//Plugins sense CDN ?>
L'onada d'atacs a obres d'art que s'està estenent pel continent com a acte de protesta ha arribat a Igualada. Aquest passat dimarts 27 de desembre, a la nit, dos joves van impregnar les mans amb cola de contacte i van enganxar-se a l'escultura del músic igualadí Jordi Savall, ubicada al costat de la basílica de Santa Maria. Els activistes van desplegar una pancarta en què es podia llegir #TOTSSOMCULTURA. La setmana passada es va presentar un manifest, amb aquest mateix lema, amb què es criticava la gestió cultural municipal a Igualada.
Segons diversos testimonis, els dos joves no van poder desenganxar-se i, ignorats per la policia i les autoritats municipals, van passar la nit a la intempèrie. A primera hora d'aquest dimecres, i a causa de les dificultats per alliberar les mans de la peça de bronze, amb el suport d'un equip del Servei d'Emergències Mèdiques i del conegut manyà Joan Francesc Fitó, els dos activistes han estat alliberats de l'escultura.
Agents de la policia han pres declaració als joves, que passaran a disposició judicial com a presumptes autors d'un acte vandàlic contra el patrimoni.
A través de les xarxes socials, M. Claret i J. Mangues han manifestat que no tenen res a veure amb aquesta acció reivindicativa.
Antes, delante de una injustícia, la gente se quemaban a lo bonzo.
Hoy por una empanada mental, se enganchan un dedo en una escultura.
Para flipar en colores..
Jo els dexeria uns dies enganchats,
Mentres tendrían temps de reflexionar de la seva tontería. I no darían feina als que cada dia estenen de llevar, per trevallar i guanyar-se les garrofes.
No... Llegir més tenen la sort de aquests torra collons,
Si no fos 28 colaria perfectament perquè a Igualada hi ha gent ”de classe” i de ”la faràndula” de la qual, amb el nivell de friquisme que tenen, m’ho creuria.
igualada
28 de desembre 2022.13:33h
No tot el mon de ”la farandula” son curts de gambals com aquest parell.
Agustí
Igualada
3 de gener 2023.08:21h
Si són tant ”valents i reivindicatius”, per què es tapen la cara?
Com sempre ”tirar la pedra i amagar la mà”