L’encant d’una ciutat tranquil·la

Em dirigeixo a la boulangerie per comprar el pa i la politesse marca el meu inici del dia. Allà Bonjour Madame, merci et passez une bonne journée són expressions bàsiques per a la quotidianitat de qualsevol ciutadà. Encara no tinc clar si es tracta d’un savoir faire cívic però no hi ha dubte que, per un desconegut, sempre és educació.

El centre històric de Dijon, una ciutat ubicada a tres hores a l’est de París, és com un conte. La chouette és una òliba de pedra incrustada a la catedral i la figura vigila la ciutat i la manté en ordre. Segons la llegenda, els visitants han de tocar l’ocell amb la mà esquerra -perquè és la del cor- i pensar un desig. Una mica semblant a la història del peu del llaminer de la pastisseria pla d'Igualada.

Seguint amb el meu recorregut pel centre, arribo a la famosa Place de la Libération. És un espai immens, on es pot veure la gentilesa dels Ducs de la Borgonya. Els borgonyons (regió de la Borgonya) són persones de caràcter senyorial. La gran plaça transmet un esperit amb aquestes característiques: luxe, poder i riquesa.

Creuo els arcs de la plaça i entro en uns carrerons peatonals, plens de cafeteries i restaurants. Entro en un i combino l’apéritive, el vermut, amb una copeta de vi. Mentrestant, observo que dues taules més enllà una família arriba a dinar. Els més petits del grup es mostren tranquils, no s’aixequen de la taula, no juguen entre ells, no criden... guarden l’orde dels més grans.

Faig una petita pausa al llac Kir per veure la posta de sol. El fred comença a fer-se més notori i, per això, decideixo tornar cap a casa. S’apropa la nit i, amb ella, la retrobada amb els més propers, les xerrades en bars i les festes organitzades. A Dijon la gent no té costum de sortir en discoteques, però sí d’allargar en bars fins tard i, després, seguir la festa a casa d'algú. Són opcions diferents a les més comunes de Catalunya, però la gràcia de tot plegat està en saber-s’ho passar bé.

Els borgonyons són educats, senyorials, calmats i saben trobar aquell encant en qualsevol raconet de la ciutat i, empatitzant amb el seu caràcter, cada dia en descobreixo de nous, de racons, moments i formes de viure.

Gemma Colom