‘Ser dona, directiva i mare de família no ha de ser incompatible’

La conciliació de la vida familiar i la laboral i les diferències salarials són dos dels principals obstacles amb què topen les dones. Tot i això, tant l’Àngels com l’Elisabet han aconseguit compaginar la carrera laboral amb la maternitat. ‘És complicat però no impossible, t’has d’organitzar molt bé perquè treballes moltes hores, però ser dona, directiva i mare de família no ha de ser incompatible’, explica l’Elisabet Torras, directora de màrqueting d’Original Buff. El principal problema, segons la gerent de la Unió Empresarial de l’Anoia, Àngels Chacón, són els horaris: ‘Ens movem en uns horaris masclistes, les reunions tenen lloc sempre molt tard, quan s’acaba la jornada laboral, i això fa molt difícil compaginar la feina amb la família. Veig molt clar que mentre no hi hagi una racionalització de l’horari, la integració de les dones als equips directius serà difícil’. Totes dues expliquen que el suport de l’entorn familiar i de la parella és bàsic per poder compatibilitzar la maternitat i la feina.

Només un 8%

Explica l’Àngels que a l’empresa privada només un 8% dels càrrecs directius els ocupen dones, i que a l’administració pública és un 10%. La mateixa configuració de la Unió Empresarial, on no hi ha cap dona a la junta, és simptomàtica. En canvi, la gerència i l’equip tècnic sí que són dones. Tampoc és un cas gaire comú encara el d’Original Buff, en què el director general és un home, però en canvi hi ha quatre dones al capdavant de les àrees de recursos humans, finances, exportacions, vendes nacionals i màrqueting, i tres homes a compres, informàtica i disseny. Amb tot, segons l’Àngels, això està canviant de mica en mica en les empreses de nova creació, amb més presència femenina i amb horaris més compatibles amb les famílies: ‘A més, les tecnologies de la comunicació també estan ajudant a trencar la cultura presencial: hi ha feina de gestió i organització que es pot fer des de casa’.

Encara prejudicis

Els viatges per feina són habituals en els càrrecs directius, i és precisament aquí on l’Àngels i l’Elisabet expliquen que s’han trobat, en algun cas concret, amb reticències i prejudicis. ‘Amb segons quins països, encara tenim moltes diferències culturals’, explica l’Àngels. Ella mateixa s’ha trobat, en viatges a països àrabs, en què els homes amb qui s’havia d’entrevistar no li volien ni donar la mà. ‘Després, quan demostres que ets professional, ja t’accepten’. L’Elisabet Torras, en un viatge al Japó juntament amb la directora d’exportació, va topar amb l’estupefacció dels distribuïdors locals, que només tenien dues dones treballant a l’empresa, i no precisament en l’equip directiu.

Més presència a les aules

La poca participació de dones en equips directius no es correspon amb el panorama universitari. Tot i que l’Elisabet, que va estudiar Administració i Direcció d’Empreses, diu que a la seva classe les noies eren només el 30%, en el cas de la carrera de Dret, l’Àngels afirma que hi havia un predomini clar (un 70%) de noies. ‘I això no es trasllada al món laboral, i encara menys en el cas de càrrecs de responsabilitat’, diu la gerent de la UEA. Per què? Segons l’Àngels, ‘sobretot es deu a la cultura encara bastant masclista: els horaris incompatibles amb la família, el fet que les dones sempre haguem de demostrar més la nostra vàlua, i també per culpa de nosaltres mateixes, que hauríem de valorar de manera més positiva que hi hagi dones en càrrecs directius o polítics’.

Cobrar menys

Les diferències en el sou són un altre entrebanc. Segons un estudi publicat recentment per ICSA i Esade, les directives cobren fins a un 17% menys que els seus homòlegs masculins, escletxa agreujada encara més per la crisi econòmica. ‘Sí que hi ha diferències salarials, es va corregint però encara hi són, i a tots els nivells laborals’, explica l’Àngels. Segons l’Elisabet, ‘el cal fer és saber negociar, i fer-se valorar’.

Finalment, mirant cap al futur, l’Elisabet opina que ‘això anirà canviant, i cada vegada serà més habitual trobar dones en llocs directius i els sous s’aniran equiparant, però encara queda temps’. L’Àngels, per la seva banda, diu que més que legislació ‘el que falta és molta pedagogia i sensibilització social’, però també creu que les noves generacions seran més comprensives amb la necessària conciliació de les vides laboral i familiar.