Del clàssic 'tres tristos tigres...' a l'actual 'molts tristos tigres'

A tota Àsia només hi ha tres mil dos-cents exemplars en estat salvatge. En tot el continent sencer! Fins i tot n'hi ha més en captivitat als Estats Units, tot i que la xifra tampoc és per llençar coets (en tenen uns cinc mil en total, la majoria a l'estat de Texas). Així, la crisi també afecta el món animal. Aquesta, però, no té el component econòmic com a principal preocupació, sinó que a les espècies que s'hi troben immerses els perilla la vida. I el cas dels tigres és un dels que està a primera línia de foc a tot el món. Des del Fons Mundial per a la Naturalesa s'està treballant en una campanya global que, com a objectiu final, s'ha marcat el repte d'aconseguir doblar el nombre d'aquests felins que estiguin en llibertat amb vista a l'any 2022, que és quan arribarà el següent Any del Tigre.

Cada any s'arriben a caçar entre seixanta i seixanta-cinc tigres de manera furtiva a l'Índia, que amb unes mil cinc-centes unitats era el país que comptava amb una població salvatge més important (ara aquesta xifra s'ha arribat a rebaixar fins a la trista cinquantena). I això que tot just fa un segle la població global s'enfilava fins ben bé els cent mil tigres. Els darrers anys la xifra ha caigut en picat. Els països on encara es poden trobar en llibertat es redueix a una simple dotzena: el Nepal, la Xina, Rússia, Cambodja, Laos, Bangladesh, el Vietnam, Malàisia, Butan, Tailàndia, Birmània i Indonèsia.

Un dels problemes radica en el fet que a la Xina encara creuen que algunes parts (com els ossos) tenen propietats medicinals i serveixen com a remei: per curar el reumatisme, el mal de cap o fins i tot actuant com a afrodisíacs. I això que s'ha demostrat científicament que no és veritat. A la Xina s'havien arribat a consumir fins a quatre tones anuals d'ossos de tigre (que representen entre tres-centes trenta i quatre-centes unitats), per sobre de la població salvatge que hi havia, i per abastir el mercat xinès fins i tot es va traslladar la cacera als països veïns.

L'any 1993 van prohibir el comerç de productes, però les xifres indiquen que ha servit de ben poc. La pobresa porta molts caçadors furtius a continuar les matances. El gegant asiàtic no ha sabut frenar una activitat que mou molts diners (se'n venen ossos, ullals, pells, carn, urpes, pèl, etc.). S'hi suma, a més, la progressiva extinció del seu hàbitat i de les seves preses habituals (antílops, cérvols, senglars), de manera que tot i haver engegat programes de protecció, aquest depredador endèmic de l'Àsia sembla que ha quedat sentenciat. Fins i tot ja se li ha fixat la data aproximada en què pot desaparèixer de la Terra: l'any 2040. En tres dècades ens haurem carregat un més dels nostres companys-de-planeta. Un més. Un nou mèrit d'aquest estúpid savoir faire de l'espècie humana.

Oriol Solà i Prat