Un estudi demostra que la plaga de canya redueix la mida dels invertebrats de ribera

La canya (Arundo donax), originària del continent asiàtic i alguns de l’àrea mediterrània, és una planta invasora capaç de reproduir-se en condicions molt diferents, principalment en zones humides. Tradicionalment s’ha utilitzat per estabilitzar talussos, fer tancats d’horts i com a suport de plantes cultivades, però fora d’aquests entorns controlats forma extensos canyars que alteren les característiques de la vegetació i l’entorn natural. El de la UB és el primer estudi que relaciona la invasió de l’espècie amb els canvis en la comunitat d’artròpodes del sòl i en la seva mida corporal. L’anàlisi compara les comunitats d’artròpodes en tres tipus de vegetació de ribera —incloent-hi zones envaïdes per la canya— a les conques fluvials dels rius Ripoll i Llobregat i al Parc Natural de Collserola, a la riera de Vallvidrera.

Els canvis els originen múltiples causes, com els compostos que fan de la canya un aliment poc nutritiu o les alteracions de les propietats físiques i químiques del sòl, que afecten negativament tant la fauna com la flora. La canya es considera una de les pitjors cent espècies invasores del món, segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, i els artròpodes de les riberes no són els únics organismes afectats per l’impacte ecològic de la planta: aus, micromamífers, amfibis i rèptils que s’alimenten d’artròpodes també en pateixen les conseqüències. “És molt probable que la invasió per la canya igualment alteri l’aportació de matèria orgànica als ecosistemes aquàtics, i això causaria uns efectes ara com ara difícils de predir sobre la seva fauna, incloent-hi els peixos”, detalla Alberto Maceda, un dels autors del treball, qui reconeix que és impossible “eradicar la canya completament del nostre territori”, tot i que sí que són factibles “mesures per reduir-ne l’impacte sobre l’ecosistema i impulsar campanyes d’educació ambiental per evitar futures introduccions”.

El treball el signen experts de l’IRBio, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals i del Centre de Recursos de Biodiversitat Animal de la Facultat de Biologia de la UB.