Els diners s'escolen per sota terra

És una alternativa recorrent, la d'esquivar les vigilàncies policials accedint a l'indret escollit passant per sota terra. Així va passar a Buenos Aires, per citar només un dels diversos exemples que trobem. Un túnel d'uns trenta metres de longitud que connectava l'entitat amb un local proper va permetre robar més de cent trenta caixes de seguretat. Queda clar que per entrar i sortir d'un espai hi ha altres mètodes més enllà de la porta, que no deixa de ser el més convencional. Possiblement recordareu la imatge d'un pres d'una còmica pel•lícula de policies que, a base de culleradetes petites, se suposava que havia excavat un enorme túnel que vèiem ja asfaltat i amb una gran lluminària. Com passa a vegades, la realitat supera la ficció. I sembla que l'excavació de galeries subterrànies es repeteix sovint a determinats punts fronterers. És el cas dels diversos túnels que han descobert recentment les autoritats mexicanes i nord-americanes. Un d'ells feia uns vuit-cents metres de llargada i comunicava la cuina d'una casa de Tijuana amb un magatzem d'una bodega d'Otay Mesa (a San Diego). Tenia un metre i mig d'alçària per un metre d'amplada i estava cavat a dos metres de profunditat. La infraestructura disposava de refrigeració, electricitat i transport. Només hi devia faltar un billar o la parada de bus... Les coves amb pintures prehistòriques no deuen haver tingut mai tanta expectació ni tanta afluència de gent com aquestes altres coves i túnels actuals de fer diners.

El delicte busca cada dia noves tecnologies i invents per poder desenvolupar les activitats que el fan viure. I se les pensen totes... i no és estrany, amb els diners que hi ha en joc. Sense anar més lluny, a principis d'any van trobar un 'narcosubmarí' que feia el trajecte entre Colòmbia i les costes de Mèxic (vés a saber quantes vegades cada dia o cada setmana!). Un aparell de trenta metres de llarg per tres d'amplada amb capacitat per transportar fins a vuit tones de material i que, gràcies a la tecnologia avançada de la qual disposava, era capaç de moure's sense ser detectat pels radars de seguretat. A més no requeria tripulació, de manera els narcotraficants fins i tot s'estalviaven el neguit de ser detinguts si la nau era interceptada. Les organitzacions criminals l'utilitzaven per transportar droga des d'aquests dos punts. Per molt que els costés més d'un milió i mig d'euros, no deixa de ser més que productiu i fàcilment amortitzable; tota una joia per al negoci, ja ho veieu! De ben segur que si algun submarinista va detectar en algun moment aquella nau a nou metres de profunditat devia pensar que estava davant un dels nombrosos omnis (objectes marins no identificats) que amaguen les immenses goles oceàniques...

Oriol Solà i Prat