En els treballs d'excavació a la Llacuna, al fortí de del Castellar, s'ha trobat una sitja del segle III aC, amb un dipòsit votiu on hi havia les restes d'un gran banquet festiu. Segons informa l'ACN, dins del dipòsit s'ha trobat una àmfora de vi ibèrica, un decantador de vi, un conjunt de vaixella composta de plats, bols i pàteres d'importació de la zona de la Campània (Itàlia), gots per beure vi, tenalles per contenir aliments, vasets en miniatura, gerres de vi, restes d'armes de ferro i altres elements decoratius i d'abillament personal. També un falçó de ferro de petites dimensions per a la verema del raïm i el cap i l'espatlla sencera d'un porc sacrificat. Mireia Sabaté, codirectora del jaciment, explica que "tot aquest banquet ritual permet traçar l'origen de la viticultura a la Llacuna".

Segons Sabaté es tracta d'una sitja "extraordinària". A banda de ser la primera sitja que es troba a les excavacions del fortí del Castellar de la Llacuna, Sabaté destaca que aquests tipus de dipòsits votius són "molt poc habituals a Catalunya". D'aquestes característiques, només se n'han descobert quatre. El de la Llacuna es converteix ara en el segon del Penedès, després de les restes d'un important banquet cerimonial en honor de la deessa grega Demèter localitzades al jaciment de la Font de la Canya d'Avinyonet del Penedès

La ciutadania local ha estat molt implicada en aquesta campanya. La pandèmia va obligar a suspendre el camp de treball que, des de fa sis anys, portava joves d'arreu del món al jaciment anoienc. La direcció, però, no va voler donar l'any per perdut i va optar per fer una crida a la ciutadania. Així, veïns de la zona i alumnes d'arqueologia -que aquest estiu s'havien quedat sense pràctiques per culpa de la COVID-19, van optar per agafar pic i pala i endinsar-se en les restes d'aquest assentament ibèric d'entre els segles III i I aC.

Segons Sabaté, la troballa es va localitzar quan s'acabava la campanya d'excavacions. No obstant això, la direcció va optar per no posposar la descoberta i seguir "excavant una mica més". Finalment, a la sitja s'han localitzat quatre nivells definits: un primer amb la possible tapadora de sitja llençada al fons, tot el dipòsit votiu, un nivell d'argiles compactes que segellaven l'abocament, i terra i enderroc que la cobria.

El jaciment situat a la serra d'Ancosa es va descobrir a finals dels 70. La doctora Núria Rafel va excavar una petita àrea que va confirmar que es tractava d'un assentament ibèric del qual se'n conservaven algunes habitacions, datat entre els segles III i I aC. No va ser, però, fins al 2012 que l'Ajuntament de La Llacuna i la Universitat de Barcelona van realitzar una campanya de neteja i sanejament de les restes arqueològiques excavades. Des del 2014 s'estan realitzant treballs científics i cada estiu campanyes d'excavació i consolidació de les restes que s'han anat descobrint. Fins ara s'havia pogut datar aquest assentament a l'ibèric final, entre els segles III i I aC, i s'havien descobert més de 12 recintes, part del mur de tanca perimetral i una entrada complexa.