Deixeu les putes tranquil·les

Es fa difícil contrastar la xifra, però al marge de si en trobem un cada catorze o trenta-cinc o vuitanta-tres quilòmetres, és obvi que n'hi ha un tou, escampats per tota la geografia ibèrica. Des d'algunes entitats es considera que la mesura de la Generalitat de Catalunya de prohibir la prostitució a les carreteres catalanes no servirà per eradicar el que és vist com una greu forma de violència contra totes les dones, que és la prostitució. És més, estan convençuts que la decisió del Govern només servirà per penalitzar les dones que hi estan immerses. Fan notar, encara, que es dirigeix únicament a la prostitució que hi ha als carrers; per tant, no s'aborda cap mesura per a un 90% de la prostitució, que és precisament la que s'exerceix en locals tancats. També hi ha altres entitats socials que auguren que la prohibició sense oferir alternatives augmentarà la vulnerabilitat de les dones, perquè les abocarà a més precarietat econòmica i augmentarà la seva desconfiança en els cossos policials. El que és una evidència (i caldrà veure fins a quin punt també un error) és que s'hagi optat per abordar la prostitució en clau de seguretat viària, en lloc de drets humans o laborals. A quants governants preocupa, que les prostitutes no tinguin seguretat social en fer-se grans, o les condicions en què visquin o les malalties que hagin pogut agafar?

Des d'alguns estaments s'insisteix en diferenciar el tràfic de persones amb finalitats d'explotació sexual, que és constitutiu de delicte, d'aquesta voluntat de regular la prostitució que es fa de forma voluntària. Ha existit des de temps pretèrits i és fàcil que continuï existint; més que abolir-la, per tant, potser caldria concentrar els esforços precisament en intentar regular-la. I és probablement en la vessant social on hem de buscar les raons que expliquen aquesta omnipresència, i en la necessitat de companyia i de contacte carnal, fins al punt que algunes persones que l'exerceixen asseguren que elles actuen com una ONG, i que la seva existència serveix també per reforçar matrimonis. Però tot ho distorsionen les quantioses injeccions econòmiques que s'obtenen als establiments on l'activitat es desenvolupa a gran escala i perdent l'essència vocacional (sí, és clar que als propietaris d'aquests negocis el que els mou és la pela; se'ns fa difícil imaginar la figura d'un bon samarità preocupat només pel benestar dels clients).

Com s'ha denunciat aquests mesos, sembla que els cossos de seguretat persegueixin les víctimes del tràfic en lloc de protegir-les. No hi deu ajudar massa el fet que un terç de les dones que són explotades sexualment a l'estat espanyol per les xarxes que trafiquen amb persones siguin estrangeres en situació irregular... però s'havia dit des del ministeri competent que, abans que regular la prostitució voluntària, la prioritat havia de ser la persecució del crim i de l'explotació de persones víctimes dels serveis sexuals. La teoria semblava ben encaminada. Però quan han començat a avançar... potser s'han perdut en alguna cruïlla.

Oriol Solà i Prat