Desperta el gegant

El país està immers en diverses obres d'enginyeria d'aquelles que n'hi ha per treure's el barret. Una de les més ambicioses, un pont de trenta-cinc quilòmetres que unirà Hong Kong amb Macao i la província veïna de Cantó, travessant el delta del riu Perla. Vaja, una autèntica joia!, la més llarga del món, que s'equipara amb un altre pont que ja van inaugurar fa un parell d'any a la badia de Hangzhou. I també ja ha posat en funcionament la combinació de túnels i ponts més llarga del món que, entre altres, compta amb el túnel de més diàmetre del planeta (15,43 metres). Proeses de l'enginyeria que esdevenen obres d'art per si soles. Algunes també de submarines: estan construint un túnel per a la línia de metro que per primera vegada creuarà el riu Yangtsé (i dos túnels més, també sota el riu, però per fer-hi carretera).

La Xina també ha inaugurat recentment el tren més ràpid del món. A uns 350 quilòmetres per hora uneix les ciutats de Wuhan, al centre, amb Cantó, al sud del país (en alguns trajectes de prova s'ha arribat a fregar una velocitat màxima de 400 quilòmetres per hora). Queda clar que la revolució s'està fent “a tota màquina”. A més, en els propers tres anys la Xina posarà en funcionament fins a 42 línies d'alta velocitat, amb una longitud total de 13.000 quilòmetres, de manera que es prestarà servei a més del 90% de la població.

I també mira cap al cel. A finals d'any té previst llançar el segon satèl·lit d'exploració de la Lluna, que n'estudiarà les condicions per a una posterior missió amb aterratge inclòs. De fet, ja ha completat el mapa de més alta resolució de la superfície lunar, així com el mapa topogràfic més complert i precís de l'Antàrtida que s'hagi fet mai.

Altres detalls a tall d'exemple. En les tres últimes dècades el país ha experimentat el principal creixement en investigació científica del món. Actualment és el segon productor de coneixements científics del món (i si segueix el ritme actual haurà sobrepassat els Estats Units abans de l'any 2020). La Xina ha superat amb diferència qualsevol altre país amb un increment del 64% dels treballs científics revisats per especialistes, sobretot en el terreny de la química i la ciència dels materials. Els progressos arriben també en l'àmbit de la genètica. La Xina està a punt de completar la seqüència del genoma de mandioca per poder produir bioetanol. Així, des de la seva utilització com a aliment, l'han convertit en una nova font d'energia de biomassa. Es preveu que els esborranys dels mapes genòmics es completin aquest proper mes de març, i permetran aportar dades sobre l'ús de la mandioca com a font d'energia (actualment un 70% de l'energia utilitzada a la Xina procedeix del carbó, que per les emissions de CO2 resulta sempre excessivament contaminant), així com la gran capacitat de desenvolupar-se en terres estèrils i seques.

Més. Els Estats Units van haver de cedir a la Xina el títol de primer mercat automobilístic mundial durant el darrer 2009. Les matriculacions de vehicles a territori xinès van situar-se ni més ni menys que en els 13,6 milions d'unitats (aquest volum de matriculacions representa un rècord històric, que fins i tot va sobrepassar de llarg els 10 milions d'unitats previstos a inicis d'any; perquè ens fem una idea, a l'estat espanyol les previsions més optimistes per a aquest 2010 situen les vendes per sota el milió d'unitats). Aquest fort increment a la Xina s'explica, en part, per l'èxit dels incentius que el govern ha posat en marxa per impulsar la demanda d'automòbils al país. De fet, la política actual va justament encaminada a impulsar el consum intern. L'objectiu: aconseguir un creixement econòmic ràpid i estable aquest 2010, al mateix temps que es millora el nivell de vida de la població.

La nòria més alta del món la tindran a punt l'octubre vinent; la central solar més gran amb vista al 2019; un nou centre de cria d'óssos panda... la llista és llarga; gairebé interminable. Però és clar, com qualsevol revolució sembla que hagi de dur implícita aquella altra part més negativa i que fa que tot s'enfosqueixi: les censures i les retallades d'algunes llibertats que són denunciades des de diversos col•lectius formarien part de l'altra cara de la moneda. Si bé té encara alguna assignatura en la què “cal millorar”, l'expedient xinès és ple d'excel·lents i, que ningú no en dubti... lluitarà per la Matrícula d'Honor!

Oriol Solà i Prat