La CUP treu les plaques franquistes que quedaven a Igualada

Les últimes setmanes, membres de la CUP igualadina han retirat les darreres plaques franquistes que hi havia als habitatges de la ciutat. Les plaques metàl·liques de l'Instituto Nacional de la Vivienda de l'època franquista, amb el jou i les fletxes distintives de la Falange, fa anys que han anat sent retirades per iniciativa de diversos col·lectius de la ciutat. Aquesta vegada, han estat militants cupaires que lamenten "la inacció del govern de la ciutat".

En opinió de l'esquerra independentista, "la tasca que va fer el Memorial Democràtic va servir per restaurar la desmemòria de quaranta anys de dictadura franquista" però que, lamentablement, aquest ens no va poder fer tota la tasca. Precisament, un dels objectius del Memorial Democràtic va ser retirar tots els elements simbòlics de les ciutats catalanes amb referències a la Dictadura. Les plaques varen ser lliurades al Museu d'Història de Catalunya, lloc on els cupaires consideren que han de restar les restes del franquisme.

Deu símbols franquistes encara

La formació recorda que la proposta de retirar les distincions de la ciutat que s'havien entregat durant la dictadura a diverses entitats i col·lectius vinculats al règim franquista, aprovada el passat 19 de setembre, va néixer "d'una proposta feta per la CUP el mes de juliol de 2016, dos mesos abans de la proposta votada al ple." Mitjançant el registre de l'Ajuntament, el grup municipal de la CUP va demanar un informe amb totes les persones que haguessin estat distingides amb la medalla de la ciutat, com a fill/a predilecte/a o adoptiu/va de la ciutat, o amb qualsevol altra títol, honor o distinció municipal, a partir de 1930.

En aquell ple, el portaveu de la CUP Albert Mateu defensava que "si al 2006 el ple d'Igualada va retirar la medalla a Francisco Franco, no s'entén perquè no es va fer aleshores la revisió completa d'aquestes distincions" i va criticar al govern d'innacció perquè "si la CUP no hagués entrat la instància al registre de l'Ajuntament, el govern no hauria actuat". La inacció "del govern per fer net amb el passat feixista de la ciutat és una evidència, doncs quasi un any després i rere diverses peticions d'entitats i partits, les plaques han hagut de ser retirades per la ciutadania".

Remarquen que "queden deu símbols franquistes que consideren que s'han de treure però que és responsabilitat de l'Ajuntament acabar-los de retirar". Assenyalen que queda una placa de pedra en record de Rita Mercader, al carrer Nou, amb una referència a "los elementos rojos que no hauria d'estar als carrers de la ciutat".

Per altra banda, hi ha nou plaques ceràmiques amb el símbol associat a l'Obra Sindical del Hogar franquista resisteixen als carrers mossèn Josep Forn i Pau Muntades del barri de Montserrat. Els cupaires tornen a recordar que Igualada "encara manté dues medalles indignes: una del 1964 a Francico Vives Camino com a fill predilecte de la ciutat", el qual era militar vinculat al feixisme i fill de Pere Vives Vich; i una altra a Antoni Jorba i Solé que, acabada la guerra, va ser "Jefe del Servicio de Información e Investigación" del districte d'Igualada de Falange Española Tradicionalista y de las JONS, autor d'una gran quantitat d'informes inculpatoris durant la postguerra, i que al 1939 va ser el cap local de la Falange.