L'Europa que ningú vol

Des de l'ens comunitari es considera que aquest hauria de tenir les seves pròpies fonts d'ingressos, de manera que les contribucions que fessin els estats podrien limitar-se a situacions puntuals de necessitats concretes (com apunten, per quan s'hagi de 'tapar algun forat'). I fa temps que estan a la recerca de noves formes de garantir la seva autonomia econòmica. És en aquest context que arriba aquesta idea de presentar ara una proposta de reforma del pressupost que inclogui l'impost directe europeu. Es dóna el cas que aquesta recerca de noves vies d'ingressos per recollir recursos propis sense dependre dels ministeris de Finances de cada estat coincideix en el temps amb la demanda dels estats membres per reduir les seves aportacions. Vaja, que el que es perd per una banda es guanya per l'altra. I, segons com es miri, encara suposa un pas menys a l'hora de moure els diners d'un costat a l'altre: de la societat anirà directament a l'organisme continental, sense passar per mans dels departaments financers de cada país.

Si ens ho expliquen bé no hi ha d'haver problema. Pot passar que molts dels qui ara estan orgullosos de ser i de sentir-se europeus canviïn de punt de vista i ja no els faci tanta gràcia aixecar-ne la bandera. Encara que la quantitat sigui exactament la mateixa, sembla que algú ens desperta menys simpatia si ens cobra directament una factura que no pas si ho fa a través d'un tercer (sol ser a aquest darrer a qui li descarreguem tota la mala baba i li maleïm tota la parentela). A més, per a la tranquil·litat de molts, no es tracta d'una quota universal que hagi d'ingressar tothom qui visqui i/o treballi en algun dels estats de la Unió. Està previst que aquest impost directe s'apliqui al transport aeri, a les diverses transaccions financeres i també a les llicències d'emissió de gasos contaminants. Vaja, que d'alguna manera o altra també l'acabarem pagant entre tots, però potser no tindrem aquella sensació de veure com un homenet amb una maleta i un vestit blau ple d'estrelletes grogues ens ve a parar la mà.

Actualment les contribucions dels estats membres serveixen per finançar el 76% de la UE (el disseny del pressupost es complementa amb un recurs sobre l'IVA i els drets d'importació de productes procedents de tercers països). Caldrà veure com s'acaba concretant i aplicant aquest nou impost que, malauradament, no fa res més que afegir-se a tot un altre llistat de quotes, taxes, contribucions, etcètera, que ja és prou llarg. Per això les administracions locals i l'Administració europea hauran d'ajustar al màxim el cinturó i trobar la fórmula perfecta per a elles i per a la ciutadania: que no ens suposi una clatellada extra en temps de màxima susceptibilitat en matèria econòmica. Trobar l'equilibri entre contribució del país i l'impost directe és feina seva. A nosaltres 'només' ens toca preparar la butxaca i veure-les venir.

Oriol Solà i Prat