//Plugins sense CDN ?>
El desenllaç del conflicte de l'Espai pels Somnis, que es va engegar fa gairebé dos anys, pot produir-se en breu. Íria Vives, una de les portaveus del col·lectiu, explica que "estem esperant conèixer l'ordre per saber quan es produirà" i, en aquest cas, "es plantejaran les opcions que tenim"
El jutjat d'instrucció número 5 d'Igualada va dictaminar el passat 19 de maig que el Casal Interparroquial d'Igualada, al Passeig Verdaguer, on hi ha ubicat el col·lectiu Espai pels Somnis (EpS), ha de ser desallotjat. El conflicte que enfrontava les parròquies d'Igualada i els ocupants es va resoldre ràpidament en renunciar EpS a pagar la caució per poder estar com a part al judici. Es marcava un termini de 20 dies per recórrer,temps que ja s'ha esgotat. Una de les portaveus, Íria Vives, remarca que en no pagar la caució (primer de 6.000 euros, després de 3.000) no estaven personats en el judici i no s'ha recorregut. Era qüestió d'esperar. Ara, esperen rebre el document amb la data del desallotjament: "no sabem quan pot ser. Estem esperant conèixer l'ordre per saber quan es produirà".
Quan se sàpiga la data, les entitats que formen part de l'EpS decidiran si s'han de mobilitzar i les opcions que hi ha. Descarten ja qualsevol negociació amb les parròquies "perquè les postures estan molt allunyades i tenim visions molt diferents". En cap cas pensen que hi pugui haver algun diàleg.
Les parròquies d'Igualada, que estan sent representades per un procurador, remarquen per la seva part que "l'import de la caució" -que el col·lectiu EpS va considerar massa alt com per pagar-lo i anar a judici- "el va fixar el magistrat". La sentència implica que el col·lectiu EpS haurà de pagar també els "danys i perjudicis" que hagi provocat a l'immoble en aquests quasi dos anys, tot i que la xifra no està fixada.
Ja es hora que la gent del espai pels somnis restitueixin el que han pres.
A veure si aquesta vegada quan hi hagi mobilització no ens trobem tota la ciutat plena de pintades.
Estaria d’acord amb la causa si tot el col·lectiu de l’Espai pels Somnis s’estimés una... Llegir més mica més la ciutat i no la utilitzés pels seus pròpis propòsits.
Sembla que la història es repeteix: no hi ha possibilitat de diàleg, no hi ha possibilitat d’entesa enlloc, ni amb el Gobierno,ni entre els partits, ni entre els col.lectius. Tots tenen raó i... Llegir més cadascú enrocat en lo seu. Quina opció queda, les armes doncs? Au va...!
Miquel S.
Igualada
16 de juny 2015.10:54h
Són bona gent, però les formes en general no han agradat. han fet bones coses, sí. i la lluita pels ideals són necessaris, maglrat tot.
Però hagués estat bonic tenir uns joves que realment... Llegir més haguessin volgut recuperar el casal parroquial.
Hem de recordar que el Casal hi havia molta activitat però es va tancar per les males condicions, esperant que fos reformat amb un projecte fet però que el Bisbat rebutjava. molts parroquians es van quedar perplexos davant l’okupació dels joves, però tampoc no van ser capaços de d’organitzar-se i explicar-ho tot plegat.
En aquests mesos sovint s’ha parlat de l’església com una organització a batre. Però l’església és tant diversa com la mateixa societat. A igualada, el casal parroquial era un espai amb una activitat com qualsevol altre entitat. Trobades, reunions, corals, etc.. hi ha gent que fa anys que esperava tornar al casal i l’okupació a molta gent li ha fet mal. s’han sentit ofesos, sense haver fet mal a ningú, només pel fet de ser ”de l’església”.
Ara però, es desallotjarà i què passarà? quedarà buit una altra vegada, el Bisbat no invertirà i si no vigilem se’l quedarà.
si volem recuperar el Casal, tota la ciutat ha d’anar a la una i reclamar-ho al Bisbat abans que se’l quedi per fer pisos. Això seria el pitjor dels finals. Lluitem pel Casal!