//Plugins sense CDN ?>
El proper diumenge 28 de juny és el dia de l'Orgull dels col·lectius LGBTI (Lesbianes, Gais, Bisexuals, Transsexuals i Intersexuals) i el grup municipal de Decidim Igualada ha fet la petició mitjançant instància a l'Ajuntament perquè s'hissi al consistori la bandera.
Decidim Igualada vol que aquest diumenge l'Ajuntament d'Igualada tingui hissada l'ensenya dels col·lectius LGBTI (Lesbianes, Gais, Bisexuals, Transsexuals i Intersexuals). Ha presentat una instància firmada pel seu regidor, Darío Castañé, on demana que l'ensenya multicolor, de l'Arc de Sant Martí, onegi al costat de les altres banderes institucionals, a fi de trobar "les màximes complicitats per afavorir una societat catalana lliure, justa i solidària".
El 28 de juny es commemora el dia de l'Orgull, o dia de l'alliberament de lesbianes, gais, bisexuals, transsexuals, intersexuals i queers (LGBTIQ) arran de la commemoració, l'any 1970, dels aldarulls de Stonewall de l'any anterior, amb marxes a diferents punts dels Estats Units demanant més justícia i llibertat vers a la diversitat sexual. A Catalunya es va fer la primera manifestació el juny de l'any 1977.
A la meva manera d’entendre no és que se sentin orgullosos de la seva condició sexual, sinó de tot el que ha aconseguit squest col-lectiu que ha estat marginat, castigat, menspreat i... Llegir més perseguit.
De fet encara avui hi molts paisos que els condemna a mort.
Formen part d’una societat covarda i malaltissa que sent menypreu per tot el que surt de ls ”normalitat.
El mateix passa amb els problemes rasistes o de gènere.
També hi ha el dia de la dona i m’agrada pensar que totes ens en sentim orgulloses fe ser-ho al igual que se’n deuen sentir les diferents races que existeixen al mon.
Amb el seu ” orgull” reivindiquen la seva lluita i celebren les seves victòries.
I si la pusesim a la rotunda del canaletas, al costat de la esteladar
El govern del Castell, no si pot negar.
Des del meu més profund respecte a les persones que se senten identificades amb els col·lectius LGBTI, només els voldria demanar que em donessin un motiu, un sol motiu, per sentir-se orgullosos de... Llegir més la seva condició sexual. Ha de ser motiu d’orgull ésser homosexual, heterosexual o haver fet els vots de castedat? Penso que cadascú viu la seva relació amb el sexe com vol o com pot, però d’aquí a fer-ne un motiu d’orgull, no ho acabo d’entendre. Per això voldria que algú pogués fer-me una reflexió prou convincent sobre la necessitat de fer de l’opció sexual un motiu d’orgull. Gràcies.
Jo mateix
Vilanova del Camí
30 de juny 2015.17:43h
Senyor Salvador, crec que te vosté els conceptes una mica equivocats. L’orgull no es fa perque estiguem orgullosos de ser homosexuals sinò per reinvindicar els nostres drets [no més que els... Llegir més seus, els mateixos] i també per dir-li a la societat hétero de que no tenim por de viure la nostra sexualitat i la nostra vida com volguem, no us tenim que donar explicacions. Hem sigut maltractats, insultats, vexats, hem patit agressions, alguns han tingut problemes a la feina, altres amb els pares, alguns fins i tot han sigut assasinats. Per això es celebra del dia de l’orgull gai. I encara que a Catalunya i a Espanya hi ha una certa normalització encara hi ha molta homofòbia, per això a algunes persones encara els molesta que es faci l’orgull, no els agrada saber que ja no els tenim por....