Es disparen les estafes a l'Anoia

La d’Igualada és una de les comissaries on ha baixat més el nombre de denúncies a Catalunya, on el descens s’ha situat en una mitjana d’un 2% anual. L’índex de resolució de casos és “acceptable” segons Damià Larriba, Inspector en cap de l’Àrea Bàsica Policial dels Mossos d’Esquadra a l’Anoia, qui explica que “hi ha fets de resolució immediata, quan hi intervenim, com accidents, alcoholèmia… i altres més complexos, com els furts i els delictes  que afecten el patrimoni, per exemple. La mitjana de resolució és superior al 35%. És una dada acceptable tot i que, evidentment, com a policies sempre ho volem resoldre tot, perquè la ressolució d’un fet és de les poques satisfaccions que com a policia pots donar a un ciutadà afectat”.

Augmenten les estafes a l’Anoia

L’evolució del nombre d’estafes en els darrers mesos, tant a Catalunya com a l’Anoia, continua la seva tendència ascendent. Si el passat 2016 va créixer un 32% respecte al  2015, amb una mitjana d’1,3 estafes denunciades al dia, durant els dos primers mesos del 2017 s’han presentat ja 84 denúncies a la comissaria d’Igualada, amb una mitjana que ja supera 1,4 denúncies al dia.

De les 478 estafes denunciades a l’Anoia durant el 2016, la immensa majoria, un 68%, corresponen a estafes dins l’àmbit bancari i, més concretament, a clonació de la informació i dades de les targetes. La majoria d’aquestes estafes són de caràcter “lleu”, ja que no representen un import superior als 400 euros.

Els Mossos adverteixen que aquest tipus de delicte ja no es  realitza com fa uns anys, quan els delinqüents situaven càmeres als caixers automàtics sinó que ara, amb tecnologia sofisticada, clonen les targetes.  Recomanen que es faci un seguiment dels comptes bancaris per detectar si hi  ha moviments sospitosos i denunciar-ho a l’entitat, ja que en la pràctica majoria dels casos, la companyia emissora de la targeta es fa càrrec dels imports estafats.

L’estafa dels falsos revisors del gas

Una altra de les estafes més habituals és la dels falsos revisors de les companyies del gas o de l’aigua. Es tracta de delinqüents que es fan passar per revisors -habitualment del gas- i que, per guanyar la credibilitat i confiança de les víctimes, generalment gent gran i sola, fan servir el nom d’empreses i organismes oficials. En molts casos, després d’efectuar falses revisions -durant les quals aprofiten per robar efectes personals- coaccionen les víctimes per pagar en efectiu la contractació de falsos serveis, reparacions de falsos desperfectes, amenaçant-los de tallar el subministrament hi accedeixen, per la qual cosa finalment moltes víctimes acabaven pagant davant el neguit de veure’s sense calefacció, sense aigua o sense gas per cuinar.

Des dels Mossos d’Esquadra avisen que les companyies han de comunicar amb antelació amb la visita d’un dels seus revisors. Quan aquests agents realitzen la visita, degudament acreditats, han de comunicar al propietari les incidències i realitzar un informe i un pressupost. En cap cas, cobraran el servei in situ i en efectiu sinó que es realitzarà per domiciliació bancària. Tanmateix, els agents recomanen que, tot i així, no estem segurs, podem comunicar als revisors que ja els avisaran per a una altra ocasió, quan se sentin més acompanyats (pels fills, familiars, etc.). També recomanen que, si desconfien del revisor, truquin a la companyia i, si se senten molestos i coaccionats, truquin al 112.

Damià Larriba afirma que aquest tipus de delictes “ens molesten molt perquè busquen gent gran, gent confiada. Ens molesta perquè aquests delinqüents busquen aprofitar-se de la vulnerabilitat d’aquestes persones”.

Altres estafes

Hi ha altres tipus d’estafes en les quals els delinqüents també s’aprofiten de l’engany, de la vulnerabilitat, dels sentiments de les persones.

És el cas de l’estafa del “fals amic”, amb la qual els delinqüents aconsegueixen enganyar a les víctimes i obtenir diners, telèfons mòbils, favors, etc., simulant ser el conegut d’un familiar.

Un altre fet habitual és el del furt “de la taca”. En aquest cas, els delinqüents, després de seleccionar i seguir la seva víctima (escollida perquè acaba de sortir d’una entitat bancària, per exemple), topen intencionadament amb ella provocant-los una taca (de beguda, gelat, etc.) i s’ofereixen a netejar-ho, moment de contacte durant el qual aprofiten per sostreure la cartera o un altre objecte de valor.

Habitualment, com informen des del cos de policia català, són gent que vénen de fora del territori, aprofitant aglomeracions de gent, com fires i mercats.

Un altre cas el dels accidents d’automòbil. En aquest cas, els delinqüents també busquen les seves víctimes entre els conductors. Provoquen una petita topada amb el seu rerovisor -ja trencat prèviament-, i acaben enganyant -en molts casos amb coaccions- les víctimes obligant-los a pagar en efectiu una quantitat de diners per a la reparació del retrovisor. Des dels Mossos d’Esquadra s’avisa que es realitzi sempre una declaració amistosa de l’accident i si els ciutadans afectats se senten incòmodes o coaccionats, truquin a la policia.

Tot i que en la majoria de casos els delinqüents seleccionen víctimes vulnerables, sobretot gent gran i sola, “tots podem ser víctimes de les estafes” alerta Damià Larriba. En són uns clars exemples les estafes que es realitzen per Internet. Les més habituals s’emmarquen en les compres de productes a través de la xarxa.  En aquest sentit, Larriba adverteix que “quan ens movem en espais virtuals hem de ser molt curosos, hem de tenir molt clar i mirar molt bé a qui comprem i com ho paguem. Hem d’estar segurs que es tracta d’empreses amb solvència i que el canal de pagament sigui segur”. Finalment, un altre tipus d’estafa a través d’Internet es produeix quan els delinqüents aconsegueixen introduir un arxiu a l’ordinador de la víctima, bloquejant l’aparell amb un senyal d’alerta que l’indueix a fer un pagament sota amenaça de denúncia per consum de pornografia.

Les denúncies per estafes representen ja un 11,5% del total dels fets denunciats a l’Anoia. Tanmateix, el nombre és més alt. “La xifra negra”, com es coneix en l’argot policial, són aquells fets que no han estat denunicats per les víctimes, sigui per vergonya o sigui per por a possibles represàlies. És el que succeeix, en molts casos, en l’estafa dels falsos revisors, que s’aprofiten de la vulnerabilitat de la gent gran, que finalment no denuncien el fet per por als renys dels seus fills o familiars més propers. “En aquests casos, el que no podem fer és criminalitzar la víctima” remarca Inspector en cap de la comissaria d’Igualada.