Com esperen els anoiencs que sigui el nou papa?

Tot i que de moment no se sap encara si s'avançarà la data del conclave, el que sí que és segur és que els rituals de Setmana Santa estaran presidits pel papa 266 de l'església catòlica. Veiem què n'esperen d'aquest futur papa aquests anoiencs, i que els ha semblat el comiat de Benet XVI.

Hem parlat amb Ramon Bosch, Arxiprest de Piera Capellades, rector de Piera, Vallbona, Hostalets de Pierola, Cabrera i la Llacuna; Pilar Garcia, llicenciada en ciències religioses i responsable diocesana de catequesi; Elisabet Farrés, professora de religió a secundària a l'Institut Pere Vives Vich, i Jordi Tres, jove vicari parroquial a diverses parròquies de l'Anoia sud.

Com valoren el comiat de Benet XVI?

Elisabeth Farrés (E.F): És interessant pensar que dimiteix noblement, per incapacitat de govern, estaria bé tenir la seguretat que ens en podem refiar. De moment el fet que hagi exercit el dret a dimitir, després de tants anys, no vol dir res.

Pilar García (P.G): Ha estat una decisió meditada i honesta. Si ell considerava que no estava bé de salut i era massa gran, el millor era deixar-ho.

Ramon Bosch (R.B): Em sembla un gest molt intel·ligent saber veure els propis límits. Una persona agonitzant, com va ser Joan Pau II no pot estar al capdavant d'una institució. Ha estat una acció molt lúcida.

Jordi Tres (J.T) Benet XVI ha entés el càrrec com a un servei. Ha estat coherent.

Què n'esperen del nou papa? Serà capaç d'afrontar reptes com l'obertura de l'església a la societat, la reconnexió amb els joves o el paper de la dona?

E.F : Ratzinger pertanyia, ja com a teòleg postconciliar, al grup de teòlegs que vetllava més per l'Església Dogmàtica que per l'Església com a Comunitat. No sabem si l'Església té pressa per a crear un nou govern que avanci en una línia progressista que recuperi el ritme de progrés esperat després del Concili o té pressa per retrocedir i executar definitivament el vell projecte d'acabar de soterrar la teologia del Concili Vaticà II.

R.B: El nou papa ha de ser un home de Déu, que tingui fe i que la visqui amb profunditat. Que sigui fidel a la seva consciència, i coherent. Parlar de reptes concrets (com el del paper de la dona a l'esglesia, o l'obertura de l'esglesia al món...) és limitar-se. Estaria molt més content que fos una papa capaç de respondre al dia a dia, de llegir els signes dels temps com ho va saber fer Joan XXIII.

P.G: Pel que fa al paper de les dones, a la societat en general, hi ha sectors on la dona encara no té un paper d'igualtat, com el món laboral o la política. L'església no va pas més lenta que la societat. En relació a l'acostament als joves, l'església està plena de persones joves compromeses, que lluiten per fer un món millor, però és veritat que no hi ha tans joves com ens agradaria. Potser perquè l'església té una competència molt gran amb els valors de la societat de masses. En la publicitat hi ha missatges contraris al que diu l'esglesia: es promou el materialisme, l'oci com a valor que està per sobre de tot... Ser una persona compromesa i responsable amb la societat costa molt més d'esforç.

J.T: El Sant Pare ha d'apropar-se a la societat però sense perdre de vista la perspectiva del missatge cristià. Ha de fer un esforç per dialogar però sense rebaixar el missatge.

Pel que fa a les dones, crec que és un repte de tota la societat. El canvi no l'ha de liderar només l'església. L'església no es independent del món.

En relació als joves , crec que l'església els ha de donar veu i deixar que parlin i s'expressin. Però el diàleg entre dues parts, si una de les dues no té clara la seva identitat és difícil. A l'església li és fàcil dialogar amb joves compromesos amb canviar el món que no formen part de l'església perquè tot i poder tenir visions diferents, comparteixen el mateix ideal. És més difícil dialogar amb el jovent que no té clara la seva identitat que està dominat pel relativisme, pel tantsemenfotisme. És difícil dialogar amb els hereus d'aquesta cultura tova, gens profunda. La vida que porten aquests joves és més fàcil. Seguir l'exemple de Jesús és una feinada perquè si es planteja seriosament és un compromís, una exigència personal.

Com els agradaria que fos el nou papa?

J.T: M'agradaria que entengués la seva missió com un servei, com ha fet benet XVI. Que busqui allò fonamental del missatge cristià. Que es cuidi de casa, en el sentit que sàpiga fer neteja i tractar temes d'ordre intern a nivell d'organització.

P.G: M'agradaria que fos una persona que estimés l'església. Que sigui valent. Que no tingui por si s'ha d'afrontar problemes. Que sigui humil com ho han estat Benet XVI i Joan Pau II. Ha de ser un papa proper que estigui al costat del poble.

Hauria de sortir un altre Joan XXIII, que va obrir l'església al món i va aconseguir oxigenar-la. El nou papa ha de saber llegir els signes dels temps i això vol dir saber observar, saber escoltar...

Molts creuen que el Vaticà sortiria beneficiat de l'elecció d'un nou papa procedent d'un país no europeu. Com ho veuen?

E.F: Hi pot haver neoconservadors la Europa, a Sudamèrica i a Centreamèrica! Potser la possibilitat de tenir un papa no europeu pugui relacionar-se amb la possibilitat de tenir un papa proper a la Teologia de l'Alliberament. Ho veig dificilíssim, el recorregut de l'Església en els darrers anys no apunta pas cap a aquesta direcció. El context de l'Església jeràrquica, que és en definitiva qui determinarà el nou papa, no es descriu com a progressista, ni evangèlic.

R.B: M'agradaria que el proper papa fos un bon papa, fos d'on fos. Estic segur que s'elegirà la persona idònia perquè cap institució vol suïcidar-se. La persona que estarà al capdavant de l'església ha de saber com continuar el camí.

J.T: Que el papa no sigui europeu? És indiferent. Benet XVI és alemany però es va rodejar de persones amb una sensibilitat per obrir-se al món...