Creu Roja Anoia adverteix que treballar ja no garanteix sortir de l'exclusió social

L’estudi constata que el 83,6% de les persones enquestades –usuàries dels projectes de lluita contra la pobresa- es troben en situació d’atur i, que el 16,4% sí que té feina, però en condicions molt precàries. Cal destacar que el 51,5% de les persones que treballen tenen uns ingressos mensuals inferiors a 600 euros (no treballen a jornada complerta).

L’informe també posa de manifest que les persones majors de 45 anys en situació vulnerable tenen una necessitat urgent de treballar per fer front a les seves despeses. La mediana d’ingressos mensuals de les famílies està entre 300 i 600 euros mensuals, mentre que la de despeses està entre els 500 i els 700. Més del 43% té algun deute pendent i 7 de cada 10 rep ajuda de primera necessitat, en la majoria de casos d’entitats com la Creu Roja.

Cronificació de l'atur

El coordinador de la Creu Roja a Catalunya, Enric Morist, destaca que les dades de l'atur són "molt altes", al voltant del 30% a l'Estat espanyol, i amb un 57% d'atur juvenil, el qual afirma que és "una dada molt preocupant". En segon lloc, remarca que s'està produint una cronificació d'aquesta situació. "La meitat dels aturats de Catalunya porta més de dos anys sense trobar feina, això vol dir que aquestes persones no cobren cap prestació d'atur sinó que -en el millor dels casos- perceben una prestació social". Es tracta d'una situació "molt crítica, que té un impacte emocional molt gran", subratlla.

Els treballadors pobres

Un altre element preocupant per a Morist són els anomenats “treballadors pobres”, aquelles persones que tot i treballar, perceben un salari tan baix que no arriben a final de mes. Segons el Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya, el 16% dels nous llocs de treball que s'estan creant estan per sota dels 8.000 euros anuals, per sota del salari mínim interprofessional. "Són persones que tot i treballar, necessiten ajuda de les organitzacions socials o de l'administració per arribar a final de mes. I això és un nou paradigma, perquè ens solem imaginar que el fet de treballar implica sortir de l'exclusió", explica el coordinador.

"A les entitats com Creu Roja detectem que, a mesura que es diu que l'atur va baixant, cada vegada hem d'atendre més persones", assegura Morist. "No només s'han d'analitzar les dades de les persones que estan a l'atur sinó el que perceben aquestes persones una vegada troben feina", destaca el coordinador. Des de Creu Roja, adverteix que "el fenomen dels 'treballadors pobres' temem que no anirà a millor sinó que empitjorarà".

El cas de l'Anoia

Pel que fa a la nostra comarca, Enric Morist apunta que "l'Anoia té un problema des de fa molt temps: partim d'una realitat molt negativa amb unes dades de l'atur molt altes i una destrucció molt important de llocs de treball lligats a grans empreses, com el sector tèxtil o els curtits, que han fet que moltes famílies quedin sense feina". Per això defensa que "si en algun lloc té sentit implementar polítiques d'ocupació que ajudin a les persones a tenir una oportunitat és en zones com a l'Anoia, que estan en una situació molt problemàtica".

Solucions a petita i gran escala

Pel que fa a possibles solucions d'aquesta situació, a nivell "micro" Enric Morist destaca la importància que les entitats "prioritzin els seus recursos humans i econòmics cap a aquests col·lectius d'alt risc", i la necessitat que les organitzacions "treballin en xarxa", com succeeix en el cas del Banc de Queviures d'Igualada.

De tota manera, Morist recalca que "això no deixen de ser pedaços, calen també polítiques a gran escala, com ara evitar el frau fiscal, que a Espanya està deu punts per sobre de la mitjana europea". En aquest sentit, explica que "si situéssim el frau fiscal espanyol a la mitjana europea, tindríem 40.000 milions d'euros a Espanya o 8.000 milions d'euros a Catalunya que podríem fer servir per fer front a la crisi o atendre els dos milions de pobres que hi ha avui a l'Estat".

Podeu consultar l'estudi complet aquí.

Anna Suárez