TORNAR

David Bueno:“Persistir és tenir un objectiu i això activa la motivació i l’optimisme”

El neurocientífic parla de les múltiples facetes de la intel·ligència humana en una nova edició del cicle ‘Converses’ al Teatre Ateneu d’Igualada

societat
Dijous, 21 novembre 2024. 10:02. Redacció AnoiaDiari.

MITI VENDRELL

David Bueno, un dels divulgadors científics més reconeguts del país, va ser el protagonista d’una nova edició del cicle Converses, organitzat per l’AnoiaDiari. En aquesta ocasió, el tema central va ser la intel·ligència humana i les seves aplicacions en l’aprenentatge i el comportament, emmarcat en el llibre L’art de persistir. L’acte va aplegar mig miler d’igualadins i igualadines que van omplir el Teatre Municipal Ateneu per escoltar la conversa entre la professora igualadina Íngrid March i el director de la Càtedra de Neuroeducació UB-EDU1st, la primera a tot el món que es dedica exclusivament a aquesta temàtica.

David Bueno és doctor en biologia i professor a la Universitat de Barcelona i va començar la seva intervenció amb una reflexió sobre les eines necessàries per afrontar els canvis constants de la nostra societat: "En un món canviant, quedar-se quiet és quedar-se enrere. En canvi, persistir és tenir un objectiu, una meta que activa la motivació i l’optimisme", va assegurar el neurocientífic, introduint el concepte clau de la seva obra: la persistència com a motor d’adaptació. Per ell, la capacitat d’aprendre a gestionar el canvi és fonamental per al creixement personal i col·lectiu. De fet, segons ell, el seu llibre L'art de persistir no és un manual d'autoajuda, sinó "un assaig l’objectiu del qual és contribuir, des de la ciència i la neurociència, al fet que ens puguem comprendre una mica millor".

Sobre la importància de la persistència davant la incertesa, David Bueno va ampliar aquesta idea afirmant que "a la vida sovint topem amb obstacles inesperats que ens cal esquivar individualment i col·lectivament". Aquestes dificultats, segons ell, ens conviden a preguntar-nos "què passa dins del nostre cap quan ens enfrontem a un canvi sobtat?", per tal de comprendre millor com afrontem les adversitats i l'adaptació als canvis de manera efectiva.

Durant la seva conferència, Bueno va desmitificar diverses idees populars sobre la intel·ligència, destacant la flexibilitat mental com a element essencial per al desenvolupament cognitiu. Un dels moments més destacats va ser la seva crítica a la teoria de les intel·ligències múltiples de Howard Gardner: "Si Gardner hagués parlat de 'facetes múltiples de la intel·ligència', hauria estat més encertat", va dir. Bueno va explicar que no existeixen intel·ligències independents, sinó diferents aspectes d’una sola intel·ligència que es poden activar i desenvolupar globalment.

El neurocientífic també va reflexionar sobre com, des de la neurociència, és necessari parlar d’activar diferents parts del cervell per potenciar les capacitats cognitives de manera integrada: "Si jo incorporo parts d'introspecció, socialització, matemàtiques i naturalístiques, estic activant de manera més global la intel·ligència", va puntualitzar. Aquesta visió, segons Bueno, és essencial tant en l'educació com en la formació professional contínua.

Sobre l’adaptació al canvi, el científic va destacar que "hi ha persones incapaces de tolerar els canvis vitals i d’altres que s’hi adapten a la primera". Aquesta reflexió porta a una qüestió clau: "Podem resistir, és a dir, conformar-nos, o persistir i fer valdre la nostra capacitat d’autotransformació”. A través d’aquestes paraules, Bueno ens convida a pensar en com podem adaptar-nos i aprendre de les dificultats que la vida ens presenta, tot promovent una actitud activa davant els reptes.

La neuroplasticitat també va ser un tema central de la ponència. David Bueno va subratllar que l’adaptació constant és una de les claus per mantenir-se competent en un món que canvia ràpidament, i va instar l’audiència a aprofitar el potencial de formació contínua com una eina indispensable per afrontar els reptes de la societat moderna. Sobre aquest punt, va afirmar que "el cervell reacciona davant del que és desconegut, les emocions que ens travessen en aquests moments i com intentem anticipar-nos i reaccionar". Aquesta reflexió és un "mirall per prendre consciència que la manera com fem front a la incertesa condiciona la nostra forma de veure i viure el món”.

Un altre dels moments més interessants va ser quan es va tocar el tema de la intel·ligència artificial i el seu impacte en el pensament humà: "Si ens creiem tot el que diu la intel·ligència artificial, ens tornarem mandrosos. Però si la utilitzem com a eina per a desenvolupar el nostre pensament, pot ser molt útil", va reflexionar. Aquesta declaració va generar un ampli debat entre els assistents sobre el paper de la tecnologia en la formació i el pensament crític.

David Bueno també va abordar les reaccions socials davant la incertesa, destacant que "hi ha societats que davant de la incertesa esdevenen més autoritàries”. Aquesta observació subratlla com la incertesa pot afectar no només els individus, sinó també les estructures socials en moments de crisi.

La sessió va concloure amb una crida a la persistència i l’adaptació contínua, especialment en el context educatiu: "El futur no serà fàcil, i si volem adaptació i qualitat de vida, hem de continuar aprenent constantment", va afirmar, tancant una ponència que va deixar els assistents amb una profunda reflexió: “l’aprenentatge no és un procés estàtic, sinó un camí en constant evolució”.

Les converses de l'AnoiaDiari compten amb el suport de l'Ajuntament d'Igualada i de les empreses i entitats: MIPSComercial GodóPel i Ploma, Printhing, Labin, Ford DABSA IgualadaCurtidos BadiaELM, ABC LeatherAigua de RigatGràfiques VilanovaRecStoresConsorci Sociosanitari d'Igualada, Calaf GrupÀrea PublicitatLa SalaEventsRàdio Igualada. 

Galeria



0 Comentaris

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.