Estaríeu disposats a viure mil anys?

Ara mateix la nostra esperança de vida se'ns situa cap als 81 anys d'edat de mitjana, per bé que són nombrosos els casos en què veiem que se supera aquell llindar dels cent que fa unes dècades podia semblar infranquejable. És possible que en algun racó de món, potser a mig desert, potser a plena selva, potser en algun iglú, hi hagi la persona més vella del món i que ningú no en tingui constància. Però el cas documentat (ben documentat) que fins ara s'endú l'etiqueta de ‘persona més gran del món’, ens fa parlar de cent vint-i-dos anys i cent seixanta-quatre dies. Són els que va viure una ciutadana francesa que ja ha deixat d'engruixir aquest rècord (vaja, que ja va passar a millor vida, concretament fa poc més d'una dècada). Jeanne-Louise Calment potser hagués renunciat a estirar fins a vuit vegades més l'estada al planeta, multiplicant també per vuit les experiències viscudes, de la mateixa manera que nosaltres podríem plantejar-nos l'opció de multiplicar per dotze l'aventura terrenal. “Dependria de l'estat en què hi arribéssim”, deu ser la resposta més repetida, oi?

Hauria estat interessant programar una tertúlia entre la més àvia de totes les àvies i aquest controvertit expert en envelliment, el britànic Aubrey de Grey, que basa els seus estudis en la investigació dels mètodes per curar set tipus de danys cel·lulars. Aquests haurien de ser, segons creu, el secret de l'eterna joventut. El que és més important (per a aquells qui pensin que per viure en determinades condicions tampoc valdria la pena), és que segons les seves teories no només podrem viure més, sinó que també podrem viure millor.

Al marge de les hipòtesis i divagacions que pugui fer el britànic, és ben cert que diversos científics austríacs han detectat i identificat una molècula pràcticament desconeguda per a la població que és capaç de perllongar de forma significativa la vida útil de determinades cèl·lules. Aquesta sí que realment podria presentar-se com la possible solució per arribar a assolir l'eterna joventut, encara que sigui només a nivell cel·lular. Com que a dia d'avui difícilment trobarà donacions de cent milions d'euros anuals, al ‘científic dels mil anys’ li serà més productiu tibar d'aquest altre fil... tot i que si algú esquitxés aquesta quantitat per al bé de la Ciència, tenint en compte que ell no és precisament cap adolescent (sinó que més aviat és bastant granadet), al marge de si els experiments que es puguin fer donen o no els resultats esperats, com a mínim ell s'assegura una bona jubilació de totes totes!

El país amb l'esperança de vida més gran del món és el Japó. Els experts creuen que aquest fenomen es deu a factors com la dieta, l'alta qualitat de les atencions mèdiques i el sistema de pensions. Ara mateix hi ha més de quaranta mil japonesos i japoneses que tenen o superen els cent anys, segons dades del Ministeri nipó de Sanitat (sobretot són dones, ja que representen el 87%). Que no sigui que l'expert britànic hagi establert allí el seu laboratori de proves...

Oriol Solà i Prat