//Plugins sense CDN ?>
Moliner ha començat la intervenció afirmant que “la violència contra les dones no és una qüestió genètica inherent als homes, crec que més aviat és una simple qüestió de poder mal entès i mal exercit”. Per tant, afirma, “cal que ensenyem als infants, des de ben petits, a fer ús del seu poder, a no abusar-ne i transmetre’ls alhora valors com el respecte a la vida i les persones, hem de fer nens i nenes lliures”.
L’escriptora, que considera “les agressions contra els homosexuals o la violència dins de parelles del mateix sexe mereixen el mateix tractament i el mateix rebuig que la violència entre home i dona”, creu també que caldria replantejar diferents elements que avui encara no només no eliminen aquesta violència sinó que en certa manera l’estimulen. D’una banda, considera que “les campanyes televisives crues que busquen colpir, ens sensibilitzen a nosaltres però no aconsegueixen canviar les actituds d’aquells que són violents amb la seva parella”. A més, afirma que “les ordres d’allunyament no són prou efectives; una ordre de tres-cents metres té un punt de pervers que fins i tot permet que l’agressor jugui i es diverteixi”. Diu també que “sempre m’ha costat d’entendre com una persona agredida no només no denuncia, sinó que defensa el seu agressor i, per això, hem de ser capaços d’acostar-nos prou a aquelles que pateixen la violència com per fer que recuperin el seu orgull i siguin capaces de dir prou”.
Com a conclusió, Empar Moliner ha afirmat que “hem d’estar alerta, perquè tenim el deure de salvar aquelles persones agredides, hem de donar l’alerta quan detectem aquestes actituds, perquè sovint qui les pateix no n’és capaç per ella mateixa”. Ha afegit, a més, que “aquelles persones que, en les seves relacions, tenen la tendència de caure en un cercle de dependència amb les seves parelles, necessiten especialment el nostre suport”. L’escriptora ha sentenciat que “no en podem deixar passar ni una, hem de ser implacables i hem de reaccionar com a societat davant els agressors i davant aquells que banalitzen aquests fets, fins i tot ens hauríem d’unir per aconseguir penes més dures”.
Per a finalitzar l’acte, ha interactuat amb el públic i ha convidat a pujar a l’escenari persones que volguessin explicar casos personals o vivències properes al voltant de la violència contra les dones.
Sonia
Igualada
26 de novembre 2013.13:09h
Una molt bona convidada! Gràcies per portar-la a Igualada.