El dia de les vaques voladores i els projectes caiguts del cel

societat

Dimarts, 29 desembre 2009. 02:45. Redacció AnoiaDiari.

D'un cop d'ull

Diuen que el 28 de desembre cal estar ben atents al que es llegeix i s'escolta. Qüestió de tradicions. Es veu que en aquest dia, un petit percentatge de notícies pot anar una mica més enllà de la realitat, o fins i tot deixar de ser veritat (que vindria a ser traspassar el llindar del Periodisme per entrar en el de la Imaginació o el de la Ciència-ficció; i això que a vegades ja es confonen els límits d'uns i altres). Sigui com sigui, no cal esperar un 28 de desembre per topar amb notícies que semblen del tot innocentades. Remenant diàriament informacions, en surten moltes que resulten del tot inversemblants. Si no s'haguessin publicat fa uns dies o setmanes, podrien passar perfectament per la broma del dia. Potser el pitjor de tot, però, és adonar-te que moltes bajanades del dia a dia acaben sent reals com la vida mateixa.

En un petit zoo de Gaza, per exemple, els responsables han tenyit un parell de rucs blancs amb ratlles negres perquè aquells nens i nenes que abans mai havien vist una zebra tinguessin l'oportunitat de fer-ho. Una oportunitat falsejada i absurda al mateix temps, però si es tractava de fer contents la canalla... Com que no s'assabenten de l'engany, estan contents de veure coses noves, diuen des del mateix zoo. I és que aconseguir-ne una d'autèntica hauria costat uns 40.000 dòlars, perquè l'embargament imposat per Israel obligaria a traslladar-la a través dels túnels de contraban que comuniquen la franja de Gaza amb Egipte.

Fa un parell de mesos, d'altra banda, un equip de socorristes russos va necessitar més de dues hores per rescatar una vaca que passejava per l'escala entre la vuitena i la novena planta d'un edifici d'apartaments. No cal dir que els veïns de l'edifici, sobretot els d'aquell replà que se la van trobar. Tu diràs! Va succeir a la petita ciutat de Shezhinsk (als Urals). Primer tothom es pensava que es tractava d'alguna broma, fins i tot a l'oficina d'Emergències; quan les trucades ja van arribar en forma d'allau, aleshores els va tocar reaccionar per acabar comprovant que, efectivament, la vaca voltava espantada per l'edifici. Que aquest disposés de porter automàtic i que no tingués ascensor de càrrega donen encara més mèrit a l'aventura de l'animal. Es veu que s'havia escapat; la propietària recorria desesperada buscant-la pel barri, convençuda que li havien robada.

Un altre exemple, el que succeïa el mes passat al Brasil, quan un home es feia passar pel cap d'Estat brasiler, Luiz Inácio Lula da Silva. De fet, fins i tot va arribar a concedir entrevistes a algunes emissores de ràdio estrangeres. Encara sort que una emissora australiana va sospitar alguna cosa després d'entrevistar al fals Lula i es va posar en contacte amb el gabinet de Seguretat de la Presidència de la República, i així van enxampar-lo (resulta que en aquell moment el governant autèntic, el de veritat, estava volant des de Londres cap a Brasília).

D'exemples n'hi hauria molts més. De forma més breu, n'apuntem algun altre: la intervenció quirúrgica d'urgència que van fer a terres peruanes a l'home que duia fins a un quilo de claus, monedes i objectes metàl·lics a l'estómac (es veu que l'home patia alteracions mentals; a banda d'algun mal de panxa, forçosament!). Autoritats policials de l'aeroport Girona-Costa Brava van retornar cap a terres marroquines un ciutadà del Congo que va intentar entrar a l'estat espanyol amb un passaport falsificat; la petita gran badada de l'intent d'enganyifa és que el document estava expedit a nom d'una dona (mala sort, o més aviat mal assessorament...). Les vendes de xupa-xups s'han multiplicat al Japó després que el primer ministre del país es parés a observar-lo en una visita oficial que feia en una de les zones més modernes de Tòquio, i el dolç va sortir a les notícies en horari de màxima audiència (la multinacional catalana, lògicament, més que encantada). Tot plegat podria ser broma, però no ho és.

A vegades l'actualitat ens deixa notícies que són més pròpies d'una innocentada que de cap altra cosa. Però creieu-me. De tot el que s'explica en l'article, res és mentida. Res. Ni una sola innocentada. És clar que demanar credibilitat un dia com aquest...

Oriol Solà i Prat