L'explotació de la tercera edat: cangurs perfectes però... fins a un límit!

Per si la xifra ha passat massa desapercebuda, la repetim: set hores diàries de mitjana. Fins i tot sembla més aviat un error. Perquè si aquesta és la mitjana, hi deu haver casos en què s'enfila fins a un nombre d'hores alarmant. Si a dia d'avui encara és vigent aquella vella divisió pràctica del dia en tres franges de vuit hores que resumia prou bé les tasques de petits i grans, descans-feina-oci (que per als més petits i joves seria descans-escola-oci), potser aquestes set hores destaquen més com a proporció sobredimensionada. Els escolars deuen seguir dormint aquestes vuit hores, aproximadament. I entre les classes i els deures i els desplaçaments cap al col·legi, l'educació acaba enduent-se les seves vuit horetes, també. Ara bé, que de les vuit hores restants (en definitiva, de la sortida de l'escola fins que se'n van a dormir) les criatures n'estiguin set sota la tutela dels avis, és motiu d'anàlisi. Perquè això vol dir, també, que quan els avis i/o àvies fan de cangur els pares no estan amb ells. I perquè això vol dir que si els progenitors veuen una hora diària els seus fills, és que quelcom no funciona prou bé.

Aquestes mateixes dades que es fixen en el que succeeix arreu d'Europa, il·lustren com aquells altres països on s'han desenvolupat millors mesures de conciliació entre vida laboral i vida familiar els pares i mares poden dedicar moltes més atencions a la seva descendència, de manera que no han de ser els avis els qui, pràcticament per obligació (encara que sigui moral), han d'exercir aquesta tasca. Perquè és obvi que per a molts avis la possibilitat d'assumir aquest rol és tot un plaer, com un petit luxe que els permet retrocedir en el temps i reviure aquells anys en què ells van ser pares. Però, desenganyem-nos: a dia d'avui, i tal com està muntada ara la situació, no és estrany que a vegades alguns d'ells es vegin gairebé 'esclaus' d'aquesta funció de cangurs que se'ls atorga sí o sí. No hauríem d'oblidar que ells també tenen coses a fer i que, a diferència del que es pugui pensar, no disposen de tot el temps del món. El nombre d'hores que hi hagin de destinar i la manera com se'ls atorgui aquest privilegi determinaran si, en lloc de fer-ho per gust, passi a representar-los una càrrega feixuga més aviat molesta (encara que havent-hi els néts i nétes entremig mai gosin manifestar-se en aquest sentit).

Són set de cada deu avis els que exerceixen de cangurs; i la meitat d'aquests ho fan durant tota la setmana, cada dia. Que el difícil context econòmic i/o la dificultat de trobar plaça en una llar d'infants pública no ens serveixi d'excusa per omplir les hores als més grans. Per ells, que no s'ho mereixen; i per les criatures, que agrairan que pare i mare els diguin alguna cosa més que 'bona nit'.

Oriol Solà i Prat