Do you know the way to San Jose?

Com diu la cançó pots respirar i sortir a buscar aire fresc a San José i així és com va començar Silicon Valley. Una regió amb molt d’espai i una Universitat, Stanford, que per millorar les seves prestacions va decidir oferir als estudiants recent graduats un espai on muntar la seva pròpia empresa. Un dels primers estudiants en participar en aquesta iniciativa van ser dos llicenciats de cognom Hewlett i Packard, la resta és història.

Si t’apassionen les noves tecnologies saps que no hi ha cap altre referent al món com aquesta regió. Ara fa gairebé dos anys no sabia que en tant poc temps acabaria anant a viure a Silicon Valley. Quan la vida et presenta opcions toca decidir i en el meu cas vaig decidir que enlloc de buscar feina en una gran empresa començaria amb els companys de l’antiga feina la nostra pròpia empresa. Sabia que hi havia una necessitat de solucions per part dels futurs clients i una idea de com dur-les a terme. En un principi sembla que des d’aquí a tenir una empresa hi hagi un abisme. Finalment la pràctica demostra que amb ganes tot és possible.

No és fàcil tenir les coses clares, hi ha persones que som més cagadubtes que d’altres, però finalment cal prendre decisions. Si fos per molta gent encara no hauria començat degut a les típiques observacions de “no estem preparats, no ho veig clar i si no surt bé?” Això només són les pors internes que parlen de tant en tant, l’eterna disputa entre el seny i la rauxa. És difícil anar contra el seny que diu que cal esperar a tenir-ho tot preparat per llançar-se a la piscina, però després surt la rauxa que diu que no tinguis por perquè potser després ja serà massa tard.

Vèncer la por a provar les coses per por a no fer-ho bé és potser una de les coses que més vegades he vist portar a la pràctica des de que sóc a Califòrnia. Parlant amb les persones que he conegut m’adono que tenen clar que si volen arribar a l’èxit per sobre de tot han de prendre riscs i acceptar les circumstàncies de la incertesa.

Fa un temps Eric Schmidt, co-fundador de Google, en motiu del malencert d’un dels seus productes anomenat Wave, deia que la seva política d’empresa és provar coses i celebrar els fracassos.

Avui en dia si segueixes la carretera que porta a San José no deixes de veure a dreta i a esquerra els logotips d’empreses que són referents importants en l’àmbit de les noves tecnologies. Sempre que les observo entro en una realitat paral·lela i imagino que per tantes empreses que han tingut èxit moltes més han fracassat. Tot i que només algunes d’elles han fet història no deixo de pensar que potser n’hi ha moltes d’altres que, en algun moment o altre, també han format part de la història.

La nostra oficina encara és petita però estem en un complex que acull empreses importants com AT&T, Chevron o General Electrics. Estem en un edifici petit que compartint l’espai amb moltes més PiMes. Amb nosaltres hi ha empreses que venen postals, fruites tropicals, objectes de segona mà i un llarg exemple de diferents negocis que tot just comencen. Algunes d’elles potser tancaran, d’altres es mantindran sempre amb el mateix número de persones i d’altres potser creixeran i aniran a parar a un edifici més gran.

Formar part d’una petita empresa no és fàcil però imagino que totes i cada una de les empreses que admiro han passat per aquí. Sempre cal esperar el millor però al mateix temps ens preparem pel pitjor; no podem tenir la recompensa de l’èxit sense patir la por al fracàs, simplement hem de seguir la carretera que duu a San Jose.

Berta Armenteras