Les dones podran orinar dretes, sense haver de seure al vàter

Físicament, l'orinal no és molt diferent als que podem trobar a qualsevol lavabo d'homes, tot i que estan ubicats en uns petits recintes tancats, i té un disseny especial allargassat i una boca més àmplia. I en lloc dels habituals desaigües hi ha un tap que absorbeix l'orina.

Lògicament, l’empresari no es cansa de lloar-ne i prodigar-ne aquests suposats avantatges. Per treure’n rendiment comercial, s’agafa a tot un suposat llistat de beneficis que té el fet d’orinar dret, i a les hipotètiques malalties que es poden contraure en asseure’s en un sanitari convencional. Resulta que els qui ja orinem drets des que pràcticament vam arribar al món som uns afortunats i no ho sabíem. Sigui com sigui, també en aquest àmbit sembla que s’eliminaran diferències existents entre els dos gèneres, femení i masculí, per bé que hi ha alguns “elements” inherents al cos humà que la naturalesa les ha fet diferents i que ens continuaran condicionant per sempre, així que ens haurem de quedar amb allò que diu que “d'on no n'hi ha no en raja” (que en aquest cas més aviat seria “raja i seguirà rajant només d'allà on pot rajar”). Amb tot, de moment sembla que l’invent té molta acceptació, sobretot en la franja d’entre els 15 i els 40 anys (al voltant del 89%), mentre que a la tercera edat aquest grau d’acceptació se situa entre el 70 i el 75%.

L’empresari insisteix en que tots hi guanyen: la dona, perquè no ha d’asseure’s; la família, per l’estalvi d’aigua; i el medi ambient, perquè no es contamina tanta aigua i es produeix menys CO2. I no ho diu però ho afegim nosaltres: si s’acaba estenent l’ús d’aquest embut, ell també hi guanyarà, i molt. No sé si abans de començar a rumiar sobre l’artefacte en qüestió aquest empresari s’havia arribat mai a imaginar que podria guanyar-se la vida a costa de l’orina dels altres…?

urisola@gmail.com