Els docents omplen els carrers en una mobilització històrica

Lemes com “Ja n’hi ha prou!” o “Lluitant també estem educant” han protagonitzat, aquest dimecres, les protestes del professorat en un dia de vaga de tot el sector arreu de Catalunya.

A Igualada, a primera hora del matí, prop d’un centenar de docents i personal educatiu s’ha concentrat davant d’alguns centres, lluint pancartes, samarretes grogues i cartells, per començar la jornada reivindicativa.

A la porta de l’escola Dolors Martí, més d’una vintena d’educadors d’arreu de la comarca s’han aplegat per llegir el manifest i entonar càntics, als quals s’hi han afegit alguns alumnes –que es podien adherir a la vaga– per donar-los suport sabent que una millor educació també els beneficia a ells.

Tot seguit, s’han reunit amb companys d’altres centres davant de l’Hotel Amèrica, des d’on han organitzat autobusos per mobilitzar-se fins a Barcelona, davant del Departament d’educació.

Vaga unitària

La vaga arriba després de dues mobilitzacions prèvies –el 15 de novembre i el 24 de gener– i del bloqueig de les negociacions dels sindicats amb el Departament d’Educació.

L’Ana, professora de l’escola Dolors Martí, explica com ha estat el tracte amb la Generalitat, “vam pactar un calendari de negociacions, però, des del Departament d’Educació l’han anat trencant”, afirma, “hi havia una reunió un matí i la van cancel·lar la nit anterior, no és només el contingut de la negociació, també són les maneres com el Departament està abordant el tema”.

Així doncs, la convocatòria l’han signat tots els sindicats de forma conjunta, USTEC-STEs, el Sindicat Professors de Secundària, Comissions Obreres de Catalunya, la CGT i la UGT.

Millora salarial

La primera de les reivindicacions del professorat –i, segurament, la que ha fet detonar la situació– és la millora salarial. El cost de la vida augmenta cada any i els salaris docents no s’han actualitzat al mateix ritme que la inflació, per tant, els mestres han perdut poder adquisitiu.

“Estem molt desprotegits. No tenim el salari congelat, però pràcticament ho sembla, la pujada de l’IPC es menja els pocs augments que hem tingut”, destaca l’Ana, “es calcula que hem perdut un 25% de poder adquisitiu”.

De fet, pel que fa a l’evolució de les retribucions, Catalunya és la tercera comunitat autònoma on els mestres cobren menys i, comparant el salari amb el d’un Mosso d’Esquadra acabat d’entrar al cos, a qui tan sols se li demana una formació mínima de batxillerat i, per tant, té una categoria professional diferent dins del funcionariat, els professors perceben 213,11 euros bruts menys al mes.

Menys ràtios i més recursos

El segon punt va amb relació a les ràtios i al volum de les plantilles. “El Decret d’Inclusió diu que hem d’incloure tot l’alumnat dins de les escoles, però no tenim prou recursos per fer-ho bé”, remarca l’Ana, “el context social ha canviat molt, tenim moltes necessitats educatives que abans no les teníem.”

El Joaquim, professor de secundària de l’Institut Montbui, destaca que no poden fer front a totes les realitats, “totes aquestes necessitats no es poden atendre si no baixem les ràtios. Ara mateix estem amb 25 alumnes per docent a primària i amb 30 a secundària.”

Tal com afirmava l’Ana, el sistema educatiu atén una complexitat creixent, el curs 2024- 2025 va acabar amb 335.746 alumnes NESE –Necessitats Específiques de Suport Educatiu– entre I3 i 4t d’ESO, superant amb més de 9.000 els del curs anterior.

“Ens diuen que els resultats baixen, però la nostra realitat és que impartir una matèria cada vegada és més complex: gestió d’aula, molta gestió de conflictes... Per atendre totes les situacions hem de diversificar i quan programem hem de fer-ho a molts nivells per una mateixa classe i això dificulta l’aprenentatge”, remarca l’Ana, “davant d’això, el Departament diu que ens oferirà uns experts que ens explicaran com millorar les competències lectores i matemàtiques i no és això. Nosaltres som els professionals i sabem com millorar això. El problema no és pedagògic, no es tracta d’inventar-se res, es tracta de disposar dels mitjans i recursos que calen.”

Menys burocràcia i currículums consensuats

Un altre aspecte a tenir en compte és la burocràcia a la qual estan sotmesos els docents. Segons enquestes realitzades entre el professorat, aquesta paperassa suposa entre 10 i 15 hores fora de l’horari laboral, “són hores que podríem dedicar a preparar millor les classes, per exemple”, diu el Joaquim.

Aquesta burocràcia va relacionada amb les reformes curriculars que s’han dut a terme –mitjançant decrets i instruccions normatives– sense negociació amb el professorat, fet que els sindicats exigeixen.

“Aquest canvi de currículum implica que hem de generar totes les programacions anuals, de cada matèria, des de zero. El que ja teníem fet d’altres anys ho hem de repetir i adaptar a nous conceptes”, remarca el Joaquim.

Sobre aquests canvis –massa freqüents– el Joaquim apunta que “hi ha investigació i recerca que ho recolza, però no té en compte la realitat, el dia a dia, de cada escola, ens fan explicar el mateix amb paraules diferents”.

Garantir la democràcia als centres

L’Ana i el Joaquim expliquen que el decret de plantilles afecta la democràcia als centres i l’estabilització de les plantilles. Els centres –sobretot els de més complexitat– tenen una alta rotació del professorat, fet que dificulta la continuïtat dels projectes educatius.

Així doncs, els sindicats demanen la derogació del decret per garantir l’estabilitat i la transparència en l’assignació de places.

Avançament del calendari

D’altra banda, el Departament ha fixat l’inici de les classes pel curs 2026-2027 el 8 de setembre, per a l’ESO, i el 12 de setembre, per al batxillerat i la formació professional.

Aquest avançament del calendari –com tantes altres decisions– s’ha tirat endavant sense consens pedagògic, “no hi ha cap evidència que demostri que és millor pels nens”, remarca el Joaquim.

Amb el canvi de dates, que té impacte directe en l’organització dels centres, els docents es troben que no tenen prou temps per preparar el curs amb garanties.

A banda del calendari, s’estan incorporant tardes lectives a l’ESO, que tampoc respon a criteris pedagògics sòlids i, segons els sindicats, “empitjora el rendiment i la salut mental, agreuja desigualtats socials i precaritza les condicions laborals del professorat”.

Mobilització històrica

La jornada de vaga ha tingut un seguiment històric per part dels docents, el Pep, professor de l’escola Dolors Martí, destaca que al seu centre s’han fet serveis mínims, cosa que no havia passat en altres convocatòries. “Fa més de 20 anys que treballo i mai m’havia trobat amb aquesta situació”, explica.

En aquest sentit, la Guàrdia Urbana de Barcelona ha xifrat en 25.000 els assistents a la manifestació, per la seva banda, però, els sindicats afirmen que en són 70.000.

Aquesta aturada podria no ser l’única, de fet, els sindicats ja van avisar d’una possible nova convocatòria la setmana del 16 al 20 de març. A més durant la manifestació, Iolanda Segura, portaveu d’USTEC, ha avisat al Departament que “el curs no acabarà amb normalitat” si no arriben a un acord.

Tota aquesta situació, destaca l’Ana, no és nova, “a vegades pensem que una part és culpa nostra per, durant anys, anar entomant i aguantant sense dir res”.

Tot i això, es mostra esperançada, “crec en el que és just i tot això ens correspon”, diu, “ens hem de donar el valor que mereixem i tenim i si nosaltres l’aconseguim l’educació també el tindrà”, acaba.