L’A.E.Torxa ‘viatja’ fins a l’Everest

Les activitats realitzades en aquest entorn agrícola i ramader van ser múltiples, i totes elles giraven al voltant d’un fil conductor comú. I es que el pla de Lleida es transformà en l’Himàlaia, i tots els escoltes i monitors ens unírem a una curiosa, molt curiosa, expedició que pretenia pujar a l’Everest, cim més alt del planeta. Però... Faraday el biòleg (ineteressat en descobrir el Ieti), Joan Escales i la seva companya (alpinistes interessats en arribar a dalt del cim com sigui), el Xerpa, i tots nosaltres vam haver de superar múltiples aventures!

Primer de tot, i després d’instal·lar-nos al refugi del camp base, anem a fer una passejadeta d’aclimatació fins a Puig Verd de Lleida, on hem de superar curioses proves, i en tornar al camp base ens trobem amb una altra expedició! Són uns americans que tenen com a únic objectiu capturar el Ieti per beneficiar-se’n econòmicament, la qual cosa irrita profundament Faraday. Sort que entre tots dissenyem un pla per tal d’impedir que arribin fins al cim, sabotegem el seu mapa, protegint així el Ieti!

Amb els deures fets, a dormir i a descansar, que l’endemà és el gran dia de l’ascenció! Ben aviat al matí i amb les motxilles a l’esquena enfilàrem el camí cap al cim, però després d’haver recorregut ja bona part del camí (fina a Torregrossa!) en Faraday, J.Escales i el xerpa s’adonen que han perdut a la noia. No apareix i, preocupats, decideixen tornar cap al camp base, camí durant el qual troben alguna peça de roba de la noia, però d’ella ni rastre.

Aprofitant que érem al camp base, i abans de prosseguir amb la recerca, l’expedició es va repartir per branques, ja que era l’hora d’un dels moments més importants per la metodologia escolta: era l’hora dels consells. On tots ens vam posar seriosos i sincers i comentàrem les virtuts i punts a millorar de cadascun de nosaltres.

La panxa estava ben plena (gràcies ròvers!) i els consells estaven fets. Ja podíem seguir buscant l’alpinista. Tota la gent del camp base va ajudar-nos a trobar-la, però al final van ser uns monjos budistes (que amb uns rituals ben peculiars) ens va dur fins a ella!

On era? Què li havia passat? Amb qui estava? Doncs encara que no us ho cregueu, era amb el Ieti! S’havia perdut i ell l’havia acollit.

Com us podeu imaginar en Faraday estava exultant en poder comprovar l’existència d’aquest ésser. El camp base va convertir-se en una gran festa per tal de celebrar el reencontre amb la noia, ni el Ieti se la va voder perdre, i el fet de no haver pujat al cim ja no tenia cap importància!

L’endemà, abans de tonar cap a casa, vàrem fer una fantàstica capseta per tal de poder guardar-hi els bons records que ens han deixat aquests campaments de Nadal al Tíbet. Sens dubte els recordarem durant molt de temps! Tres dies de vivències, tres dies de companyonia, tres dies d’escoltisme!

A.E. Torxa