//Plugins sense CDN ?>
No s'havia superat fa temps, ja, aquest nivell de pudor que encara sembla escandalitzar alguns sectors? No estem ja acostumats a anar a la platja i a trobar-nos amb gent que s'hi mou tal com va arribar al món? És com si donéssim una desmesurada rellevància al cos humà, quan al capdavall no deixem de ser tots si fa o no fa ben iguals. O sense el “fa o no fa”. És, simplement, una qüestió de manca de costum? El dia que uns quants engeguin, i després se n'hi sumin uns altres, i s'hi apuntin uns quants més, i després uns altres quants, deixarà de ser la indecència que ara sembla que sigui? O, contràriament, el que per a ells és una llibertat per a la resta de la gent pot resultar una ofensa? Què té, de marrà? Què té, d'obscè?
Un dels “afectats” és un ciclista que es troba acusat davant el Tribunal Suprem reclamant davant la justícia australiana: un constructor de 40 anys ha presentat un recurs contra la multa que li van imposar (el va denunciar un conductor que es va alarmar en avançar-lo). Com a arguments al seu favor en l'apelació, explica que al seu país (Nova Zelanda) es toleren diversos actes nudistes diguem-ne “oficials”, com el Dia Nacional Nudista, el Dia de Noces Nudistes, o fins i tot una cursa nudista de bicicletes. I ell ha arribat a participar en una triatló (despullat, és clar) sense que ningú li posés cap pega. Ell manifesta una i altra vegada que no es tracta d'exhibicionisme; i insisteix en aquest sentit que el que a ell li succeeix és que fins i tot se sent incòmode quan porta roba (que tampoc es fa difícil de comprendre, si entenem la roba com un conjunt de draps i fils que en certa manera empresonen aquelles parts del cos que durant tota la vida les ha pogut tenir desplaçant-se lliurement cap on millor els ha semblat). Ell considera que l'acció no va ser en cap moment ofensiva per a ningú (circulava per una carretera semidesèrtica), i que el país hauria de ser més tolerant amb aquest costum. Ho penseu així, vosaltres? Serieu dels partidaris de legalitzar el ciclisme nudista? O més aviat... us molestaria, veure'n algun?
Hi ha altres casos populars de gent que ha estat castigada per motius idèntics, fins arribar a estar empresonats en nombroses ocasions. A la Gran Bretanya, un individu “reincident” està amenaçat de passar entre reixes el que li pugui quedar de vida si no deixa de caminar despullat per espais públics. No deixa de fer gràcia que grans estafadors confessos i reconeguts no hagin arribat a posar mai un peu a la presó, al mateix temps que algunes persones estiguin a punt de quedar-hi tancats per sempre per no acabar de caure a l'extesa tradició de posar-se guarniments tèxtils damunt el cos. Deu ser allò d'haver nascut en el lloc equivocat i en una època equivocada. Els maldecaps d'aquest nudista per convicció van començar quan es va despullar en un vol cap a Escòcia, i la major part dels darrers quatre anys els ha passat tancat a presons escoceses; el pitjor de tot és que es nega a posar-se cap tipus d'indumentària ni quan està a la presó ni quan compareix davant els tribunals, de manera que li van sumant sentència rere sentència (la “broma” ja ha costat més de 220.000 euros als contribuents). Ell s'aferra a la idea que en l'assumpte hi ha en joc la llibertat individual.
Sembla que la balança dels drets i llibertats individuals no acaba mai de trobar l'equilibri exacte quan se sospesa amb el respecte cap a les persones amb qui es conviu. És per manca de tolerància? És per manca de comprensió? Es respecten prou, els altres? S'intenta entendre, tots aquells qui no pensen com nosaltres?
I si sou nudistes practicants... a casa vostra ningú us podrà dir res. Però si aneu de viatge a determinats països, com a mínim que no us enxampi desprevinguts: que no us puguin dir que us han agafat “en boles”...