Descansar i fer poble

La família Mesones-García no descobreix Copons aquest estiu, sinó que els dos pares expliquen que l’any passat van estar-hi molt bé i han volgut repetir. De fet, és el quart any que estiuegen a l’Anoia, perquè en fa dos que van descobrir un dels seus racons més bonics, Carme.

‘El que busquem sobretot és tranquil•litat, un lloc on els nens puguin córrer pel carrer sense patir per cotxes ni res’, ens explica en Jordi. Per això, enguany han tornat a Cal Manset, un establiment rural situat a la mateixa plaça Major de Copons, que des de fa cinc ofereix allotjament per a set persones.

El seu dia a dia passa per llevar-se i esmorzar, moment en què el Pau –el gran- ja aprofita per marxar ràpid a buscar els seus amics. La piscina –reformada fa poc temps- acostuma a ser el punt de referència, abans i després de dinar, un cop s’ha fet l’obligada migdiada. A la vesprada, el poliesportiu guanya protagonisme, perquè és on la canalla juga i qualsevol ombra també és bona... i la nit, amb canalla petita, quedar-se a casa a descansar acostuma a ser la norma.

Els dies de la Festa Major de Copons l’activitat creix: cada dia fan coses per petits i grans, així que queda molt poc temps per avorrir-se. Ningú distingiria que els Mesones-García són turistes si no fos pel seu accent, perquè fan vida normal, com uns veïns més que participen de la celebració.

Els caps de setmana els membres d’aquesta família aprofiten per fer alguna escapada pels voltants del poble: el mercat de Calaf, la Festa Major d’Igualada, Pujalt... Tot allò que poden i els deixen, perquè els petits també limiten les possibilitats.

Per què una casa rural? La Bego diu que quan es té canalla és una fórmula idònia. La majoria d'aquest tipus d'allotjaments, una quarentena a la comarca, no es troben situades en nuclis habitats sinó aïllades, però aquesta família explica que ha triat dormir al bell mig d’un poble, perquè els hi agrada que els seus fills juguin amb altres nens, que a Copons són un bon nombre actualment.

Bona ocupació, però també la crisi

Segons informa el Consorci de Promoció de l’Alta Anoia, l’ocupació és força bona tots els mesos d’estiu a les cases rurals, però a l’agost ha augmentat una mica més que els mesos de juny i juliol. El perfil dels turistes que s’allotgen en cases rurals de la comarca acostuma a coincidir força amb la família de Cal Manset: ciutadans de l’àrea metropolitana de Barcelona i, especialment, de la capital del país. No obstant, l’Anoia rep sovint turistes de la resta de l'estat, o bé francesos i holandesos.

Pel que fa als hotels, els que hem entrevistat (Hotel Bruc, Ciutat d’Igualada, Molí Blanc i Hostal Robert) coincideixen en què aquesta campanya d’estiu està essent força fluixa. Si bé hi ha més clients que la resta de l’any, respecte temporades anteriors l’ocupació ha baixat prop d’un 20%, fruit de la crisi. El seu perfil acostuma a ser de ciutadans vinguts de l’estat espanyol, i no depenen tant del turisme sinó de gent de fora que ve a treballar o per negocis.

Finalment, el gerent de l’únic càmping de la comarca, el Vilademàger de La Llacuna, explica que aquest any ha baixat el nombre de gent que venia durant els mesos de vacances, i ha pujat el turisme més puntual. En el seu cas, un fet que els ha afavorit, fins arribar a prop d’un terç de la seva capacitat.

Turisme a l'Anoia?

Com a turista amb certa experiència, en Pau Mesones creu que si l’Anoia turística es promocionés millor podria tenir més èxit, perquè té bones comunicacions amb ciutats com Barcelona o Manresa, a més de ser una zona molt tranquil•la i amb força oferta per omplir les vacances. Ells mateixos acullen diferents famílies cada estiu, i miren de recomanar als seus amics una escapada a l’Anoia sempre que poden.

Les persones de fora la comarca que ens visiten al llarg de l'any, doncs, sembla que ho acaben tenint més clar que no pas els anoiencs. És obvi que competir amb comarques com les del Pirineu com a destí turístic és molt difícil. No obstant, és aquesta mateixa família barcelonina la que diu que hi ha temps per veure-ho tot, i que l'Anoia hauria de començar a deixar de ser desconeguda en aquest àmbit per a la majoria de catalans.

La Dolors Farrés, gerent de Cal Manset, entén que tot costa i, després d’arrencar fa uns anys, ara es ‘van fent cosetes’ per corregir aquest problema, però que, si la comarca aconseguís publicitar més els seus atractius, que hi són i se’n van creant de nous, es podria seguir millorant l’ocupació.

El portal del Consell Comarcal 'l'Anoia en viu' està dedicat precisament a l'oferta turística. És una referència imprescindible per tothom de fora que busca què s'hi pot fer. Finalment, però, sembla una passa tímida d'una comarca que pateix com poques la crisi i que, si bé té en el turisme una possibiltiat per reinventar-se econòmicament, no sembla apostar-hi de forma decidida i contundent.