Dels nostres ‘grans problemes’... els altres se'n riuen (per no plorar)

Les guerres són, justament, les grans responsables que impedeixen a 40 milions de nens i nenes rebre l'educació que els tocaria. I en aquest cas, òbviament, no estem parlant de guerres amb boles de neu, sinó de guerres de veritat: els conflictes armats han impedit que un total de quaranta milions d'infants no hagin pogut ni tan sols iniciar aquest curs acadèmic (són dades de l'organització Save The Children). I aquest sí que és un problema de veritat. No es resol l'endemà, o una setmana després, quan la neu es fon i tot torna a la normalitat. De fet, la problemàtica no es resol ni tard ni d'hora; simplement es tradueix en altres xifres, com les que ens parlen d'analfabetisme. Perquè el més preocupant és que això es transforma en un peix que es mossega la cua: les investigacions demostren que nivells més elevats d'educació en un país redueixen el risc que esclati un conflicte. Cada any addicional d'educació formal redueix la probabilitat que els barons s'involucrin en un conflicte en un 20%. I a la inversa, malauradament. Allunyar-se de l'educació sol representar aproximar-se als conflictes armats. I que 40 milions de nens i nenes no s'escolaritzin per culpa de les guerres s'ha de traduir per força en conseqüències nefastes a curt o llarg termini.

De fet, aquests són, només, la meitat dels infants que no van a l'escola. I és que la xifra definitiva d'infants que no es poden escolaritzar puja fins als 75 milions. Sembla que els índexs d'absentisme i d'abandonament escolar són proporcionals al nivell de pobresa de les famílies. No oblidem que l'alfabetització és un dret humà essencial per al desenvolupament. Està demostrat que l'educació contribueix a reduir els índexs de mortalitat infantil, a aconseguir la igualtat entre dones i homes, així com a assegurar un correcte funcionament de les institucions (i, de retruc, la democràcia i la pau).

Fins ara hem parlat només de quitxalla, però al món la xifra d'adults analfabets s'enfila fins als 776 milions (tot plegat, dades de l'ONG Mans Unides). Una altra manera de dir el mateix: un de cada cinc adults al món no sap llegir ni escriure. Detalls geogràfics que aporta Intervida: les regions de l'Àfrica Subsahariana i meridional presenten les taxes més baixes d'alfabetització del planeta. En països com Burkina Faso i Mali, amb més de la meitat de les seves poblacions vivint sota el llindar de la pobresa, un 80% de la població no sap llegir ni escriure, fet que els minva les possibilitats de llaurar-se un futur millor. A Centreamèrica, l'analfabetisme en persones més grans de 15 anys se situa al 20% (així aquí ja són dos de cada cinc, els adults que no saben ni llegir ni escriure).

Podem posar el crit al cel el dia que els nostres estudiants no puguin assistir a classe perquè per una nevada els han suspès les rutes del transport escolar o els centres han decidit no obrir; però també podem mirar una mica més enllà i posar el crit sobre paper en nom d'aquells qui no poden fer-ho perquè estan en conflicte. I entre altres coses, perquè tampoc tenen la sort de saber escriure.

Oriol Solà i Prat