Què creieu que hauria de solucionar la Ciència els propers anys?

societat

Dimecres, 19 maig 2010. 03:00. Redacció AnoiaDiari.

D'un cop d'ull

Diuen que la ciutadania pot escollir quins són els reptes que, al seu parer, la Ciència i la Innovació haurien de procurar tenir resolts amb vista al 2030. Diferents personalitats destacades (científics, arquitectes, demògrafs, cuiners, físics, metges i humanistes) ja n'han fet una primera tria, i dels catorze que queden ara tothom hi pot dir la seva. Dimecres vinent és el darrer dia per votar, coincidint amb el Consell Europeu de Competitivitat que es farà a Brussel·les; allí els ministres europeus d'aquests àmbits coneixeran els resultats de la iniciativa (i, és clar, en faran el cas que vulguin).

Al marge del grau d'atenció que els qui tallen el bacallà acabin fent d'aquestes propostes, no deixa d'estar bé que sigui la població qui pugui manifestar què creu que ha de solucionar el món científic amb aquesta perspectiva d'una vintena d'anys vista. Que cada u hi digui la seva. En no ser vinculant hom es pot preguntar quin sentit o utilitat real té tot plegat. Doncs el mateix que moltes altres consultes que es puguin fer: expressar una opinió, donar a conèixer el parer de cada u, per després poder prendre decisions que puguin ser-ne conseqüents, ja amb coneixement de les voluntats de cada ciutadà. Si les voluntats personals no s'exterioritzen mai, difícilment arribaran a ser voluntats col·lectives i compartides. O, si ho són, ningú ho sabrà; que acaba sent el mateix. Queda clar que la vida és qüestió de prioritats, i més en contextos com l'actual en què l'economia no permet arribar a tots els racons on es voldria. A més, cada vegada sembla més obvi que el que alguns dirigents creuen que és prioritari per al seu país, resulta que després no ho és tant per a totes aquelles persones qui hi viuen. D'aquí l'interès d'aquest projecte, 'l'Agència ciutadana de ciència i innovació', que pretén incidir d'alguna manera en les agendes dels ministres que s'ocupen d'aquestes carteres.

L'emmagatzematge de l'electricitat d'una forma més eficient, la consecució de tractaments mèdics personalitzat gràcies a la genètica, o la creació d'òrgans artificials per poder substituir òrgans malmesos, serien alguns dels reptes que més gent ha valorat com a prioritaris. El llistat també inclouria poder entendre com funciona el cervell per millorar la vida dels ciutadans; fabricar robots que facilitin la vida de las persones; innovar en una alimentació saludable; vèncer els obstacles lingüístics per mitjà de la tecnologia; innovar en els sistemes de protecció social públics; aconseguir unes ciutats més còmodes, accessibles i ecològiques; reduir el consum de matèries primeres; desenvolupar una agricultura menys agressiva amb el medi ambient; aprofitar internet i les tecnologies de la informació i la comunicació en beneficio de l'educació; unificar totes les teories de la física; i aconseguir tecnologies per ajudar les persones grans.

Els europeus i europees, tota la ciutadania, hi pot dir la seva (a través de la pàgina www.reto2030.eu). Encara queda una setmana per poder votar. I tu... ja hi has dit la teva?

Oriol Solà i Prat