Encara seran els rucs els que ens salvaran…

En altres temps l’eina resultava imprescindible; ara que s’havia anat deixant perdre, es recupera com una mena d’experiment; una prova això sí, que ja s’havia fet un parell d’anys abans, en la primera fase d’un projecte que ja va permetre netejar fins a una quarantena d’hectàrees. La zona triada per a la pastura és el massís de les Gavarreres, però la iniciativa és fàcilment exportable a qualsevol altre racó del nostre entorn. Al capdavall, del que es tracta és de crear una franja de protecció d’incendis d’una setantena d’hectàrees en un punt estratègic del país. Els ajudaran cinc persones que s’encarregaran de desbrossar una altra zona d’una trentena d’hectàrees, que després serien “repassades” per un ramat d’ovelles, tot supervisant i rematant la feina feta. Vaja, una bona barrera per impedir el pas del foc si mai es donés el cas.

Si ens fixéssim en l’àmbit contractual, als rucs se’ls han requerit els serveis per uns vuit mesos, un període durant el qual pasturaran per aquella zona tot fent la seva feina, que no és altra que menjar (em pregunto si existeix la versió humana d’aquesta activitat laboral? disposar de vuit mesos per anar liquidant les existències de determinades pastisseries no seria mal ofici, per poc bé que paguessin!, oi?). Bromes a part, els rucs poden fer una impagable tasca que a curt o a llarg termini ens evitarà parlar d’aquelles sempre esfereïdores xifres d’hectàrees socarrimades.

Justament ara fa un any, un miler de persones que estaven a l'atur eren distribuïdes per l'Anoia i per les comarques de l'entorn per retirar els nombrosos arbres que les ventades i la neu del passat hivern van afectar els nostres boscos. Una contractació via Generalitat que va cobrir unes trenta mil hectàrees de massa forestal amb afectacions greus o molt greus; tot per evitar una ràpida propagació de les flames en cas d'un hipotètic incendi.

També diuen, d’altra banda, que el desenvolupament de l’energia procedent de la biomassa podria arribar a reduir entre un 50 i un 70% els incendis forestals (a banda d'evitar l'emissió de tones i tones de diòxid de carboni i de crear nombrosos llocs de treball). Quedem-nos amb l’opció que sigui, però mai de braços plegats. Ens hi va massa. Només cal sortir de les grans ciutats i mirar cap a qualsevol dels pulmons verds que a una i altra banda ens oxigenen pulmons i vista. No podem deixar que el foc s’ho endugui tot en qüestió de minuts; evitem el desastre com sigui. No podem deixar-nos perdre aquest patrimoni natural que tant costa recuperar. Seríem massa rucs!

Oriol Solà i Prat