La CUP demana projectar el Rec amb més espais d'ús públic

Ara, en ple procés de "repensar" el Rec, la CUP va portar a l'arquitecta igualadina Roser Casanovas, membre del Col·lectiu Punt 6 al barri. Més de 30 persones van assistir a un tomb amb ella per veure'l des d'una òptica diferent. Un sector que, ara per ara, té pocs usos a la pràctica: un eix de mobilitat vehicular, com a zona d'aparcament o com a seu de diverses empreses, a més hi ha molts espais abandonats i/o buits. Tot plegat fa que Igualada, a través del barri del Rec, tingui una gran oportunitat per repensar-se. Un dels temes que es van tractar va ser el nou edifici TIC, que pot implicar cedir "l'única zona municipal de la qual disposa l'Ajuntament al barri. Si bé seria positiu tan per Igualada com per l'Anoia dinamitzar el sector, també és cert que cedir terreny municipal a aquest projecte limitaria o anul·laria les possibilitats del barri de disposar d'equipaments públics que facin d'ell un lloc habitable amb els serveis necessaris sense haver de desplaçar-se".

Entorn d'aquest edifici, en el debat es va ressaltar que "és necessari que disposi d'equipaments públics essencials, com ara un CAP, una escola pública i pisos de protecció oficial. D'aquesta manera s'evitaria el procés de gentrificació, és a dir, l'encariment progressiu del barri que el convertiria en un gueto només accessible per a determinats nivells econòmics. Per això és necessari que els espais de propietat pública al barri siguin destinats a equipaments bàsics que portin la vida al barri".

Divisió entre producció i espai de reproducció

La xerrada amb Roser Casanovas va tocar la divisió històrica entre l'espai de "producció" i l'espai de "reproducció", és a dir, entre l'espai públic pensat per acollir i afavorir la producció material i econòmica i l'espai privat que és històricament l'espai per les tasques de cura. D'aquesta manera a l'espai públic es genera un greuge comparatiu no només entre gèneres, sinó també per edats, per orígens, per necessitats especials, etc. Per tal de superar aquests greuges comparatius, l'urbanisme feminista planteja "posar a les persones al centre de les planificacions urbanístiques per a fer possible l'equitat entre els diversos actors socials, és a dir, assolir l'equilibri entre la vida de les persones i les activitats que es desenvolupen en l'espai urbà".

Una de les propostes del col·lectiu a l'hora de planificar projectes urbanístics és la participació ciutadana vinculant i transversal. S'ha puntualitzat que avui en dia la cultura de la participació no és quelcom massa arrelat, però en els processos no vinculants la participació encara és menor. Segons Roser Casanova, els processos participatius serveixen perquè permeten a tots els segments de la societat aportar el seu coneixement del territori oferint als arquitectes i urbanistes una mirada més amplia sobre la zona que volen planificar. No obstant, són les institucions que promouen els processos participatius les que han d'anar a buscar els diferents segments de la societat (veïns, escoles, entitats, empreses, etc.) per tal de poder tenir un mapa sobre els diversos interessos de la societat.

Igualment, apunta que "si els promotors no posen sobre la taula la confrontació entre espai productiu i espai reproductiu, acaba sent un tema que no surt perquè aquesta és una qüestió amb la que no estem familiaritzats". Per tant, els responsables de fer els processos participatius urbanístics també "són els responsables de fer aparèixer la necessitat d'equilibrar a l'espai públic la productivitat, és a dir facilitar la mobilitat dels cotxes, afavorir la ubicació d'empreses, etc., i la reproductivitat", o sigui, ubicar escoles, equipaments, camins escolars, centres mèdics, espais segurs i d'esbarjo, etc.

Acabada la xerrada, els participants junt amb la ponent Roses Casanovas, van fer un itinerari pel barri. A cada una de les parades proposades els participants anaven exposant diversos punts de vista. Alguns dels comentaris remetien a la dificultat de planificar el barri degut a que quasi la totalitat del barri és de propietat privada i cal un govern amb voluntat que cerqui els mecanismes per incentivar l'ús dels espais buits més enllà d'esdeveniments puntuals.Els participants ressaltaven que els carrers són espais insegurs, sobretot de nit i que cal recuperar el riu per fer d'ell una zona per l'esbarjo.