'Les dones tenen dret a viure sense la violència masclista'

Actualment està al capdavant de l’Institut Català de les Dones. Quines són les tasques prioritàries que es marca aquesta institució?

L’Institut es marca elaborar cada quatre anys el que seria el full de ruta de tot el Govern de la Generalitat de Catalunya. En conseqüència, fa una proposta per impulsar la incorporació de la perspectiva de gènere a tot el fer de les polítiques públiques. Aquesta proposta és concensuada amb el conjunt del Govern i, per això, és imprescindible la cooperació interdepartamental i, a la vegada, la cooperació interinstitucional. Es tracta d’anar a buscar els espais de trobada per tal de poder assolir el màxim comú múltiple i no el mínim comú denominador de la perspectiva de gènere en les polítiques públiques. Des de l’Institut també subministrem instruments i coneixements específics de la perspectiva de gènere i mantenim un treball directe amb el teixit associatiu a través del Consell Nacional de Dones de Catalunya.

El dia 25 de novembre és el Dia Internacional contra la violència envers les dones. Encara ens cal un dia com aquest?

Rotundament sí. Hi ha molts femicidis al món. La violència masclista és una forma de femicidi i hem de ser capaces i capaços, com a societat, de reconèixer que encara és imprescindible seguir lluitant. Cal neutralitzar i desarticular tot el que justifica la discriminació i la desigualtat de les dones perquè és la base sobre la qual es construeix la tolerància envers la violència masclista. Hem de treballar per la seva desaparició, però això requereix visualitzar la seva existència.

Des de fa aproximadament un any ja es compta amb la Llei per eradicar la violència masclista que posa l’èmfasi en la prevenció, la detecció, l’atenció i la recuperació.

Sí, efectivament. Per una banda, és fonamental aprofundir en l’àmbit de la sensibilització. No hem acabat amb la violència masclista, per tant, hem de reconèixer que existeix, de quines maneres es manifesta i en quins àmbits. Generem posicionaments socials explícits, rotunds i majoritaris contra la violència masclista. Com a país, avancem en la consciència i interiorització que les dones tenen dret a viure sense la violència masclista. Per altra banda, cal anar articulant tots els mecanismes per a l’atenció de les dones en situació de violència masclista. S’ha de garantir la seva recuperació i la reparació del dany.

La violència de gènere és el problema més greu d’aquest i de tots els temps. És possible trobar camins per la seva eradicació?

Les solucions i els instruments per l’eradicació són diversos. L’estratègia del Govern és treballar des de la sensibilització i contribuir, a través de protocols, a la detecció precoç. Cal incrementar la presència pública d’aquests serveis que poden ajudar a fer una detecció precoç i evitar que la violència masclista esclati. També cal generar recursos i serveis perquè les dones puguin sentir-se acompanyades i establir centres d’atenció especialitzada per treballar en la recuperació i reparació del dany. Aquestes són les estratègies del Govern.

Què és el que encara ens queda pendent de l’agenda de les dones?

Segons el meu criteri, queda encara gestionar la corresponsabilitat de dones i homes. Hi ha d’haver un nou contracte social, un nou pacte, en el qual s’està treballant des de molts àmbits per assolir-ho. S’ha de treballar per eliminar la discriminació i la desigualtat de dones i homes. Això és encara el gran repte i, per tant, hem de trencar aquest sostre de vidre que tenim. Sóc tremendament optimista i penso que és qüestió de 10 anys com a màxim.

ACPG