I després de la 'teletomba', què?

Estava previst que enguany aquest invent d'un dissenyador rus anés guanyant terreny en els diferents cementiris del seu país. Un aparell que recull els avenços que hom pot trobar a les millors de les pantalles que podem ubicar al menjador. Així, tothom qui visita la tomba pot projectar qualsevol informació sobre el difunt simplement tocant amb els dits diferents zones de la pantalla, des de la biografia, passant per algunes fotografies i fins i tot arribant a gravacions de la veu de la persona enterrada o d'algun vídeo de quan encara no havia passat a millor vida. Per si això fos poc, també inclou la possibilitat d'interactuar. Perquè ens entenguem: gràcies a una càmera web i a un micròfon que l'aparell duu incorporats, els visitants poden gravar missatges als familiars del difunt.

Com a detall que incideix en l'àmbit de la sostenibilitat, afegim encara que aquesta pantalla digitalitzada funciona amb energia de bateries elèctriques solars. Potser és per tot això que el model que es va presentar a tall de sistema experimental va merèixer la 'Gran Medalla d'Or' de la dissetena exposició de tecnologies, articles i serveis de la indústria funerària que es fa a la capital russa, 'Necròpolis-2009'. Com a clients potencials, des de l'empresa que va decidir comprar la idea i impulsar el projecte, assumint-ne el finançament de la producció en cadena, es pensa en els nous rics i també els mafiosos, sense oblidar els amants de la informàtica.

Qui sap si, d'aquí a uns pocs anys, les làpides funeràries que ara omplen els cementiris seran totes substituïdes per grans pantalles. Com ja apuntava el creador, el sistema ha de ser molt sòlid i resistent, ja no només per aguantar els efectes del clima i del pas del temps, sinó també els possibles actes de vandalisme que es poguessin produir en aquells espais de repòs etern si hi hagués una àmplia mostra de tecnologia com a reclam.

Que mai es perdi el respecte als qui ja no estan entre nosaltres. Afortunadament, el record dels qui vam estimar i estimem perdura al marge de qualsevol d'aquests nous artefactes que, amb menys o més encert, procuren que les últimes novetats tecnològiques no oblidin cap camp, fins i tot aquells més tradicionals i més íntims. Potser en el futur canvia, però ara mateix la 'teletomba' es presenta com a accessori excèntric, i a curt i a mitjà termini no sembla que abandoni el seu caràcter de voluntarietat (a dia d'avui difícilment podem pensar que s'acabi implantant de forma obligatòria a tots els cementiris). Per això sempre podem mirar de lluny totes aquestes innovacions i deixar-les a un racó on descansin en pau.

Oriol Solà i Prat