Anar al dentista, un joc de nens (II): la Rehabilitació Neuro Oclusal.

La boca és la part del nostre cos que necessita un major estímul per desenvolupar-se i adquirir la mida adequada. Necessita tal quantitat d'estímul que és l'únic òrgan que ha de canviar el seu material (les dents de llet) per poder continuar desenvolupant-se.

Aquest estímul el proporciona una funció masticatòria “salvatge” (mastegar aliments més durs, secs i fibrosos). Perquè s'entengui....  l'alimentació “civilitzada” de biberó, farinetes, croquetes, hamburgueses, etc. (dieta més aviat tova)... satisfà les necessitats nutritives del nen i de l'adult, però no produeix l'excitació neural al seu aparell masticatori, necessari per obtenir el desenvolupament previst genèticament. Així, quan la segona dentició (dents permanents) intenten erupcionar, no troben l'espai previst i que només una excitació normal des del naixement hagués proporcionat. En conseqüència, les dents no troben espai per situar-se i apareixen les males posicions dentals.

Tots els problemes del nostre sistema bucodental, per tant, i tret d'algunes excepcions, tenen com a causa la falta de funció masticatòria, provocada pel nostre règim alimentari actual.

Per tal que no es desenvolupi malament aquest sistema, l'òrgan de la masticació s’ha de fer treballar correctament des del naixement. Només així es produeix i manté l'equilibri.

L'alimentació “civilitzada” no excita la funció, perquè provoca l'hàbit de realitzar la masticació només amb moviments d'obertura i tancament.  Segons diu en Claude Bernard, “la funció crea l'òrgan, i l'òrgan proporciona la funció”. Si aquesta funció ve des d'una excitació neural fisiològicament normal, produirà una funció i un desenvolupament fisiològic correcte, i si pel contrari, aquesta excitació és patològica, la resposta de desenvolupament serà igualment patològica i si no hi ha funció, no hi haurà desenvolupament de l'òrgan.

Aquesta teràpia, de la qual al boca a boca  són especialistes, es basa en l'excitació neural de les terminacions nervioses de les articulacions de la mandíbula i dels teixits que envolten les dents, queda així doncs justificat el fet d'haver batejat aquesta tècnica amb el nom de rehabilitació neuro-oclusal (RNO). Proporcionar els estímuls que falten amb l'objectiu d'obtenir un creixement perfecte genèticament predeterminat i suprimir els que puguin entorpir aquest desenvolupament.

Podríem dir finalment que la RNO és la prevenció del creixement i el desenvolupament cranio-facial. Procura diagnosticar el més precoçment possible la falta d'algun estímul a fi de proporcionar-lo ràpidament, o suprimir-lo si és exagerat, o mantenir els estímuls fisiològics en el transcurs del desenvolupament de la persona.