifres amb el govern del PDeCAT que va anunciar amb l'Incasòl unes setmanes després la construcció de pisos a Les Comes.

Les manifestacions per l'aigua

A finals de 2015, l'entitat Aigua és Vida es presentava a l'Anoia i assenyalava la situació existent a Igualada, Vilanova i la Pobla, on no existia una concessió regulada de l'aigua. En el cas d'Igualada, la qüestió era especialment complexa, ja que l'Ajuntament té el 32% de l'accionariat d'Aigua de Rigat, l'empresa que presta servei. Ja el 2016 el govern va recalcar que estava d'acord a regularitzar la gestió, és a dir, que el servei d'aigua fos municipal, però que caldria dil·lucidar després si era millor una gestió directa o una concessió. Mentre, la Diputació de Barcelona preparava un estudi sobre els actius de l'empresa. Una part de l'auditoria es coneixia aquest 2018. Els representants d'Aigua és Vida compareixien per xifrar en "1,6 milions" el cost d'adquirir els actius de Rigat a Igualada i demanaven que els regidors de l'Ajuntament deixessin d'estar presents a les reunions d'Aigua de Rigat, on percebien altes quantitats. Les reivindicacions tornaven a sortir a la palestra a la tardor amb dues manifestacions, una a Igualada i l'altra a Piera, a favor de la gestió pública i directa de l'aigua. El PDeCAT igualadí ha ressaltat que "la gestió de l'aigua ha de ser municipal" però no es posicionen sobre si ha de ser directa: consideren que a Igualada hi ha un servei raonable per part de l'actual companyia. Serà un dels temes sobre la taula a les properes eleccions municipals. 

Una flama viva

Aquest 2018 l'Anoia ha recuperat les xifres d'aturats de finals del 2008, que estan ara sobre els 7.500. Malgrat tot, la recessió ha deixat empremtes i ho evidencien els diferents estudis econòmics. Els brots verds són notoris, com l'anunci de la instal·lació de FRIME a Castellolí, però la conflictivitat social no ha minvat: les vagues de metges i bombers també s'han fet sentir a l'Anoia aquestes darreres setmanes, protestant pels efectes de les retallades de fa set anys i que encara no s'han revertit per part de les administracions. El maig, la PAH es tornava a manifestar a Igualada pel desallotjament d'un bloc de la SAREB, ocupat a Capellades: el col·lectiu indicava que "cap Ajuntament ha sancionat bancs per tenir pisos buits a l'Anoia" per bé que diversos consistoris havien aprovat multar aquests casos.

El 2018 ha estat l'any del clam feminista, amb la important repercussió de la vaga del 8 de març i la indignació majúscula per la sentència suau contra els cinc subjectes de ‘la Manada,' que va motivar una manifestació de repulsa el 21 de juny, al Passeig. L'activisme anoienc també apunta a projectes d'impacte ambiental: ha nascut Per la Conca, plataforma contrària al projecte de Can Morera, mentre al Bruc també hi ha mala maror contra la mastodòntica ampliació que es preveu per a l'autovia. Masquefa i Piera, per la seva banda, volen plantar cara a l'ampliació de l'abocador dels Hostalets. Les mobilitzacions socials han anat en alguns casos de la mà de les nacionals. Com es va palesar en el suport al detingut per les presumptes amenaces a Rivera o en el judici dels 51, l'independentisme anoienc no ha baixat els braços i ha continuat al carrer, amb diverses accions en record als presos polítics -Músics per la Llibertat- o acudint en massa a Barcelona per la Diada.

Un salt amunt

Abans que els Moixiganguers (que el 2017 ja havien picat a la porta amb un 5 de 8) fessin l'octubre a la Tàrraco Arena de Tarragona el 3 de 9 amb folre, la comarca ja havia fet un salt simbòlic amunt, a nivell de representativitat. En unes poques setmanes, l'Anoia va passar de ser una comarca sense consellers a la Generalitat ni diputats a Madrid des de feia un segle (i per tant, sense representació d'aquest tipus en l'actual període de democràcia parlamentària), a tenir dues conselleres, una congressista i el president de la Diputació. Entre mitjan de maig i el mes de juny, una carambola amb els canvis en el govern -per desgràcia, arrel dels empresonaments, renúncies forçades i exilis- va significar que Àngels Chacón fos consellera d'Empresa i Coneixement i Alba Vergés de Salut en el nou Govern de Quim Torra, mentre Carolina Telechea passava a ser diputada a Madrid. La cirereta del pastís, un anoienc de nou al capdavant de la Diputació: Marc Castells, alcalde igualadí, que substituïa Mercè Conesa la darrera setmana de juny. La comarca guanya pes a les institucions en un exercici molt difícil per a Catalunya. Un any en què tots els partits i coalicions calculen a fons les seves estratègies de cara a les municipals de maig del 2019.

Els comicis ja vénen amb sorpreses, com la irrupció de Jordi Cuadras a Igualada, que competirà amb Poble Actiu i ERC per l'esquerra sociològica amb un nou format electoral amb la genètica de l'Entesa i amb la incògnita encara de Marc Castells. Caldrà veure la incidència del nou espanyolisme de C's, que voldrà mossegar l'electorat socialista. A l'Alta Segarra, en un mandat en què amb l'enrenou nacional no s'ha pogut avançar en la concreció d'una nova comarca, Junts per Calaf espera consolidar el seu projecte. I resten incògnites, com la de Montbui, on malgrat tot, la situació judicial de Teo Romero segueix en ‘stand by' i el PSC s'haurà de preparar per a una ofensiva contra la seva hegemonia per part de la dreta espanyolista i també des de les formacions municipalistes i d'esquerres, que fa temps que reclamen foc nou.