Examinarem de català els qui vulguin viure aquí?

Jo no crec que s’hagi de ”forçar” al nouvingut a aprendre l’idioma, i molt menys si aquest ve per unir-se en matrimoni a alguna persona nadiua. Es pot escollir aprendre un idioma, però... Llegir més enamorar-se no és una cosa que es pugui planificar. Amb aquesta mesura només s’aconseguiria posar encara més barreres entre els països, i separar les cultures.
És evident que cal donar facilitats per aprendre l’idioma. Però, de cara a l’aprenentatge, cal tenir en compte que no és el mateix anar a un país per necessitat, que per millorar professionalment. A més, una persona de 20 anys sense problemes personals, no pot es comparar amb una de 30 o 40 que ja té una càrrega personal...

Aleshores més q examens als nouvinguts potser q els fem a tothom, vinguin d’on vinguin i facin el q facin. Pero tot i així continua sent dificil marcar un nivell o un métode pel q tots... Llegir més l’haguem d fer, no?

Hola!


El cas anglès no és el més important. S´ha d´evaluar el sistema australià d´entrada al país, per punts, on un dels requisits és l´idioma. Si no et pots comunicar amb anglès, no... Llegir més pots entrar amb una visa per treballar de forma temporal.

Just o no, així és com funciona...en canvi aquí a casa, sembla que els de ”fora” ens acabaran imposant on parlem i en quines instàncies de la vida social, el nostre idioma...i no crec que siguin els nouvinguts qui posin en perill l´idioma, sino els peninsulars i les generacions posteriors, que ni el volen aprendre ni l´aprendran...

Tot i que la mesura és un pèl estranya, crec que el fet d’aprendre un idioma per integrar-te a un país on ets d’entrada foraster és imprescindible. No fa gaires mesos que visc a Alemanya, 4 i... Llegir més mig, i estic aprenent alemany. No és una cosa que m’hagi costat massa reflexions, ha de ser així, no puc pretendre que em vagin entenent amb anglès, per molt que aquí la gent pugui saber-lo. Al haver-me hagut d’enfrontar (i segueixo enfrontant-m’hi) a una llengua tan difícil com l’alemany, partint de 0, m’he adonat que a vegades som massa ”permissius”. Quan algun nouvingut, sigui del país que sigui, de la resta de l’estat, d’Europa, d’algun altre continent, diu un parell de paraules en català, li obrim els braços. I està molt bé que ho fem, però crec que hauriem de ser una mica més durs, acabar de forçar que no es quedin amb aquestes quatre paraules que sembla que ens fan contents i que aprenguin de debò l’idioma. Si algú vol viure a casa nostra, ha de fer també un petit esforç per aprendre la nostra llengua, no? Bé que ho fem nosaltres quan anem a fora. Més cursos? Més sensibilització? No posar traductors absolutament per tot i que la gent s’hagi d’espavilar una mica? No sóc ningú per dir com s’han de fer les coses, però una cosa o altra.... si us plau.
Per cert, al lectorat de la Universitat de Köln hi ha vària gent que estudia català. :-)

Com tu dius no ha d ser facil decidir qui ha de passar l’examen i qui no. Pero si ha d servir perque coneguin l’idioma i s’integrin més al pais, segur que aniria b aquest examen.